Divendres, vaga general feminista!

Comença el compte enrere per la vaga general feminista convocada per divendres 8 de març!

La mobilització serà durant tot el dia! Esteu atentes, us anirem informant de quines activitats anirem fent! Per ara, compartim amb vosaltres el cartell de convocatòria de la manifestació, a més d'un petit text de la Plataforma 8 Març del Camp, en la que també participem!

Entrevista a Tarragona Ràdio!

La setmana del 8 de març des del programa Reacciona, de Tarragona Ràdio, ens va demanar si ens podien fer una entrevista per parlar sobre el nostre col·lectiu i sobre el feminisme, aprofitant la proximitat amb el dia internacional del dia de la dona treballadora. 

Vam acceptar, clar que si, i aquí teniu el resultat! Moltes gràcies per la oportunitat de donar a conèixer el nostre posicionament i discurs!

Entrevista per al programa Reacciona, de  Tarragona Radio

Aquest dijous, Revolució sense patró!

I seguim amb els actes entorn al 8 de març, dia de les dones treballadores!

Aquest dijous a les 19h us presentem l'imprescindible campanya Roba Neta, de la mà de Setem Camp de Tarragona. La campanya Revolució sense patró reclama un canvi en profunditat, global i dràstic en la indústria tèxtil que vulnera els drets humans i denuncia les violències patriarcals dels estats i empreses transnacionals que exerceixen el seu poder sobre la vida i els cossos de les dones treballadores.

Li seguirà a aquesta presentació una xerrada de Xènia Domínguez, La violència contra la dona al sector de la confecció i, per acabar, projectarem el curt Un preu massa alt, de No Dust Films.

La xerrada estarà enfocada a analitzar el fet que el 85% de les persones que treballa a la indústria global del tèxtil són dones que pateixen condicions laborals injustes, mentre que el curtmetratge ens porta el relat esfereïdor de dues famílies i les seves filles, treballadores a fàbriques tèxtils de Tamil Nadu, a la Índia.

Us esperem a totes, perquè per nosaltres cada dia es 8 de març!

Manifest col·lectius feministes 8 de març, dia de les dones treballadores

Avui és 8 de març i ens aturem per dir prou. Estem cansades de la bretxa salarial, les discriminacions de gènere, de la publicitat sexista, de la violència contra les dones. Avui diem prou. Totes juntes, en un sol crit, un crit feminista, un crit en contra de la injustícia de que el gènere marqui la nostra vida i el nostre poder.

Som aquí, per a denunciar i visibilitzar que vivim en una societat capitalista, heteropatriarcal, racista, i especista que menysprea, aixafa i invisibilitza a les dones en tots els àmbits de les nostres vides. Perquè és necessari denunciar les situacions d’exclusió, desigualtat i violència que vivim les dones de classe treballadora.

Per tal de que el sistema capitalista pugui funcionar, és imprescindible la tasca constant del manteniment de la vida que es porta a terme a la llar. El treball de cures és bàsic i essencial per a que el capitalisme segueixi funcionant; sense aquest tipus de treballs es fa incompatible el treball assalariat. Invisibilitzar i amagar aquest assumpte permet que el capital pugui seguir funcionant sense destinar ni un cèntim al treball de cures dut a terme de portes cap endins. Aquestes, majoritàriament, les duen a terme dones, assumint així una doble explotació: la de gènere i la de classe. No reconèixer aquesta tasca és una perpetuació més de la lògica d’aquest sistema econòmic que ens assassina pel simple fet de ser dones.

A mesura que les dones hem anat introduint-nos en el mercat laboral, reconegut i acceptat socialment, hem hagut de mantenir aquesta tasca de cura, criança i neteja, cosa que ens empeny a una espiral perversa que ens impossibilita conciliar la nostra vida personal amb la social i la política. Mentre, aquest sistema liberal i capitalista, amb múltiples mecanismes, segueix utilitzant els nostres cosses per assegurar-se la seva perpetuació i la força de treball acabant convertint-nos en mercaderia.

Així, s’exerceix la violència contra i sobre nosaltres, en una constant propagació, doncs a les escoles segueix imperant un model educatiu patriarcal i androcèntric, que ignora les aportacions històriques de les dones, prima matèries i continguts que responen a lògiques del mercat i perpetua els rols de gènere sense ni tan sols qüestionar-los.

Són moltes les desigualtats que patim, entre elles: la participació no igualitària en els espais de presa de decisions polítiques i econòmiques, divisió de gènere en l’àmbit laboral, desigualtat salarial i de pensions, pressió estètica, seguir parlant d’igualtat en lloc d’equitat, precarització dels llocs de treball més feminitzats, assetjament sexual al llocs de treball, dificultats d’accés a promocions laborals i manca de polítiques per una conciliació real.

