Fora rosaris dels nostres ovaris

Aquest  històric lema feminista que reivindica el dret al propi cos i denuncia la ingerència de la moral catòlica en els drets de les dones ens ve com l’anell al dit per explicar el conveni que ha signat el Consell Comarcal del Tarragonès amb l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta del projecte “Llar Natalis” que com ells mateixos expliquen, “ té l’objectiu d’acollir mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill d’interrompre el seu embaràs”. És a dir, pressionar a les dones per tal de que no interropin voluntàriament el seu embaràs, oferint un assessorament per part de les mateixes monges que porten a terme el “Projecte Raquel” destinat a oferir “sanacions” a dones que han avortat;  criminalitzant la interrupció voluntària d’un embaràs i el dret al propi cos com un pecat que cal purgar i del que cal ser perdonada.

A més a més, veiem com les administracions públiques externalitzen l’atenció a les dones embarassades en risc d’exclusió social a una entitat que no està professionalitzada, ja que tret d’unes poques hores setmanals d’una treballadora social, l’atenció diària i directa a aquestes dones serà per part de les monges “Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará de la Familia Religiosa del Verbo Encarnado”; que no tenen cap tipus de formació tècnica per a atendre a persones en risc d’exclusió més enllà de la fe i la moral catòlica.  Enlloc de millorar i invertir en serveis públics de proximitat, com podrien ser els serveis sanitaris i l’atenció social primària per tal de que les dones que volen ser mares i tenen dificultats socioeconòmiques tinguin l’acompanyament i suport suficient per a portar a terme l’embaràs i la criança del nadó en el seu entorn social i familiar, s’escull  un model on la futura mare serà apartada del seu entorn i internada en un recurs residencial, fomentant un estigma per el qual les mares solteres s’han d’apartar de la societat i la seva atenció depèn de la caritat cristiana. Per a més INRI (si se’ns permet l’expressió) aquest servei està situat ni més ni menys que a la Casa de les Oblates, l’antiga presó de dones de Tarragona durant el franquisme on les monges es dedicaven a la “reeducació de dones desviades”.

Des del moviment feminista, reclamem que la maternitat sigui una qüestió desitjada i amb  uns serveis públics, laics, de proximitat i de qualitat, on es respecti el dret de les dones al propi cos sense estigmes ni judicis morals de la doctrina catòlica paternalista, criminalitzadora i patriarcal.

Per l’avortament lliure, segur i gratuït. Per les maternitats lliures, amb garanties i serveis laics i de qualitat. Pel dret a decidir sobre els nostres cossos.

Demà, jornada programàtica de la CUP de Tarragona sobre feminisme i alliberament sexual

Demà dimarts a les set de la tarda tindrà lloc al Casal Sageta de Foc la primera jornada programàtica de la CUP de Tarragona per l’elaboració del programa, versant el debat en aquesta ocasió sobre feminisme i alliberament sexual. Us animeu a assistir i dir la vostra? Entre totes, tot!

Comença el mes de setembre i ... tornen Barraques de Tarragona!

Amb el setembre, també comencen els preparatius de Barraques. Com cada any, us demanem la vostra col·laboració per aquells dies! Us animeu? Envieu-nos un correu electrònic i ens posarem en contacte amb vosaltes!!

Ni verges, ni submises!

Me n'alegro molt de les declaracions fetes per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol als matins de TV3. Sí, de debò, tanta claredat en les seves declaracions facilita a la gent veure el que l'Església promou: fidelitat, amor i perdó. O era homofòbia, masclisme i sexisme?

Sobre els gais, aquesta institució de Tarragona comenta: “el comportament no és adequat ni per a ells ni per a la societat”. “Jo estimo a tothom, però distingeixo molt bé entre el que són les persones i els seus comportaments. Com a persones, tots som fills de Déu, ens hem de respectar i tots mereixem la màxima consideració; però hi ha comportaments que no són bons”. Sap què seria bo per a la societat? No robar 250 milions d'euros d'IRPF. Fa molt de temps que els “fills de Déu” tenim la paraula “cura” com a sinònim de pedòfil, i potser llavors em respondria per dir-me: “hem de saber demanar perdó, trobo bonic demanar perdó, i després et quedes tranquil” Perdoni’m vostè a mi, però és molt fàcil demanar perdó i tenir la consciència neta un cop has ejaculat i el teu company d'ofici et fa resar quatre ave maries. Potser que sigui la víctima la que es quedi més tranquil·la amb la castració del seu agressor.

A l'Església només li fa por l'homosexualitat perquè trenca els seus esquemes de “família tradicional” (clarament estructurada, de rols definits, monògama i patriarcal) eix central per mantenir el ramat d'ovelles controlat. No només l’Església en fa campanya, només cal veure aquest govern de la rància dreta i el que propaga.

