Cap de setmana de reivindicació! Aquesta nit marxa de torxes i demà manifestacions!

Arriba el 25 de novembre i a Tarragona seguim posant la violència masclista al centre del focus!
Aquest any tenim varies convocatòries, us esperem a totes!

Fora rosaris dels nostres ovaris

Aquest  històric lema feminista que reivindica el dret al propi cos i denuncia la ingerència de la moral catòlica en els drets de les dones ens ve com l’anell al dit per explicar el conveni que ha signat el Consell Comarcal del Tarragonès amb l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta del projecte “Llar Natalis” que com ells mateixos expliquen, “ té l’objectiu d’acollir mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill d’interrompre el seu embaràs”. És a dir, pressionar a les dones per tal de que no interropin voluntàriament el seu embaràs, oferint un assessorament per part de les mateixes monges que porten a terme el “Projecte Raquel” destinat a oferir “sanacions” a dones que han avortat;  criminalitzant la interrupció voluntària d’un embaràs i el dret al propi cos com un pecat que cal purgar i del que cal ser perdonada.

A més a més, veiem com les administracions públiques externalitzen l’atenció a les dones embarassades en risc d’exclusió social a una entitat que no està professionalitzada, ja que tret d’unes poques hores setmanals d’una treballadora social, l’atenció diària i directa a aquestes dones serà per part de les monges “Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará de la Familia Religiosa del Verbo Encarnado”; que no tenen cap tipus de formació tècnica per a atendre a persones en risc d’exclusió més enllà de la fe i la moral catòlica.  Enlloc de millorar i invertir en serveis públics de proximitat, com podrien ser els serveis sanitaris i l’atenció social primària per tal de que les dones que volen ser mares i tenen dificultats socioeconòmiques tinguin l’acompanyament i suport suficient per a portar a terme l’embaràs i la criança del nadó en el seu entorn social i familiar, s’escull  un model on la futura mare serà apartada del seu entorn i internada en un recurs residencial, fomentant un estigma per el qual les mares solteres s’han d’apartar de la societat i la seva atenció depèn de la caritat cristiana. Per a més INRI (si se’ns permet l’expressió) aquest servei està situat ni més ni menys que a la Casa de les Oblates, l’antiga presó de dones de Tarragona durant el franquisme on les monges es dedicaven a la “reeducació de dones desviades”.

Des del moviment feminista, reclamem que la maternitat sigui una qüestió desitjada i amb  uns serveis públics, laics, de proximitat i de qualitat, on es respecti el dret de les dones al propi cos sense estigmes ni judicis morals de la doctrina catòlica paternalista, criminalitzadora i patriarcal.

Per l’avortament lliure, segur i gratuït. Per les maternitats lliures, amb garanties i serveis laics i de qualitat. Pel dret a decidir sobre els nostres cossos.

25 de novembre, tornem a sortir al carrer!

Com cada any, diversos col·lectius de la ciutat de Tarragona us convoquem a la manifestació del proper dissabte 25 de novembre.

Hem de ser moltes cridant, que els carrers són nostres i que ens volem vives!

 

Combatem les agressions masclistes, practiquem l'autodefensa feminista!
 

Col·lectius que organitzem la manifestació: Arran Tarragona, Cau de Llunes, CDR Tarragona, CUP Tarragona, Endavant Tarragona, IAC, SEPC, Stop Mare Mortum.

Parlament vaga general 3 d'octubre

Us deixem la nostra intervenció del passat 3 d'octubre, on vam llegir el manifest que hem signat  diversos col·lectius feministes. 
Seguim defensant el mateix: sols el poble salva el poble! 

La repressió mai ens ha aturat! Desobeïm el règim del 78! #EntreTotesTot

El proper 5 de novembre, us esperem a totes a la Imperial Tarraco!

Com ja haureu vist per les xarxes, el dissabte dia 5 de novembre us esperem a la manifestació en contra de la violència masclista sota el lema "Un crit contra les violències masclistes", que sortirà a les 12h de la Plaça Imperial i finalitzarà al Balcó del Mediterrani. A més de la vostra presència, us demanem que porteu la samarreta lila en solidaritat amb les encausades del Cas Bershka! Si no la teniu, no patiu, allà la podreu adquirir!

Des de la campanya en solidaritat a les encausades del Cas Bershka us convidem al dinar popular que ens ajudarà a recollir diners per a fer front tot el procés judicial. 

