Agenda
dissabte, 29 d’abril del 2017
10 anys: concurs logo i samarreta!
dijous, 29 d’octubre del 2015
diumenge, 10 de juliol del 2011
Què puc fer si necessito la pastilla del dia després?
Pots trobar més informació aquí: http://www.centrejove.org/pastilla_dia_despres.html
Si has tingut una relació sexual de risc i necessites prendre't aquesta pastilla tens dues opcions:
- comprar-la en una farmàcia: des de l'agost del 2009 que la píndola es pot comprar a les farmàcies sense recepta i per un preu de 19€. Si ets menor d'edat te la vendran igualment.
- anar al CAP: anar al teu centre d'atenció primària i demanar la píndola, en aquest cas te la donen gratuïtament. En cas extrem, al CAP també poden receptar-te una píndola que ha sortit recentment al mercat, que funciona fins a cinc dies després de la relació sexual de risc.
Després de la ingesta, tindràs sangrat menstrual i molt possiblement nàusies o mal de cap, són efectes secundaris normals.
Pots llegir informació més concreta sobre la composició i els efectes en aquest link http://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADldora_del_d%C3%ADa_despu%C3%A9s#Efecto_primario_del_Levonorgestrel.2C_LNG
dimarts, 19 d’abril del 2011
PARADETA DE SANT JORDI!
dimarts, 18 de novembre del 2008
Cau de Llunes, col·lectiu no mixt
En la societat actual, tenim aquests rols i aquestes concepcions molt interioritzades, així que el procés individual per a desemmascarar-los i desfer-nos-en és llarg i costós. El feminisme, amb l’objectiu d’alliberar les dones de la seva situació d’opressió, s’aboca a aquesta tasca de desmantellament de tics patriarcals, i per poder identificar els fronts de lluita ha de partir de la vivència personal d’explotació i limitacions que pateixen aquestes.
Tot i que al llarg de la història hi ha hagut homes que han defensat la igualtat dels dos sexes, com és el cas de Poulain de la Barre, és a les persones oprimides a qui correspon dur a terme la lluita pel seu propi alliberament, i és indiscutible que el patriarcat esdevé una càrrega insofrible per les dones. La majoria d’homes, tot i que en molts casos de forma inconscient, no volen renunciar als beneficis que els proporciona la seva posició. Una dona que se sent reduïda voldrà trencar a cops d’odi l’estructura patriarcal que la lliga a un home que no la comprèn; en canvi, un home desenvoluparà el seu paper d’opressor, i no sentirà la necessitat de destruir-lo, ja que ni comprèn com ho viuen les dones ni se sentirà personalment atacat per l’estructura patriarcal. Esperem doncs que els homes treballin i comprenguin igual que nosaltres per aquesta causa? Esperem que claudiquin davant les crítiques que fereixen el seu ego patriarcal? No, perquè no tenen per què fer-ho. Som les dones les que hem d’agafar les regnes de la lluita.
De totes maneres, és cert que el patriarcat també té facetes que afecten negativament als homes, com per exemple la obligació d’ocultar la seva vessant emocional o la imposició d’unes expectatives sexuals a complir, així que podem afirmar que la obligació de lluitar i transformar aquesta organització estructural ens concerneix a ambdós sexes. No obstant, és ingenu pensar que ara per ara podem realitzar aquesta empresa en igualtat de condicions. En molts col·lectius mixtes s’obvien les qüestions que planteja el feminisme i se sobreentén que totes i tots les han assumides; fins i tot en espais presumptament revolucionaris se segueixen sempre els cànons de l’univers masculí, prioritzant l’àmbit públic per sobre del privat, dividint el treball per qüestions de gènere, etc. Per aquesta raó, veiem indispensable crear un espai autònom on qüestionar cada detall de la vida i desemmascarar els valors patriarcals (que sempre es disfressen d’objectivitat). En un col·lectiu mixt, la desigualtat preexistent per qüestions de gènere, els rols profundament arrelats i els valors androcèntrics implícits impossibilitaran avançar.