Aquesta família tradicional es basa en un matrimoni i el paper de la dona en aquest. L'arquebisbe no ha dubtat en tocar el tema, afirmant que “a les dones de la meva església sempre els dic el mateix: ‘de qui has de cuidar més és del teu marit’”; “Una dona no pot oficiar una missa perquè cadascú té la seva funció. Jo tampoc puc fer algunes funcions com ara portar fills al món.” Sobre l’avortament, ha dit que “no pot ser que la vida sigui tractada d’aquesta manera”. I a aquest no el detindran per apologia del masclisme, oi? Perquè recordem-ho: el masclisme mata!

Déu - mascle tot poderós - va castigar a la dona a donar a llum, no a l'home, o altrament dit: un home biològicament no pot parir. Però vostè ja ho sap senyor Jaume Pujol, i també és conscient del veritable motiu pel qual una dona no pot dictar missa. Si una dona tingués poder dins de l'Església, fallaria un peu del patriarcat. El patriarcat és una estructura sociopolítica que articula la societat mitjançant el control masculí del poder religiós, polític, econòmic i militar. I la religió no és més que una eina ideològica que neix de la societat patriarcal, totes i cada una de les religions principals sustenten estructures de poder masclistes, i són el principal suport de les societat igualment masclistes i jeràrquicament discriminatòries amb les dones. I això no interessa que se sàpiga, oi? Per sort, l'inconscient em porta fins a la perla destacada de l'entrevista, que evidentment no és aquesta absurda comparació d'oficiar missa amb parir, sinó el rerafons d'aquest exemple. Els exemples s'utilitzen per entendre o facilitar l'enteniment del missatge, i en aquest cas l'exemple aclareix molt bé el missatge que ens transmet l'Església des de fa segles: assenyalar la funció que té la dona de portar fills al món, ser una bona esposa i no decidir sobre el seu propi cos. Dictàmens generats pel masclisme i que generen tot el conjunt de violències masclistes.

Després d'aquestes declaracions, encara té el valor de dir que les cinc morts per violència de gènere, a Catalunya, des de principis d'any, es deuen a problemes de fons de la societat, on s'han capgirat els valors com la fidelitat, l'amor i el perdó. Justament són aquests valors imposats els que promouen la violència de gènere a la llar, i a més a més no és suficient la proclamació que en fan, sinó que també aquests valors en són la justificació. La religió acompanyada de la mà del sistema patriarcal fomenta un amor romàntic de rols basat en la desigualtat de sexes que supediten la dona a l'home. Trenquem amb aquesta fidelitat que esclavitza la dona, aquest amor que la condemna i aquest perdó que la mata.

Ni de l'Església, ni de l'Estat. La teva vida és teva, que ningú decideixi quin paper has de prendre en aquesta societat. Prou de posar l'altra galta! Contra el patriarcat, AUTODEFENSA FEMINISTA!

Marta Saún (militant de Cau de Llunes)

França, exemple de la no llibertat

El passat dilluns 11 d'abril va entrar en vigor a França la prohibició del vel integral en tots els espais públics de l'Estat. Un cop més, en nom de la democràcia i de la dignitat de les dones s'utilitza el dogmatisme i la demagògia per justificar la retallada dels drets fonamentals.

L'Estat Francès és en aquests moments el país europeu amb una major comunitat islàmica (entre 4 i 6 milions de persones). La política francesa ha estat sempre marcada per un fort centralisme i per la clara voluntat unificadora que ha optat per retallar i eliminar tot el que fos diferent – un clar exemple el trobem en l'extinció de les llengües minoritàries com el bretó o el català impulsada pels successius governs -. Ara, en un moment en que la popularitat de l'extrema dreta del Front Nacional de la família Le Pen està en auge, el govern de Sarkozy s'afanya a aprovar totes aquelles mesures que l'acostin a la dreta més rància i que contribueixin a apujar la seva popularitat.

La prohibició del vel integral, que continua afectant a una quantitat ínfima de dones musulmanes, no contribueix en absolut a la integració social d'aquestes, ja que, privant-les de sortir al carrer vestides com elles creuen que han d'anar, les obliga a escollir entre no sortir de casa, abandonar el país, o abandonar les seves conviccions personals, que en el cas de les persones adultes, s'entenen adquirides fent ús de la seva capacitat, llibertat i en exercici dels seus drets fonamentals.