Aquest serà al Passeig de les Palmeres un cop acabats els actes de la manifestació. Hi haurà barra i musiqueta!

El menú constarà d'arrossejat de verdures i bolets, pa, aigua, vi i fruita. I el preu serà de 8 euros.

Podeu inscriure-us de dues maneres:

1. Comprant tiquets al Casal Sageta de Foc (C/La Nau, 11 TGN)

2. Emplenant el següent formulari i fent l'ingrés en el número de compte que us indiquem.

* Si us plau, si veniu en grup envieu un correu a dinar5n.tgn@gmail.com i feu un ingrés conjunt

Us esperem a totes!! La solidaritat es la nostra millor arma!

El dissabte 25 tornem a sortir al carrer!

Aquest dissabte 25 de juny tornem a sortir al carrer per cridar prou als feminicidis, que ens volem vives i amb vides dignes! No ens cansem, no defallim, seguim lluitant! Us esperem a la cantonada de la Rambla Vella amb el carrer Sant Francesc!

Dijous 4 de febrer, convocatòria "Si ens toquen a una, ens toquen a totes"

Des de Cau de Llunes pensem que cal seguir denunciant col.lectivament l'onada de menyspreu masclista del que les dones militants hem estat objecte. 

Seguint amb la iniciativa de la roda de premsa del passat dimecres 27 de gener,convoquem a totes les dones dels col.lectius i dones organitzades de Tarragona pel proper dijous 4 de febrer a les 20'30h a les escales de la Catedral. Allà farem una foto que difondrem via xarxes socials. Perquè si ens toquen a una,ens toquen a totes!

(Fotografía de Sandra Lázaro)

Omplim els carrers de feminisme!

Manifest 28 de juny, Dia Internacional per l'Alliberament Sexual

Visc en positiu. I tu?

Fa més de 30 anys que la sida va aparèixer a les nostres vides provocant una onada terrible de por i de discriminació contra el nostre col·lectiu. Van ser anys de malaltia, de mort, de discriminació i de marginació; de vides silenciades per l'estigma i pel rebuig social i familiar. Els sectors ultraconservadors ho van aprofitar per atacar les nostres llibertats. Van ser anys d'una homofòbia i d'una serofòbia terribles.

On eren les institucions? Què van fer les administracions públiques? Vam ser el teixit activista el que, amb molt pocs recursos, vam començar a treballar en suport a les persones afectades, a oferir informació, a fer campanyes de prevenció, a promoure l'ús del preservatiu. Solidaritat i compromís van ser les paraules clau en aquelles circumstàncies dramàtiques. El llaç vermell va esdevenir el símbol de la lluita contra el VIH, de la consciència, del compromís a favor de les persones afectades; el símbol de la lluita per la nostra dignitat i pels nostres drets. Avui, aquí, ens cal tenir molt present aquell primer activisme contra el VIH, ens cal fer un reconeixement a totes les persones seropositives que van donar i que donen la cara, un reconeixement a la valentia de trencar l'estigma.

Són més de 30 anys vivint en positiu. La lluita ens va ensenyar que és possible evitar la transmissió del VIH amb l'ús del preservatiu i amb la reducció de riscos. Cal un profund debat entre el col·lectiu davant la PrEP (Pre exposició profilàctica) i altres tecnologies de la prevenció per arribar a un consens i que no sigui motiu de divisió interna. A més, els grans avanços científics han aconseguit revertir la situació: actualment la sida és una malaltia crònica per qui té accés als tractaments. Malgrat tot, la infecció per VIH continua essent una malaltia sense cura, i segueix expandint-se en el col·lectiu LGBTI, especialment entre els homes homosexuals i bisexuals i les dones trans. És l'amenaça més gran a la nostra salut i no podem fer ni un pas enrere.

Exigim la inversió pública necessària en la lluita contra el VIH, en prevenció, en sanitat, en la lluita contra l'estigma, en recerca científica. És obligació de les administracions públiques. Prou retallades! La manca de despesa destinada a la lluita contra el VIH significa necessàriament l'augment d'infeccions per VIH. No ho consentirem. Assenyalem-ne els culpables.

No permetrem que cap persona seropositiva quedi exclosa de l'atenció i el tractament sanitaris. Exigim per a totes les persones l'accés als medicaments preventius i curatius necessaris. Ja n'hi ha prou d'hipocresia! Sanitat pública i universal!