A part d’iniciar i mantenir una lluita contra totes les opressions, repressions, discriminacions i agressions que patim pel simple fet de ser dones i de classe obrera, volem replantejar el propi concepte del treball i apostar per una aturada de cures i una de consum, per tal de que es pugui qüestionar el model neoliberal depredador, racista, lgtbifòbic i colonial. Aquesta lluita la portem a terme tot i les traves d’agents suposadament aliats, com ara els sindicats grocs que consideren que n’hi ha prou amb aturades de dues hores.

Volem reconfigurar l’escenari de les dones: als carrers, a les cases, en els nostres llocs de treballs i en l’espai íntim. Una lluita transversal en allò laboral, en allò polític, en allò vital i en allò econòmic. No podem parlar de derrotar el sistema cisheteropatriarcal sense parlar de la mort del capitalisme. Sense la seva caiguda, no podrem avançar cap a una societat igualitària. Creiem que ser feministes és necessàriament, ser anticapitalistes.

Avui 8 de març celebrem la valentia de totes les companyes feministes que amb el seu coratge incansable han fet avenços en matèries de gènere. Celebrem la organització i el valor de les dones organitzades Celebrem que lluitadores incansables donessin la seva vida per aquesta causa tan noble i justa. Nosaltres som perquè elles van ser.

Nosaltres, les dones de classe baixa i de nació oprimida, com deia Maria Mercè Marçal, som les que lluitem per autodeterminar-nos de totes les formes possibles, Decidir sobre el nostre cos, el nostre futur, el nostre present, el nostre poble, la nostra condició econòmica. Només organitzar-nos per a lluitar contra el capitalisme, el patriarcat, i totes les formes d’opressió tindrem un futur digne.

De tan silenciades que sempre ens han volgut a alçades com mai. De triplement explotades a múltiplement organitzades. D’assassinades a lluitar per a cada una de les nostres companyes tenint-les presents dia rere dia. D’amenaçades a valentes. D’invisibilitzades a apoderades. 

D’estar soles a estar més juntes que mai.

El feminisme és emancipar-nos de la propietat privada. És decidir on i com viure. És deixar de ser valentes per poder ser, simplement, lliures.

Feminisme, Feminisme, Feminisme sempre i endavant. 

Actes previs i posteriors al 8 de març: Taller, teatre i sopar!

Des de Cau de Llunes aquest any en el marc del 8 de març us convidem a un parell d'actes! 

El previ serà un taller que durem a terme al Campus Sescelades el dimarts 6 de març a les 17h. Xerrarem sobre sexisme i hi farem un taller, convidades per l'Assemblea d'Educació i Psicologia de la URV!

I el posterior al que us convidem serà el divendres 9 de març! Des del Casal Popular Sageta de Foc s'ha organitzat una sessió de teatre amb AverlasAilas. Teatro de lo possible, que ens presentaran la nova obra Akelarde, a dos quarts de nou. Després del teatre, des de Cau de Llunes organitzarem un sopar feminista, al que esteu totes convocades! Us esperem!

Aquest 8 de març, sortim al carrer!

Arriba el 8 de març i sortim al carrer! Aquest any, amb la convocatòria de vaga feminista que la Plataforma 8 de Març del Camp de Tarragona secundem i a la que donem suport, les convocatòries es distribueixen al llarg del dia i s'escampen per tot el territori!

I, com cada any, a la tarda sortim al carrer per manifestar-nos! Aquest any, sota el lema de Juntes som més fortes contra el patriarcat, us esperem a totes a la plaça Imperial Tarraco a les 19h. Farem sentir, un cop més, la nostra veu! Us esperem!!

Presentem dues mocions amb la CUP de Tarragona al proper plenari del 26 de febrer!

Avui hem fet públiques en roda de premsa a l’Ajuntament de Tarragona les mocions de caire feminista que presentaran en el Consell Plenari del proper dilluns 26. Tal i com ha Laia Estrada, aprofitem que “estant a les portes del 8 de març, hem cregut imprescindible situar al centre de l’activitat política la lluita feminista” afegint que “tot i que amb la llei a la mà dones i homes tenim la igualtat formal, estem molt lluny de la igualtat real”.