De la mateixa manera que és un oxímoron dir que un exèrcit pugui defensar la pau, també ho és afirmar que una prohibició a la lliure disposició del propi cos pugui garantir la llibertat. Hem de creure que totes aquelles dones que decideixen portar el vel integral, sigui el burca o el niqab, ho fan sense tenir en compte les conseqüències que això portarà per al seu desenvolupament com a persones i membre de la societat? I si de debò pensem que això és així, no és igual de cert que qui decideix seguir la fe catòlica també sap que això li comportarà una sèrie de condicionants vitals?

Les dones que es manifestaven aquest dilluns davant la Catedral de Notre Dame contra aquesta prohibició, no semblaven pas obligades a portar el vel, més aviat qui semblava obligar-les a sotmetre's a la seva voluntat eren els agents que les van detenir i multar. No podem pensar que la lliure decisió d'una dona coarta la seva llibertat, no podem multar algú per decidir com anar vestida i, encara pitjor, no podem posar al mateix sac les dones que decideixen sortir al carrer amb vel i aquells homes que les obliguen a portar-lo, perquè tractant-ho tot com un mateix problema, contribuïm a afirmar que la pròpia voluntat de la dona l'empeny a la submissió de la mateixa manera que ho fa el sistema patriarcal que governa la societat en que vivim.

És admirable que un estat opti per la laïcitat com a forma d'organització política i que no permeti que les seves institucions es vegin supeditades a símbols i mandats religiosos, però això no es pot utilitzar de base per privar les persones que conformen aquell estat a exercir els seus drets de manera pacífica i lliure.

Joana Badia Rion . Militant de Cau de Llunes (AFRT)

CAU DE LLUNES ORGANITZA UNES SEGONES JORNADES DE CRÈDITS LLIURES A LA URV

Prop d’uns vuitanta alumnes van assistir la passada setmana a les segones jornades que l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes, organitzava a la Universitat Rovira i Virgili. Sota la temàtica principal “El segle XXI en perspectiva de gènere”, els tres dies van aglutinar diverses vessants mitjançant les quals el patriarcat es continua perpetuant.

Les jornades comptaren amb la col·laboració de dues ponents que van tractar temes ben vigents de l’entramat social. Així, Carolina Recio va efectuar una conferència on es posava de relleu la situació laboral de les dones en les tasques domèstiques i en els llocs de treball, mentre que Carme Valls parlà de la medicalització del cos i el tractament de la salut que s’ha perpetuat des d’una òptica sexista. Si aquestes temàtiques van ser les principals el primer i el darrer dia, respectivament, durant la segona jornada el tema principal va girar entorn l’oci, la sexualitat i les relacions sexoafectives. A banda de les dues ponències, les diferents temàtiques van ser completades amb diverses projeccions de pel·lícules i sèries de televisió, així com amb la realització de diversos tallers participatius a càrrec de Cau de Llunes.

Gràcies a la massiva assistència a aquestes jornades, que va propiciar un augment de les places de seixanta a vuitanta alumnes, i a la participació de totes elles al llarg dels debats que van anar sorgint, el col·lectiu qualifica aquestes jornades d’un èxit rotund. Per altra banda, la majoria de les persones assistents van concloure que, després d’haver analitzat la societat segons diverses perspectives, la lluita feminista continua essent una necessitat vigent.

Visita de Benet XVI a Barcelona. Per una vertadera nació lliure i laica!

A pocs dies de la visita del màxim responsable de l’Església Catòlica, el senyor Ratzinger, s’han publicat les xifres econòmiques relacionades amb aquest viatge. Així, hem sabut que en un estat democràtic i suposadament laic es destinaran uns 14 milions d’euros en seguretat, neteja i informació d’aquests actes. Això, sumat a les aportacions directes que rep l’Església catòlica d’uns 241 milions d’euros i altres activitats subvencionades pel govern català i espanyol (com per exemple les aportacions a les escoles concertades) ens duen a la protesta, a dir prou a l’ajut econòmic a un estament com l’eclesiàstic.

Prou privilegis per a una jerarquia que ens discrimina per defecte, anul·lant les llibertats de les dones que tant ens està costant aconseguir, que no ens deixa prendre decisions sobre el nostre cos, que persegueix a les que s’hi revolten.

Prou finançament per a una educació restrictiva, per una visió del món limitadora, per una escola que educa a les futures generacions en la tradició catòlica, fora de lloc en un estat suposadament laic.

Prou al suport a unes creences que no ens deixen escollir les nostres opcions sexuals, que donen suport i fomenten la heterosexualitat com la única opció sexual vàlida, així com la monogàmia depenent, que no ens deixen estimar com i a qui vulguem en llibertat.

Prou al suport a una religió i als seus representants que fomenten les opressions del patriarcat, que contribueixen al retrocés de les llibertats de les persones, que no actuen contra casos com als que hem assistit d’abusos a infants i adolescents per part de membres de la seva pròpia jerarquia.

