Agenda

Propera assemblea: Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dilluns, 19 de febrer de 2018

Presentem dues mocions amb la CUP de Tarragona al proper plenari del 26 de febrer!



Avui hem fet públiques en roda de premsa a l’Ajuntament de Tarragona les mocions de caire feminista que presentaran en el Consell Plenari del proper dilluns 26. Tal i com ha Laia Estrada, aprofitem que “estant a les portes del 8 de març, hem cregut imprescindible situar al centre de l’activitat política la lluita feminista” afegint que “tot i que amb la llei a la mà dones i homes tenim la igualtat formal, estem molt lluny de la igualtat real”.

Així, ha explicat que els contexts en el qual s’emmarquen aquestes mocions són dos. Per una banda, la vaga feminista que està convocada pel proper 8 de març, “la qual reivindica tant la divisió sexual del treball que implica la no remuneració de tasques relacionades amb les cures i també les desigualtats en el món assalariat com la bretxa salarial i la precarització dels sectors més feminitzat”. La CUP presentarà una moció per tal que l’Ajuntament doni suport a aquesta banda. Per altra banda, arran de les notícies que han aparegut als mitjans les darreres setmanes tals com l’increment de denúncies per casos de violència de gènere en el 2017 o la violació d’una dona al Parc Francolí, Cau de Llunes i CUP presentarem conjuntament dues mocions que actuïn com a “tractament de xoc” contra aquesta situació.

Les membres de Cal de Llunes encarregades de presentar les dues propostes han estat Elisabeth Sánchez i Mar Cros. La primera ha explicat que, amb la una de les mocions, demanem que “l’Ajuntament de Tarragona ofereixi tallers d’autodefensa gratuïts a dones als centres cívics de la ciutat” ja que consideren que la violència masclista es tracta d’un “problema no individual, sinó que és col·lectiu i de salut pública”. Aquests tallers “no només ensenyen defensa física, també treballen l’autoconfiança i la seguretat” i demanen que han de ser “regulars, ja que aquest tipus de coneixements s’adquireixen de forma gradual amb una feina de llarga durada”.

Per la seva banda, Mar Cros ha presentat una segona moció per aquest tractament de xoc que demana que “els busos en servei nocturn puguin fer parades intermèdies sol·licitades per les dones que vulguin reduir la distància des de la parada fins a casa seva”. Ha explicat que serviria per “reduir la percepció d’inseguretat que puguin sentir les usuàries” i que “no implicaria cap cost ni desviació de la ruta marcada”, afegint que “contemplen traslladar-ho a les persones treballadores de l’EMT per tal de concretar els criteris i el funcionament idoni amb les seves esmenes”.

La darrera és una mesura que ja s’aplica a ciutats com Bilbao i Terrassa, i a Palma ja hi ha un programa públic de tallers d’autodefensa. Així, considerem que són dues mocions amb propostes molt concretes i fàcils d’aprovar, amb precedents que les recolzen, i esperem que “tant aquestes com la moció en suport a la vaga feminista siguin aprovades pel consistori tarragoní, ja que calen mesures i accions reals que combatin de manera contundent la desigualtat de la nostra societat”.

dimecres, 13 de desembre de 2017

Comunicat de l'Esquerra Independentista de Tarragona davant la sentència del Cas Bershka

Rebutgem la cínica sentència de les feministes del Cas Bershka.

L’Esquerra Independentista assenyalem la utilització política de la justícia

Uns mesos després de la interposició d’un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per la inacceptable sentència de les feministes del Cas Bershka, ja en coneixem la resolució. El recurs s’ha desestimat i, per tant, la sentència s’executarà.

No és casual que la sentència s’hagi fet pública en plena campanya electoral, es fa palès que aquest sistema judicial és un instrument més utilitzat políticament per mantenir l’estatus quo.

Ni les gravacions, ni les explicacions de les periodistes de TV3, ni les contradiccions i mentides de la pròpia Guàrdia Urbana han servit per evitar la condemna de les nostres companyes. No només això sinó que el jutge qüestiona la professionalitat i imparcialitat de les dues periodistes a causa de la suposada “ideologia” de TV3.

Una indemnització conjunta de 2.250 euros i tres mesos de presó degut al delicte d'atemptat a l'autoritat és el que, gairebé nou anys després dels fets, imposen al Diego, al Santi i a la Laia per denunciar la pressió estètica. Una sentència que considerem injusta i completament cínica, tenint en compte que les companyes estaven participant d’una performance pacífica que consistia en simular l’assassinat d’una dona a causa de la pressió estètica, com una forma més de violència de gènere, amb un guix.

Aquesta sentència és un nou atac cap al moviment feminista que denuncia i lluita contra aquesta societat patriarcal i capitalista. Tot i això, des de l’Esquerra Independentista i des dels moviments socials de Tarragona continuarem denunciant totes les formes d’explotació que rebem com a dones de classe treballadora. Així com també la impunitat policial que ronda a la nostra ciutat, que gaudeix de la protecció del bloc del 155 com malauradament hem pogut comprovar arreu dels Països Catalans els darrers mesos.

Continuarem denunciant aquestes agressions i teixint suport mutu dia a dia. Allà on hi ha repressió hi ha solidaritat! 