Reclamem un compromís absolut de les administracions amb les campanyes de foment del sexe segur, de sensibilització i de prevenció del VIH així com també un compromís real amb tots els països on les persones seropositives no tenen accés als tractaments per tal de revertir aquesta situació. La lluita contra el VIH afecta totes les persones, tots els àmbits de la societat.

La LGBTIfòbia fa precàries les nostres sexualitats. La manca de llibertats a l'hora d'exercir la sexualitat ens posa en situació de risc i ens fa més vulnerables a les ITS. El VIH és imparable allà on triomfa la LGBTIfòbia. Abolim totes les lleis discriminatòries, denunciem la falta de llibertat afectiva i sexual real, reclamem igualtat arreu i exigim la fi de discursos d'odi, tant religiosos, com polítics o socials, contra lesbianes, gais, bisexuals i persones trans. Prou LGBTIfòbia! Prou serofòbia!

Som avui aquí per denunciar també la vulneració de drets fonamentals de persones seropositives: la revelació de l'estat serològic és un delicte; les declaracions públiques estigmatitzant i jutjant persones amb VIH són absolutament inadmissibles. No tolerarem la doble moral de qui fa negoci amb les nostres sexualitats mentre ens estigmatitza amb un discurs carregat de serofòbia. Prou hipocresia. Dret al propi cos, sense peatges, sense judicis, sense estigmes!

En massa àmbits l'estigma del VIH, la discriminació i el rebuig continuen; també dins el col·lectiu LGBTI. Solidaritat i compromís han de seguir essent les paraules clau. Cal trencar l'estigma! Hem de trencar l'estigma! Depèn de nosaltres! La informació i la consciència són les nostres armes. La ignorància i la por ens fan vulnerables. Eliminem els prejudicis, informem-nos i informem, prenguem consicència de la situació i exercim les nostres relacions afectives i sexuals en plena llibertat! Visquem en positiu!

La lluita contra el VIH és un exemple més de com encara avui l'amenaça contra la salut de LGBTI és molt greu: l'exclusió de les dones lesbianes, bisexuals o sense parella de la reproducció assistida proposada per part de l'Estat; la no cobertura sanitària a persones migrades, que en deixa fora bona part del col·lectiu LGBT i que el fa dependre de xarxes clandestines i de recursos econòmics propis; la parada brusca que ha sofert el sistema públic d'unitats de reassignació de gènere.

La sanitat pública no es pot utilitzar com a mecanisme de control. No volem diagnòstics de disfòria de gènere per iniciar el procés de reassignació, estem en contra d'una llei de l'avortament feixista, hem d'eliminar les intervencions quirúrgiques en nadons intersexuals, combatem l'exclusió d'algunes dones de la reproducció assistida i denunciem la delegació en les entitats de la lluita contra el VIH i alhora el seu ofec econòmic. Ens manifestem avui aquí també per una sanitat pública sense discriminacions. A més, amb l'argument fal·laç de la “reducció de pressupost” i la crisi econòmica com a excusa, estem assistint a la mercantilització del dret fonamental a la sanitat. Privatitzacions, hospitals concertats, mútues, llistes d'espera, exclusions, copagaments, etc. Ja n'hi ha prou! Denunciem la privatització de la sanitat. Exigim el dret a la salut, exigim una sanitat pública i universal sense discriminacions.

El Parlament de Catalunya està a punt d'aprovar la llei contra la LGTBIfòbia. És una llei elaborada pel teixit associatiu que farem servir per eliminar aquestes discriminacions i per garantir un compromís real de les administracions públiques amb la lluita contra el VIH. Ens manifestem avui aquí també per avisar que aquesta llei és només l'inici, un punt de partença irrenunciable, el tret de sortida d'una lluita que no s'acabarà fins a la plena consecució dels nostres drets i de les nostres llibertats.

Avui, vivim aquest 28 de juny de 2014 en positiu. I tu? Trenca l'estimga del VIH-sida! Amb solidaritat, amb compromís i amb consciència podem aturar el VIH i podem eliminar l'estigma. Visquem en positiu! Avui ens alliberem i ens apoderem com a lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersex en defensa d'una salut i d'una sanitat sense discriminacions, en defensa d'allò que és nostre!

Comissió Unitària 28 de juny 2014.

Lluita feminista als murs de Tarragona!!!