Per aquests i molt altres motius, des de Cau de Llunes (AFRT) exigim que s’acabi amb aquests privilegis, que els fons públics d’un estat suposadament laic no es destinin a una jerarquia retrògrada, una institució discriminatòria que anul·la totes les llibertats, que és homòfoba i , sobretot, misògina. Prou al finançament públic de l’estament catòlic i de totes les seves activitats!Per una vertadera nació laica on tinguem el dret de decidir!

Nova víctima de violència de gènere a la nostra ciutat

Aquest matí ens ha arribat la notícia de l’assassinat a Tarragona d’una dona i els seus fills a mans del seu marit, ja denunciat i contra el que pesava una ordre d’allunyament. És la víctima per violència de gènere número 57, nombre que supera el de dones mortes al llarg del 2009 a l’estat espanyol.

Malgrat haver denunciat aquests maltractaments físics i psicològics, tenir la sentència de l’ordre d’allunyament i que el seu cas fos seguit per diversos organismes públics, les vexacions no es van aturar i han acabat en aquesta manifestació extrema de la violència de gènere, l’assassinat.

Aquest cas no és un fet aïllat, ni derivat d’una ètnia o classe social. La violència de gènere és un problema estructural lligat al patriarcat, amb el que cap llei acabarà si no deixem enrere els rols que se’ns imposen des de d’aquest sistema, si no lluitem contra la idea de que aquesta violència es privada i manifestem clarament que és un problema de totes.

Des de Cau de Llunes manifestem la nostra repulsa davant aquests fets, i animem a tota la societat, i en particular a les dones, a emprendre una lluita contra el sistema patriarcal que ens oprimeix i que ens fa patir tot tipus de violències, tant físiques com psicològiques.

Atenció! Xerrada anul·lada!

La policia de l’aeroport de Madrid ha retingut durant més de 4 hores la Lucila Blandón. A la Lucila li van robar el passaport va uns dies i, tot i tenir una carta signada del notari, la policia no li ha fet cas i l'ha amenaçat amb enviar-la de nou a Nicaragua.

Finalment, li han concedit un vol per aquesta tarda a les 18h i per tant no podrà assistir a la Xerrada.

Disculpeu les molèsties.

NOU CAS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El passat 9 de febrer va tenir lloc un nou cas de violència de gènere, aquesta vegada al municipi d’Alcover. L’home, de 40 anys, havia estat jutjat per maltractaments aquell mateix dia i condemnat a passar 6 mesos a la presó. Després d’ assassinar la seva dona, va esquarterar-la, distribuint les seves restes al llarg de 70 km per la carretera AP-7. Els mossos d’esquadra, en no saber res de la víctima des del passat dimarts, van inspeccionar casa seva, on van trobar les restes de sang. Seguidament, Domingo Miguel Calvo, que també tenia un ordre d’allunyament de la víctima, va confessar el crim.

Des de Cau de Llunes volem alçar la veu per condemnar aquest assassinat no com un fet aïllat, sinó com una nova mort per violència masclista, una més entre les desenes que han tingut lloc al llarg dels últims mesos. Una nova víctima mortal del patriarcat, en definitiva, un sistema que oprimeix les dones i que permet que els homes puguin abusar del poder sobre les seves víctimes fins arribar a l’extrem d’assassinar-les.

Tanmateix, aprofitem per expressar el nostre condol per aquesta i totes les morts per violència de gènere, al mateix temps que animem a tota la societat a lluitar per combatre el sistema patriarcal i el sexisme per tal que puguin deixar de produir-se situacions similars.

Ampliat el termini de presentació de fotografies del concurs "Dona i Crisi"!!!!!!!!!

Us informem que hem ampliat el termini per a la presentació de fotografies al concurs!!!!Teniu fins el dia 22 de gener per enviar les vostres creacions a caudellunes.tgn@gmail.com. Aprofiteu-ho i animeu-vos totes a fer fotografies!!!

Bases del concurs de fotografia Dona i Crisi

BASES DEL CONCURS:

Tema: “Dona i crisi”

Modalitat i presentació: es podrà presentar un màxim de 3 obres per cada participant. Aquestes obres poden ser fotografies digitals o analògiques, en color o en blanc i negre.

La mida mínima serà de 10x15 i caldrà presentar les obres sobre suport de cartolina.

Al dors de la cartolina hi haurà de constar el títol de l’obra, el nom de l’autora o l’autor i la seva adreça de correu electrònic.