Amb això no pretenem renunciar a la lluita conjunta, a la lluita antipatriarcal desenvolupada conjuntament per dones i homes, però assumim que el primer que hem de fer és tenir ben clar què és el que ens cal i volem canviar, i aquesta tasca l’hem de desenvolupar de forma autònoma, per qüestions funcionals i pràctiques. Al cap i a la fi, les dones, com a principals oprimides, tenim un punt de vista privilegiat que ens permet adonar-nos de tots els àmbits que abasta la violència patriarcal, i ens resulta fàcil visualitzar-los, cosa que ens fa evolucionar més ràpid, i d’altra banda, l’autonomia s’adquireix precisament amb autonomia.
Vols participar a Cau de Llunes?

Hi ha moltes coses per fer, el feminisme et necessita! Contacta!
correu: caudellunes.tgn@gmail.com
dimecres, 18 de juny del 2008
Manifest
Cau de Llunes (AFRT) som una assemblea feminista revolucionària sorgida arran d’una sèrie d’inquietuds experimentades individualment per cadascuna de nosaltres, al qüestionar-nos el nostre paper com a dones dins de l’actual societat. A través de lectures, debats i anàlisis d’experiències individuals, hem vist la necessitat de tallar d’arrel les desigualtats existents entre homes i dones, després d’haver-les identificat com un problema cultural, i no pas personal.
Al llarg de la història s’ha imposat el sistema patriarcal, el qual atorga a la dona el rol dèbil i submís, i redueix la seva voluntat a la masculina, i limita les sexualitat al marc de la relacions heterosexuals. Actualment, el gènere inculcat culturalment, mitjançant tot un entramat de llenguatge simbòlic generat pel poder patriarcal, provoca que les relacions entre homes i dones, o fins i tot entre persones del mateix sexe, es converteixin en relacions de poder basades en una desigualtat predeterminada. Amb aquesta hi convivim quotidianament, i l’hem interioritzat fins a tal punt que sovint se’ns fa “invisible” i ens resulta quelcom normal. Els atacs són constants, és una qüestió de mentalitat que cal que reconeguem per aprendre a fer-hi front. No podem permetre que una dona sigui ferida en cap faceta de la seva vida per qüestions de gènere: desigualtats o discriminacions laborals, familiars, intel·lectuals, sexuals, etc. No hi ha cap condició biològica que justifiqui l’estatus social inferior en el que la dona es troba. Nosaltres diem prou organitzant-nos, prenent consciència per no abaixar el cap davant les agressions sexuals i fent front a un sistema patriarcal que no ens respecta.
Som feministes perquè som dones que hem pres consciència de l’opressió que patim dins d’una societat patriarcal, perquè lluitem per la recuperació de la dignitat, la llibertat i l’autonomia que se li han expropiat a la figura femenina. I som revolucionàries perquè no només plantegem la necessitat de lluitar contra el patriarcat, sinó també contra el sistema capitalista i l’opressió dels pobles, ja que aquests estan íntimament relacionats, es donen suport i se sustenten mútuament. Som feministes revolucionàries perquè assumim que totes les transformacions de la societat necessàries per a establir unes noves relacions entre homes i dones, no fonamentades en la dominació en funció del sexe, no seran permeses dins el sistema capitalista. I perquè encara que aquestes transformacions fossin possibles, l’objecte de la nostra lluita no és aconseguir que siguin les dones qui hi hagi darrera de les grans multinacionals enverinant el nostre planeta i a nosaltres mateix@s amb tones de contaminants, promovent l’alienació de la ciutadania, facilitant invasions militars en defensa dels seus interessos econòmics,... No lluitem perquè les dones participin en igualtat de condicions en aquesta barbàrie, sinó que volem una dona nova que convisqui amb un home nou a través de relacions igualitàries, en el marc d’una societat que funcioni de manera coherent amb els interessos de la majoria de la humanitat i del planeta. Amb aquest objectiu, també col·laborem i donem suport a tots aquells col·lectius i organitzacions d’esquerres i revoluvionàries amb qui compartim aquesta lluita.
Així doncs, Cau de Llunes (AFRT) apostem per un canvi real, que contempli qüestions com l’avortament lliure i la igualtat laboral, entre d’altres; però que sobretot es basi en una transformació de la moral i l’estructura socio-econòmica imperants, que permeti la construcció d’una societat respectuosa amb el medi ambient, en la que es reparteixi la riquesa, i en la que dones i homes siguin valorats com a persones, en base a les seves característiques i qualitats pròpies.