Així, ha explicat que els contexts en el qual s’emmarquen aquestes mocions són dos. Per una banda, la vaga feminista que està convocada pel proper 8 de març, “la qual reivindica tant la divisió sexual del treball que implica la no remuneració de tasques relacionades amb les cures i també les desigualtats en el món assalariat com la bretxa salarial i la precarització dels sectors més feminitzat”. La CUP presentarà una moció per tal que l’Ajuntament doni suport a aquesta banda. Per altra banda, arran de les notícies que han aparegut als mitjans les darreres setmanes tals com l’increment de denúncies per casos de violència de gènere en el 2017 o la violació d’una dona al Parc Francolí, Cau de Llunes i CUP presentarem conjuntament dues mocions que actuïn com a “tractament de xoc” contra aquesta situació.

Les membres de Cal de Llunes encarregades de presentar les dues propostes han estat Elisabeth Sánchez i Mar Cros. La primera ha explicat que, amb la una de les mocions, demanem que “l’Ajuntament de Tarragona ofereixi tallers d’autodefensa gratuïts a dones als centres cívics de la ciutat” ja que consideren que la violència masclista es tracta d’un “problema no individual, sinó que és col·lectiu i de salut pública”. Aquests tallers “no només ensenyen defensa física, també treballen l’autoconfiança i la seguretat” i demanen que han de ser “regulars, ja que aquest tipus de coneixements s’adquireixen de forma gradual amb una feina de llarga durada”.

Per la seva banda, Mar Cros ha presentat una segona moció per aquest tractament de xoc que demana que “els busos en servei nocturn puguin fer parades intermèdies sol·licitades per les dones que vulguin reduir la distància des de la parada fins a casa seva”. Ha explicat que serviria per “reduir la percepció d’inseguretat que puguin sentir les usuàries” i que “no implicaria cap cost ni desviació de la ruta marcada”, afegint que “contemplen traslladar-ho a les persones treballadores de l’EMT per tal de concretar els criteris i el funcionament idoni amb les seves esmenes”.

La darrera és una mesura que ja s’aplica a ciutats com Bilbao i Terrassa, i a Palma ja hi ha un programa públic de tallers d’autodefensa. Així, considerem que són dues mocions amb propostes molt concretes i fàcils d’aprovar, amb precedents que les recolzen, i esperem que “tant aquestes com la moció en suport a la vaga feminista siguin aprovades pel consistori tarragoní, ja que calen mesures i accions reals que combatin de manera contundent la desigualtat de la nostra societat”.

Manifest dels col·lectius feministes 8 de març, dia de la dona treballadora

Sortim al carrer avui, dia de la dona treballadora perquè continuem rebent agressions en tots els àmbits de la nostra vida. Vivim en una societat capitalista i patriarcal que ens explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones de classe treballadora. 

La cura dels fills, de les persones dependents i de la gent gran continua sent una tasca atribuïda a les dones, i els homes continuen tenint un paper secundari. Aquest fet s’ha empitjorat amb les retallades dels serveis públics i amb la precarietat laboral. Recau sobre nosaltres aquesta responsabilitat durant les 24 hores del dia i, quan sortim dels patrons establerts, la societat ens culpabilitza i ens estigmatitza.

Alhora, en l’àmbit laboral, continuem essent relegades als càrrecs de menys responsabilitat i seguim cobrant menys que els homes. A més a més, la majoria dels nostres contractes són a temps parcial, i moltes tenim dificultats a l’hora de trobar o mantenir una feina en edat fèrtil o pel condicionant de ser mare; cosa que mai afecta o es té en compte si ets un home. 

Tanmateix, aquest sistema patriarcal i capitalista propicia un model d'amor romàntic que sosté la família nuclear heterosexual com a pilar fonamental del sistema, i genera dependència i possessió en les relacions afectives i discrimina qualsevol altre tipus de relació que no encaixi en la norma establerta, que ajuda a silenciar les agressions i els assetjaments que patim. 

Per altra banda, els nostres cossos segueixen sent objectes de venda i exposició. Se’ns demana la perfecció en tots els aspectes de la nostra realitat i, com no, també en el físic: hem d’estar o semblar sempre joves a qualsevol preu, i seguir uns cànons de bellesa concrets, artificials i malaltissos. La pressió estètica que patim dia a dia ens duu al patiment permanent per la nostra imatge i, en ocasions, fins i tot a la mort com a conseqüència dels trastorns alimentaris. 

Sentim a parlar cada dia de noves morts de dones als mitjans de comunicació però nosaltres les anomenem d’una altra manera més clara: feminicidis. En el que portem d’any, fins el 25 de febrer, hi han hagut sis feminicidis als Països Catalans i 24 a l’Estat Espanyol. Aquestes són les dones que han estat assassinades no només a mans de la seva parella o ex-parella, sinó pel fet de ser dones en una societat patriarcal. Cridem una vegada més que la violència masclista és un fet estructural i que com a tal hem de lluitar contra ella, amb totes les nostres armes. 