Entrega: les fotografies es podran entregar de dijous a dissabte de 18 a 22 hores al “Casal Popular Sageta de Foc” (C/ Trinquet vell, 15. Tarragona). Si les fotografies són en format digital també s’hauran d’enviar al correu electrònic de cau de llunes: caudellunes.tgn@gmail.com

El termini d’entrega serà del dia 14 de desembre fins el 22 de gener de 2010.

Jurat i votacions: la fotografia guanyadora del concurs es decidirà mitjançant una votació popular que es durà a terme del 16 de gener fins el 5 de febrer de 2010.

Totes aquelles persones qui vulguin participar en la votació podran veure les fotos participants exposades al “Casal Popular Sageta de Foc” (C/ Trinquet Vell, 15. Tarragona) de dijous a dissabte de 18 a 22h i podran votar allà mateix. També es podrà realitzar la votació a través del nostre blog: http://caudellunestgn.blogspot.com/

Entrega de premis: el primer premi del concurs serà una targeta de memòria i la publicació de la fotografia guanyadora a “La Bicicleta”, i el segon premi una samarreta de Cau de Llunes. L’entrega es realitzarà en un acte que se celebrarà el dissabte 6 de febrer de 2010 al “Casal Popular Sageta de Foc” (C/ Trinquet Vell, 15. Tarragona).

Totes les fotografies presentades a concurs quedaran a disposició de Cau de Llunes (AFRT), que en podrà fer ús per a eventuals actes i exposicions.

Nou cas de violència de gènere al Camp

Des del col·lectiu feminista Cau de Llunes manifestem la nostra repulsa davant el nou episodi de violència de gènere viscut ahir a Vila Seca. Una altra dona ha estat assassinada a mans de la seva ex parella, de qui s'estava divorciant i malgrat que no hi havia presentada cap denúncia, la violència existia.

Segurament molts anys de violència sostinguda; de violència domèstica, íntima i privada. Totes hem de lluitar per acabar amb aquestes morts, nou en aquest 2009 a Catalunya, quaranta cinc a nivell espanyol.

El patriarcat mata i, des de Cau de Llunes, cridem a totes les dones a la lluita per a que no haguem de tornar a lamentar la mort d'una dona en aquestes circumstàncies.

Males pràctiques de la Guàrdia Urbana de Tarragona a la manifestació alternativa del primer de maig

La Candidatura d'Unitat Popular de Tarragona denuncia públicament el procediment utilitzat per la Guàrdia Urbana de Tarragona consistent en fotografiar i filmar sense miraments primers plans de tots els assistents a la manifestació del primer de maig. Els agents que realitzaven aquesta tasca ho feien de paisà barrejats entre les persones que participaven a la manifestació i també des de darrere els vidres de la balconada de l’Ajuntament.

Des de la CUP de Tarragona es demana als responsables de la Guàrdia Urbana que donin explicacions sobre aquestes males pràctiques, les quals vulneren clarament el dret a manifestació i a la llibertat d'expressió. Des de la CUP es demana que procedeixin a destruir els fitxers polítics de què disposa la Guàrdia Urbana, ja que la Guàrdia Urbana ha de ser una policia al servei del poble, no per reprimir el poble.

Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona

Font: kaosenlared

1 de maig alternatiu i anticapitalista al Camp

Més de cinc cents manifestants clamen a Tarragona pel repartiment del treball i la riquesa

Amb el lema “Davant de la crisi, repartim el treball i la riquesa”, la manifestació, que ha arrencat de la Plaça Imperial Tarraco a les 7 del vespre, ha conclòs a la Plaça de la Font, davant l’ajuntament de Tarragona passades les 8 del vespre. Al finalitzar el recorregut, representants de diferents col•lectius i organitzacions convocants ;els sindicats CGT, COBAS, SEPC, la CUP, Endavant (OSAN), Cau de llunes (AFRT), AJ la Guspira, AJT, i l’Esquerra Independentista del Camp (EIC), han fet diversos parlaments a la mateixa Plaça de la Font denunciant la crisi i les seves conseqüències pel poble treballador català, les polítiques de l’administració favorables al capital, l’atur desbocat, la retallada de drets laborals, la repressió dels moviments socials i dels treballadors i treballadores immigrants... exigint mesures dràstiques i el repartiment del treball i la riquesa.

La manifestació ha estat una expressió del descontent de les classes populars del Camp, normalment invisibles als mitjans; ofegats per la hipoteca, estudiants descontents, migrants, precaris, joves i vells, treballadors i aturats... Han sortit al carrer per dir “que la crisi no la pagarem nosaltres”, entre clams contra la crisi, els ERO, la pèrdua de drets laborals, entre altres.