Manifest 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

Aquest 25 de novembre, com cada any, sortim al carrer per plantar cara a la violència de gènere, però no només a la violència física, responsable de 46 morts a l’estat espanyol en el que portem d’any, sinó per plantar cara a totes aquelles violències quotidianes que patim les dones.

Volem fer palès que les dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles, malgrat ser la mostra més cruenta d’això que anomenem patriarcat, són només  la punta de l’iceberg d’un sistema que ens oprimeix i que té conseqüències nefastes per a les dones, però també per a totes aquelles persones que no estan disposades a encaixar dins els rols heterosexuals i monògams  tradicionals. Així, la violència quotidiana es mostra en àmbits com el laboral, en les diferències salarials i l’assetjament entre d’altres, en la violència en l’àmbit familiar que s’esdevé quan es carrega sobre les dones tot el treball reproductiu i de cura no remunerat però imprescindible, en la violència psicològica, la sexual i la feminització de la pobresa, cada cop més aguditzada per aquesta crisi econòmica. Per poder combatre aquesta violència quotidiana pensem que és imprescindible una educació sexo afectiva de qualitat, que s’impulsi des de l’escola pública, per a què puguem gaudir i decidir conscientment sobre la nostra sexualitat  i el nostre cos.

Aquest any, també sortim al carrer per denunciar la violència que s’exerceix per part del govern quan se’ns vol negar el dret a decidir sobre el nostre propi cos, impulsant una reforma del codi penal que vol ser una prohibició encoberta del dret a l’avortament. Retornant la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l'eliminació de la possibilitat d'avortar a causa de malformacions del fetus, eliminant el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i revisant el supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Per tot això, volem remarcar que no té sentit afirmar que avui ja som iguals i que lluitar per la igualtat de gènere és cosa del passat. Tot al contrari, creiem que la lluita és més necessària que mai, precisament perquè estem en un moment de retrocés històric de drets i llibertats, en que les ideologies més reaccionàries estan emparades i recolzades en un govern retrògrad, i veiem com la violència de gènere en totes les seves vessants augmenta cada cop més, inclús entre les persones més joves que continuen repetint models de relacions basades en els ideals de l’amor romàntic que es projecten contínuament des d’alguns mitjans de comunicació i que reforcen la visió de les dones com a esclaves d’amors possessius i dependents, arribant fins i tot a casos com els de la mort de menors a mans de les seves parelles.

En aquest moment de crisi econòmica i de retallades contínues en els drets socials, el patriarcat i el capitalisme es donen la mà per a mantenir a les dones en un segon pla, convencent-nos que el nostre rol “natural” passa per ser passives i obedients i per contribuir a que tots dos sistemes continuïn funcionant sense esquerdes.

Així doncs, avui estem aquí per cridar alt i clar que estem fartes de que se’ns neguin contínuament els drets a decidir sobre la nostra pròpia vida, la nostra sexualitat i els nostres cossos. Que malgrat el dolor i la ràbia que sentim cada cop que coneixem un nou cas de violència vers les dones, seguirem lluitant dia a dia contra l’opressió i contra aquest sistema patriarcal i capitalista, per aconseguir que la llibertat i la dignitat siguin el centre de la nostra societat, tenint clar que la lluita contra totes les violències masclistes és responsabilitat de totes i tots.

Avui com cada dia, Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm, prou violència de gènere!

8 de març, dia de les dones treballadores

Us convidem a participar a la manifestació del 8 de març, dia de la dona treballadora.

19h a l'estàtua dels despullats de Tarragona.
La manifestació finalitzarà a la Plaça de la Font amb la lectura dels parlaments i i l'acte musical amb les integrants d'Ai Carai!

NO COSIREM LES VOSTRES RETALLADES. PLANTEM CARA!

Aquest any, el dia de les dones treballadores pren una importància especial. Tot i que cada dia cal reivindicar els drets de les dones, en el context actual, aquesta reivindicació ha de sonar més forta que mai.

Ens trobem en un moment convuls, socialment i econòmica, que ja va començar amb el govern del PSOE i la passivitat de CCOO i UGT. Per la seva banda, el govern del Partit Popular ha entrat amb les tisores a la mà, com ho va fer en el seu moment Convergència i Unió, i ens demostren cada dia que estan disposats a retallar tots els nostres drets elementals per tal de poder salvar els interessos del sistema capitalista.