Esquerra Independentista de Tarragona
13 de desembre de 2017, Països Catalans

dilluns, 27 de novembre de 2017

Divendres 1 de desembre, "Desmuntem la llei, construïm legitimitat", amb Carla Vall




 
El proper divendres 1 de desembre a les 19h tindrem a Carla Vall al Casal Popular Sageta de Foc, amb la xerrada Desmuntem la llei, construïm legitimitat.
Carla Vall es advocada penalista i de drets humans. Especialista en l’abordatge i prevenció de violències masclistes; assessora en polítiques públiques i plans de seguretat des d’una mirada interseccional.
En aquesta ocació ens parlarà sobre la legalitat vigent i com construir la nostra legitimitat amb una mirada feminista.
L'acte l'organitzemArran Tarragona, Cau de Llunes, CDR Tarragona, CUP Tarragona, Endavant Tarragona, SEPC i Stop Mare Mortum.

dissabte, 25 de novembre de 2017

Manifest 25 de novembre

Avui alçarem la veu per totes les dones, perquè som nosaltres qui patim les conseqüències en forma de violència molt diversa però amb una arrel comuna, el sistema patriarcal i capitalista.Se’ns invisibilitza, objectivitza, se’ns assetja, abusa i se’ns mata.
No fa falta que mirem molt enrere, aquests últims mesos hem sigut testimonis de casos que demostren la part més salvatge d’aquest sistema, que és cruel, injust i que ens té com a ciutadanes de segona. 
 
Com el de la nena degollada com a càstig a mans del seu pare a Alzira, en motiu de la possible intenció de separació per part de la mare.
Com l’assassinat de la dona de 35 anys a Vinarós, a qui va matar la seva exparella arribat d’Alemanya amb aquesta única intenció. 
O el judici a La Manada al que totes estem assistint aquesta setmana. Com a feministes, sabem que res podem esperar de la justicia patriarcal, més tenint en compte que els únics casos que es consideren violència de gènere a ulls d’aquesta es quan hi ha una agressió a la parella o exparella. Tinguem clar que els agressors no són un fet aïllat, sinó fills sans de la cultura patriarcal. I que la jutjada per la societat serà la dona que sobreviu a aquestes agressions, a la que li preguntaran com anava vestida, si havia begut o perquè s’ha refet i està gaudint de la seva vida.
O mirant en un entorn més immediat, la publicitat que trobem cada dia als nostres carrers, on som només objectes de venda, malgrat les institucions públiques diuen vetllar per a que això no passi.

Cada un dels assetjaments, menyspreus que patim dia rere dia, són la base que subjecta i perpetua aquest sistema de violències. Violències que no només pateixen algunes dones, sinó que patim totes en cada àmbit de la nostra vida, pel simple fet de ser dones en un sistema patriarcal.
Davant d’aquesta violència no podem callar, no podem ser còmplices, no podem mirar cap a un altre costat. Les dones també responem, com la mare que va cremar al violador de la seva filla, quan aquest li va fer mofa de l’agressió, com totes les dones que sortim al carrer per cridar que nosaltres som la manada, com les dones que s’organitzen en els llocs de treball més precaris i feminitzats.

Contra la violència masclista hem de lluitar col·lectivament: organitzant-nos en col·lectius, creant protocols d’agressions masclistes en els espais d’oci, en els espais autoorganitzats, a la feina, a les universitats i els instituts ,creant xarxes de solidaritat amb les supervivents, treballant en l’autodefensa feminista.

Perquè cal que una cosa quedi molt clara: no volem ser víctimes d’aquest sistema patriarcal i capitalista que ens vol anul·lades, silenciades i victimitzades.
Aquest sistema que ens vol dones passives, dones objecte, esclaves al servei de les necessitats dels homes, família, infants… de les necessitats de qualsevol persona, menys de les nostres.
El que demana que assumim la feminització de la pobresa, que suplim totes les seves mancances amb el nostre temps i treball, encarant tota la feina reproductiva amb resignació.

Però alcem la veu avui i tota la resta de dies per dir que no ens volem així, som i serem supervivents, organitzades. Per defensar els nostres drets, els nostres cossos i les nostres vides; perquè la nostra vida només ens pertany a nosaltres. Ningú, cap jutge tampoc, ens pot dir com ens hem de sentir quan hem sigut violades, menyspreades, assetjades, etc.
Volem ser dones lliures, no valentes! Volem poder caminar a totes hores i per tot arreu, com qualsevol altre ciutadà, sense sentir-nos insegures, sense tenir por. Volem que realment els carrers siguin nostres.

Seguim i seguirem lluitant per construir una república catalana feminista que posi al centre d’atenció a totes les persones per igual, que treballi per acabar amb els privilegis d’uns en detriments de les altres, que lluiti per igualar els salaris, tenint en compte la perspectiva feminista transversalment a l’hora d’implementar lleis, que no toleri la publicitat sexista, on es treballi per una santitat i una educació pública i de qualitat.

Perquè malgrat totes les agressions, malgrat tot el que hem anat nombrant, les dones seguim dempeus, i no pararem de lluitar per canviar aquesta realitat que ens ha tocat.
No ho oblideu, la revolució serà feminista o no serà! Visca la lluita feminista!