Durant el trajecte han anat marcant aquells punts conflictius, com les caixes i els bancs. Ha estat davant de les oficines dels anomenats “sindicats grocs” (CCOO i UGT) i la patronal CEPTA, on han fet la primera parada. Allí, un participant ha llegit una proclama que mostrava el seu rebuig cap a aquestes institucions, seguidament, els manifestants han llençat pots de pintura que han tacat la façana.

La següent parada ha estat a la Plaça de la Font on ha finalitzat la manifestació. A sobre la tarima, davant l’ajuntament han llegit el manifest unitari i diversos portaveus dels col•lectius i organitzacions convocants han denunciat “la situació de vulnerabilitat i precarietat que s'està patint als darrers dies a causa de la crisi” en un seguit de parlaments. Seguidament, dos participants han cremat una bandera europea i una fotografia de l’ultima cimera del G20. L’acte ha s’ha conclòs amb l’actuació del cantautor tarragoní Josep Romeu.

Tot i que la mobilització ha transcorregut amb total normalitat i sense incidents, la Guàrdia Urbana de Tarragona ha fotografiat i filmat primers plans dels assistents a la manifestació del primer de maig. Els agents que realitzaven aquesta tasca ho feien de paisà barrejats entre les persones que participaven a la manifestació i també des de darrere els vidres de la balconada de l’Ajuntament. Les filmacions i fotografies efectuades van a parar als fitxers polítics de la Guàrdia Urbana. Aquestes males pràctiques, vulneren clarament el dret a manifestació i a la llibertat d'expressió.

BRUTALITAT POLICIAL A TARRAGONA

Ahir, 7 de gener de 2009, CAU DE LLUNES – Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona va dur a terme un acte de denúncia sobre l’estreta relació entre la pressió estètica i la violència de gènere, davant d’algunes botigues de la ciutat. L’acte consistia en una performance acompanyada de la lectura d’un manifest i del repartiment d’octavetes a la gent del carrer; a més, el conjunt de la militància independentista de la ciutat acompanyava i participava de l’acció. La segona actuació, davant del Bershka de la Rambla Nova, va ser denunciada per les dependentes d’aquesta botiga a la Guàrdia Urbana.

Una patrulla d’agents a peu van arribar al lloc dels fets: hanvan interrompre la lectura del manifest, van agafar els DNIs de les noies que parlaven i van prendre el megàfon. Els agents van entrar dins de la botiga, essent seguits pel gruix de gent allí aplegada. Va ser en el moment en que es demanà a l’agent que retornés el megàfon, que l’havia pres de les mans d’una militant, quan aquest es va encarar al militant que li demanava, el va agafar i el va empentar. La resta de participants de l’acció van intervenir per tal d’aturar l’enfrontament; va ser, al mateix temps, quan hi van intervenir més agents de la Guàrdia Urbana i es van encarar a més gent: un noi va ser increpat i perseguit per tota la ciutat; el qui reclamava el megàfon i una altra companya van ser retinguts i colpejats; el que feia fotografies de l’acció fou reduït i li van trencar la càmara per tal de fer desaparèixer les proves. Els agents de la Guàrdia Urbana van agafar a aquestes tres darreres persones i les van conduïr cap al portal d’un edifici adjacent, en el que hi van

entrar 5 agents de la policia local i les van apallissar mentre tota la gent participant de l’acció, i la gran quantitat de ciutadans i ciutadanes que s’hi havia aplegat, ho veien tot. En total, prop d’un centenar de persones van ser testimonis de l’abús policial que el cos de la Guàrdia Urbana va exercir en contra de l’expressió pública que clamava contrària a l’opressió patriarcal.

Les detingudes, reduïdes i retingudes, van ser conduïdes a l’hospital per tal de dur-los-hi a terme el reconeixement mèdic i posteriorment van passar a les dependències dels Mossos d’Esquadra de les Gavarres.

Per altra banda, al migdia, militants de Cau de Llunes i d’altres organitzacions de l’Esquerra Independentista de la ciutat, van demanar cita amb l’alcalde de Tarragona per exigir que les 3 persones detingudes fossin posades en llibertat i sense càrrecs. La reunió, però, va ser amb dos tinents d’alcalde del Consistori i amb el cap de la Guàrdia Urbana de la ciutat; aquests van demanar que se’ls informés dels fets i per part de les participants de l’acció se’ls va exigir la posada en llibertat immediata i sense càrrecs de les seves companyes. Els representants municipals, però, no van prendre cap decisió; tanmateix, es van comprometre a accelerar el procés per tal de que els detinguts sortissin el més aviat possible, i també a tenir en compte la petició de que fossin posats en llibertat sense càrrecs.