La crisi econòmica, que ha estat la protagonista de les reivindicacions d'aquesta diada els últims dos anys, i que enguany ho continua essent, afecta de manera especialment crua les dones. Som testimonis cada dia de tancaments d’empreses, EROs i deslocalitzacions que deixen un reguitzell constant d'acomiadaments. Aquesta situació agreuja la ja delicada situació de les dones davant el mercat laboral. Els mitjans de comunicació han difós la falsa idea que les dones treballadores no estan patint tant la crisi com els homes perquè les seves taxes d’atur no han crescut tant com les masculines. Al principi de la crisi, l’atur masculí va disparar-se, ja que els sectors més afectats eren aquells que havien estat tradicionalment ocupats per homes (com la construcció i la indústria pesada), però actualment, sabem que aquest context afecta el conjunt de la població, i que els treballs més precaris, tradicionalment ocupats per dones, s'estan veient especialment perjudicats amb la congelació del salari mínim interprofessional, que ja era un dels més baixos d'Europa, o amb l'abaratiment del cost de l'acomiadament.

A les retallades laborals s'hi sumen també les retallades en educació i salut marcades per la voluntat de privatitzar cada cop més els àmbits del benestar social. I qualsevol protesta davant d’aquestes és durament reprimida, tal com hem vist recentment amb l’alumnat i el professorat del País Valencià. Així, en aquests sectors on els llocs de treball estan ocupats majoritàriament per dones, les pèssimes condicions laborals es veuen cada cop més accentuades.

D’altra banda, amb la crisi s’han reduït les ajudes públiques de caire social, com les rendes mínimes d'inserció o les prestacions derivades de la Llei de la Dependència. Aquest fet, unit a les poques, quan no inexistents, places públiques de guarderia per a infants de 0 a 3 anys i a l’envelliment de la població que patim, porta a moltes dones a deixar la feina o reduir les hores que dediquen a un treball remunerat per ocupar-se dels familiars a càrrec, al no tenir recursos per pagar algú que en tingui cura mentre elles treballen. La nostra societat, tot i que de forma molt més subtil, segueix sent patriarcal, i les dones, el jovent, la gent gran i les persones nouvingudes estem sent els col·lectius més perjudicats per la crisi.

En aquest context, moltes dones es veuen obligades a tornar a dependre econòmicament del marit, i la seva condició social torna a la situació de subordinació domèstica. Una dona lligada a la casa, a tenir cura de la família, i que depèn del sou de l’home, està condemnada a un estat de vulnerabilitat que afavoreix l’augment de la violència masclista dins les llars i els abusos de poder a la feina, amb molt poques opcions per a fer-hi front. I més quan veiem que en el govern entrant, la ministra de torn, comença a canviar el terme de violència de gènere per “violència en l'àmbit familiar”, posant de manifest la voluntat d'eliminar qualsevol condicionant polític d'aquests tipus d'abusos, invisibilitzant així la lluita contra el patriarcat.

El conjunt de totes aquestes situacions extremes ens porta a un agreujament de la feminització de la pobresa que ja estàvem patint. La situació és especialment greu en el cas de les famílies en que cap membre aporta ingressos, la majoria de les quals són famílies monoparentals. I quan parlem de famílies monoparentals, sabem que desafortunadament en el 90% dels casos estan encapçalades per dones amb criatures al càrrec.

Avui, més que mai, cal recordar per què commemorem el 8 de març. L’any 1908, 129 treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball que patien. L'amo no va acceptar la vaga i, mentre les obreres ocupaven la fàbrica, va tancar les portes i hi va calar foc, morint abrasades totes les dones que hi havia dintre. És important recordar l'origen d'aquesta data per recordar que el feminisme que defensem no és l’institucional, que la nostra lluita no vol igualar-nos al sistema productiu que precaritza per igual a tota la classe treballadora, sinó que pretén derrocar-lo i construir noves relacions laborals i personals, més igualitàries i de justícia social.

La nostra lluita contra el patriarcat no pot obviar la resta de lluites que ens oprimeixen, cal plantar cara al sistema capitalista i a qualsevol opressió ja sigui de condició sexual, de classe o de nació. Hem de fugir del feminisme institucional que redueix les protestes contra la violència masclista a minuts de silenci, i que ignora la violència econòmica que estem patint tot el conjunt de la població. Hem de trencar amb el pactisme entre els grans sindicats i la patronal i hem de fer sentir la nostra veu cada cop més clara i forta, plantant cara, avui i cada dia de l’any!

Sense les dones, no hi ha revolució!