Avui
alçarem la veu per totes les dones, perquè som nosaltres qui patim
les conseqüències en forma de violència molt diversa però amb una
arrel comuna, el sistema patriarcal i capitalista.Se’ns
invisibilitza, objectivitza, se’ns assetja, abusa i se’ns mata.
No
fa falta que mirem molt enrere, aquests últims mesos hem sigut
testimonis de casos que demostren la part més salvatge d’aquest
sistema, que és cruel, injust i que ens té com a ciutadanes de
segona.
Com
el de la nena degollada com a càstig a mans del seu pare a Alzira,
en motiu de la possible intenció de separació per part de la mare.
Com
l’assassinat de la dona de 35 anys a Vinarós, a qui va matar la
seva exparella arribat d’Alemanya amb aquesta única intenció.
O
el judici a La Manada al que totes estem assistint aquesta setmana.
Com a feministes, sabem que res podem esperar de la justicia
patriarcal, més tenint en compte que els únics casos que es
consideren violència de gènere a ulls d’aquesta es quan hi ha una
agressió a la parella o exparella. Tinguem
clar que els agressors no són un fet aïllat, sinó fills sans de la
cultura patriarcal. I que la jutjada per la societat serà la dona
que sobreviu a aquestes agressions, a la que li preguntaran com anava
vestida, si havia begut o perquè s’ha refet i està gaudint de la
seva vida.
O
mirant en un entorn més immediat, la publicitat que trobem cada dia
als nostres carrers, on som només objectes de venda, malgrat les
institucions públiques diuen vetllar per a que això no passi.
Cada
un dels assetjaments, menyspreus que patim dia rere dia, són la base
que subjecta i perpetua aquest sistema de violències. Violències
que no només pateixen algunes dones, sinó que patim totes en cada
àmbit de la nostra vida, pel simple fet de ser dones en un sistema
patriarcal.
Davant
d’aquesta violència no podem callar, no podem ser còmplices, no
podem mirar cap a un altre costat. Les dones també responem,
com
la mare que va cremar al violador de la seva filla, quan aquest li va
fer mofa de l’agressió, com totes les dones que sortim al carrer
per cridar que nosaltres som la manada, com les dones que
s’organitzen en els llocs de treball més precaris i feminitzats.
Contra
la violència masclista hem de lluitar col·lectivament:
organitzant-nos en col·lectius, creant protocols d’agressions
masclistes en els espais d’oci, en els espais autoorganitzats, a la
feina, a les universitats i els instituts
,creant
xarxes de solidaritat amb les supervivents, treballant en
l’autodefensa feminista.
Perquè
cal que una cosa quedi molt clara:
no
volem ser víctimes d’aquest
sistema patriarcal i capitalista que ens vol anul·lades, silenciades
i victimitzades.
Aquest
sistema que ens vol dones passives, dones objecte, esclaves al servei
de les necessitats dels homes, família, infants… de les
necessitats de qualsevol persona, menys de les nostres.
El
que demana que assumim la feminització de la pobresa, que suplim
totes les seves mancances amb el nostre temps i treball, encarant
tota la feina reproductiva amb resignació.
Però
alcem la veu avui i tota la resta de dies
per
dir que no ens volem així, som i serem supervivents, organitzades.
Per defensar els nostres drets, els nostres cossos i les nostres
vides; perquè la nostra vida només ens pertany a nosaltres. Ningú,
cap jutge tampoc, ens pot dir com ens hem de sentir quan hem sigut
violades, menyspreades, assetjades, etc.
Volem
ser dones lliures, no valentes! Volem poder caminar a totes hores i
per tot arreu, com qualsevol altre ciutadà, sense sentir-nos
insegures, sense tenir por. Volem que realment els carrers siguin
nostres.
Seguim
i seguirem lluitant per construir una república catalana feminista
que posi al centre d’atenció a totes les persones per igual, que
treballi per acabar amb els privilegis d’uns en detriments de les
altres, que lluiti per igualar els salaris, tenint en compte la
perspectiva feminista transversalment a l’hora d’implementar
lleis, que no toleri la publicitat sexista, on es treballi per una
santitat i una educació pública i de qualitat.
Perquè
malgrat totes les agressions, malgrat tot el que hem anat nombrant,
les dones seguim dempeus, i no pararem de lluitar per canviar aquesta
realitat que ens ha tocat.
No
ho oblideu, la revolució serà feminista o no serà! Visca la lluita
feminista!