Tanmateix, però, l’advocat de les detingudes s’ha posat en contacte amb els Mossos d’Esquadra per tal d’informar-se de quan es durien a terme les declaracions i en cap cas s’han mostrat disposats en accelerar el procés.

Poc més tard d’aquesta reunió, es va convocar una roda de premsa i una concentració davant del lloc dels fets, a dos quarts de sis de la tarda, a la que hi van acudir prop de 120 persones de la ciutat i d’arreu de Camp. També hi va haver molta presència dels mitjans de comunicació, mentre que la policia que s’havia aplegat aleshores, Mossos d’Esquadra, s’ho miraven des de l’altra banda del carrer.

A mitja nit, les companyes detingudes han estat posades en llibertat mentre un grup d’unes quinze persones les esperava a l’entrada de la comissaria. Aquestes són acusades de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat mentre la policia local resta emparada per l’ordre de l’Estat.

Tanmateix denunciem:

• La darrera i constant persecució que estem patint el conjunt de la militància dissident de la ciutat, que s’exemplifica amb la passada identificació de dos companys que tornaven a casa de nit i que se’ls acusava, sense proves ni arguments, de desordres públics per haver bolcat, suposadament, un contenidor.
• L’abús policial que patim, que es palpa amb fets com la detenció il·legal que va patir fa prop d’un mes una companya, la qual va suposar un segrest per part de la Guàrdia Urbana, amb increpacions, insults i un interrogatori il·legal.
• La privació de qualsevol expressió pública, que es manifesta amb el robatori de les pancartes que es van penjar a la plaça de braus de ciutat durant el Concurs de Castells.
• La brutal impunitat amb la que actua darrerament el cos policial de Guàrdia Urbana de Tarragona.

I exigim:

- Que a les tres persones que han estat detingudes no se’ls imputi cap càrrec.

- Que es posi fi a la impunitat policial, que es troba emparada pel Consistori de la ciutat.

Llibertat sense càrrecs per les detingudes!

Prou agressions policials!

La repressió no ens aturarà!

CAU DE LLUNES – Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona

ALERTA SOLIDÀRIA – Col·lectiu Antirepressiu

8 de gener de 2009

Tarragona, el Camp, Països Catalans

NOU CAS DE REPRESSIÓ POLICIAL A TARRAGONA

Avui dia set de gener, el col·lectiu Cau de Llunes (AFRT) ha realitzat un acte pacífic de denúncia, emmarcat dins la campanya "Això també és violència de gènere". L'acte consistia en dur a terme una performance davant de diverses botigues que atempten contra la dignitat de les dones; l'actuació pretenia mostrar que la pressió estètica exercida sobre les dones és una forma més de violència de gènere.

Durant la realització del primer acte no hi ha hagut incidents; durant la segona performance, mentre les companyes repartien octavetes i les llegien pel megàfon, les responsables de la botiga davant la qual s'actuava han avisat la policia. La Guàrdia Urbana, en arribar, ha interomput l'acte, ha identificat diverses persones i ha robat el megàfon. Aquests fets, han generat tensió i discussions, i la policia ha reaccionat molt violentament. Mentre arribaven més cossos policials de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra, diversos agents s'han endut, agredint físicament, una companya i dos companys a dins d'un portal i s'ha format un cordó policial davant la porta. Les persones que es trobaven dins del portal han estat reduïdes i apallissades, mentre els assistents ens ho miràvem impotents i alguns policies ens exigien tranquil·litat, al·legant que alteràvem l'ordre públic a l'exaltar-nos davant les pallisses que estaven rebent els nostres companys. Potseriorment ha vingut un cotxe de la Guàrdia Urbana i s'ha endut detingudes les persones de dins el portal.

Des de Cau de Llunes (AFRT) denunciem la forta repressió exercida per diversos cossos policials, pròpia de l'època franquista. Volem mostrar la nostra ràbia i impotència davant d'aquests fets, remarcant que l'actuació havia de ser pacífica i solemne.

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!!

Veure vídeo

Cau de Llunes
Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona

Abusos policials a Tarragona

Fa tres setmanes, una jove de 20 anys va ser detinguda il·legalment pel cos policial de la guàrdia urbana de Tarragona. La jove, acusada de fer pintades, l’agafaren sola quan caminava pel carrer i la feren pujar al cotxe per dur-la a comissaria. Després d’insults, amenaces i intimidacions, van deixar en llibertat la jove.
Tot plegat, sembla resolt si entenem que es tracta d’un fet puntual. Tanmateix, no és així, ja que aquesta situació es va produir fa tres setmanes, i fa un mes, i fa dos mesos, ... Venen de llarg els abusos per part dels cossos policials, identificant, seguint i fi ns i totdetenint a tort i a dret.

Malhauradament tota aquesta història no ens ha d’estranyar, tan sols cal que mirem enrere i analitzem tots els casos d’abusos i violència que s’han focalitzat en els i les detingudes. I novament, ens trobem davant un conflicte doble: les dones pateixen les intimidacions per part del cos policial. Nena, niñata, puta, ... imatges penjades a internet mostren com les mosses d’esquadra obliguen a despullar a una noia i després no la deixen vestir; en això, entren a la sala dos mossos d’esquadra i es burlen d’ella, mentre que les dues mosses la colpejen i l’apallissen.
Altres casos com l’humiliació, es reflecteixen quan al 1996 a Terrassa 12 noies ocupes van ser obligades a despullar-se i a fer flexions davant dels policies.

No podem girar l’esquena i dir que d’això ja en fa temps, o bé que es tracten de casos puntuals, que les coses han canviat i que al 2008 som persones civilitzades i respectuoses, no podem. Ja que es tracta de quelcom viu, que és al carrer.
Des de Cau de Llunes denunciem aquesta brutalitat que s’està exercint per part dels cossos policials vers els i les ciutadanes, i menyspreem per complet aquest ús del recrimini cap a la dona i la utilització del rol superior per anul·lar-la.

Helena Casas

El vaixell avortista de l’ONG “Women on waves” realitza la seva primera campanya als Països Catalans

Després de trenta anys, la lluita per la despenalització de l’avortament continua vigent.

El passat mes d'octubre el vaixell avortista 'Women on Waves' (WOW) va realitzar la seva primera campanya als Països Catalans, a 30 quilòmetres del port de València. El vaixell va endinsar-se fins arribar a aigües internacionals per practicar avortaments farmacològics amb pastilles Misoprostol. Allí pot proveir anticonceptius, informació, tallers i avortaments segurs i legals sense infringir la llei espanyola, ja que al vaixell hi preval la legislació holandesa.
En aquesta primera visita es van realitzar tres interrupcions a dones amb embarassos de menys de 6 setmanes i sis dies. Per efectuar la interrupció, la dona no necessitava l'autorització de cap professional mèdic, tan sols la seva voluntat.
A l'Estat espanyol la Ley Orgànica española de Interrupción Voluntaria del Embarazo estableix que no es pot avortar sense consentiment mèdic. En relació a aquesta llei, la metge fundadora de WOW, Rebecca Gomperts, va comentar a una entrevista, realitzada per la revista Jo Dona el passat mes d'abril, és cert que una embarassada té l'opció de l'avortament, però sota una clàusula que diu que no té prou seny.
El vaixell, que ja ha visitat Portugal, Irlanda i Polònia, no té per objectiu assistir a un gran nombre de dones, sinó que es tracta d'una iniciativa simbòlica ja que, en paraules de Gomperts, el vaixell té tanta repercussió mediàtica que posa sobre la taula el debat sobre l'avortament. És per això que són les organitzacions locals qui conviden a WOW; hi treballen coordinadament per reivindicar l'avortament com un dret de la dona i defensar la necessitat de canviar les legislacions restrictives.
En el cas concret de l'Estat espanyol, les organitzacions feministes critiquen el PSOE perquè no estan representades a la comissió creada per a estudiar la reforma de la llei que regula l'avortament, i continuen reivindicant els mateixos punts que trenta anys enrere: la despenalització de l'avortament; la garantia de prestació normalitzada i àgil en la sanitat pública per tal de regular l'objecció de consciència; la cobertura d'una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l'ensenyament, destinant més recursos públics per a la informació i la formació sexual; i un accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius i a l'anticoncepció d'emergència. Més de trenta anys després de les fortes lluites que va dur a terme el moviment feminista arreu de l'Estat espanyol, en favor de la despenalització de l'avortament, aquesta reivindicació segueix en peu de guerra.

Salomé Alzina

Font: La Bicicleta: un vehicle de comunicació popular

Inauguració de la campanya "Això també és violència de gènere"!

Cau de Llunes inaugura aquest mes d'octubre una campanya sota el lema "Això també és violència de gènere" l'objectiu de la qual és mostrar que la violència de gènere no és només aquella que es manifesta en agressions físiques, sinó que està present en tots els àmbits quotidians de la nostra vida. Es desenvoluparà durant tot el curs i es tractaran temes com la maternitat, consum i mitjans de comunicació, dona i treball, dona i art i dona i militància.

Presentació de la campanya
divendres 7 de novembre a les 8 del vespre
Ateneu Popular L'Espina (C/Baixada Peixateries, 22)

La xerrada estarà fonamentada en una exposició il·lustrativa que podreu veure de manera gratuïta i a partir del 3 de novembre al mateix ateneu.