Darrerament hem vist implementar iniciatives contra les agressions masclistes des dels governs municipals, programes tebis que no van a l’arrel del problema i que no deixen de ser pedaços a un fet més profund i estructural. Les mostres de masclisme que ens trobem les dones a les nits quan sortim o anem soles no es resolen amb cartells i pintades al terra, calen noves mesures estructurals i educatives urgents. 

Fins aquí alguns dels fils de la teranyina que són les violències masclistes en la nostra societat. I ara la nostra resposta per acabar amb elles: l’autoorganització i la lluita feminista. Tenim exemples de dones lluitant plegades des de sempre, malgrat que aquest sistema patriarcal i capitalista ho intenti impedir, des del sindicalisme més combatent fins als sectors més feminitzats de la societat, com el sanitari o l’educatiu; o també Las Kellys, cambreres de pis dels hotels que són explotades fins a exprimir la seva salut i la seva vida; i els col·lectius feministes, cada cop més nombrosos i més actius. 

Hem decidit exercir l’autodefensa en tots els aspectes de les nostres realitats: des dels àmbits més íntims fins als precaris llocs de feina. Hem decidit organitzar-nos i establir protocols en els espais autogestionats on lluitem i gaudim, arribant més lluny que moltes campanyes públiques, que es vanaglorien de ser les més innovadores i trencadores. 

La nostra eina és la resposta col·lectiva, el crit alçat per totes nosaltres de: Ens volem vives! davant cada assassinat masclista i la denúncia de cada agressió que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides. 

Per tot això, aquest 8 de març i cada dia cridem que Ni agressions ni explotació, feminisme i autoorganització! 

8 de març, ni agressions ni explotació, feminisme i autoorganització!

Aquesta setmana tenim diverses cites feministes a les que no podeu faltar!

Ens fem ressó i convoquem a la concentració que es farà el 8 de març al matí davant dels Jutjats de Tarragona per mostrar el nostre suport a la família de Sara Lozano, assassinada l'octubre de l'any 2014. Aquests dies es jutja el seu pressumpte assassí, i serem allà per cridar que ens volem vives i que exigim justícia per Sara!

Com cada any, la Plataforma 8 de Març del Camp convoquem una manifestació el dia de la dona treballadora a Tarragona. Veniu a les set a la Plaça Imperial Tarraco, omplim els carrers de feminisme, i cridem totes que ens volem vives!

I en el mateix marc del 8 de març des de l'Esquerra Independentista de Tarragona hem organitzat una xerrada sobre autodefensa feminista. Aquesta anirà a càrrec de Biterna, col·lectiu d’autodefensa feminista de Terrassa.

Fem que el feminisme inundi Tarragona tots els dies de l'any i, especialment, el 8 de març!

DIJOUS 17 a les 19h. Projecció debat del documental "Las damas azules"

Pocs dies després del 8 de març el proper dijous col·laborem amb Enginyeria Sense Fronteres en l'estrena del documental Las Damas Azules. 

Us esperem a totes i tots a l'Antiga Audiència (Plaça Pallol nº3), per veure el documental, i debatre i reflexionar conjuntament!

Sinopsi:

Las Damas Azules mostra el paper de la dona cajamarquina en la lluita per la preservació del medi ambient i la defensa dels seus drets dins el conflicte generat per l’explotació minera als Andes peruans, concretament el projecte miner Conga.
El documental, dirigit per Bérengère Sarrazin, explica la resistència femenina organitzada en contra del projecte miner Conga, una mina a cel obert d’or i coure a Cajamarca, Perú. El projecte Conga, propietat de la Minera Yanacocha, va ser aprovat pel govern peruà al 2012 i amenaça irreversiblement el sistema hídric de la zona.

Manifest 8 de març, dia de les dones treballadores, de les assemblees feministes!

Avui, dia 8 de març, com cada any tornem a sortir al carrer perquè és  un dia de lluita, de reivindicació dels nostres drets i de visibilització de la realitat social que viviem les dones arreu del nostre país i del món.

Avui alcem la nostra veu ben alt i cridem, totes i cadascuna de nosaltres, ben fort i sense por, per denunciar que encara ara, en ple 2016, continuem patint injustícies, desigualtats i violències.

· Cridem perquè vivim en una societat capitalista i patriarcal que ens explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones de classe treballadora.

· Cridem perquè vivim en una societat en la que les dones seguim cobrant menys que els homes en tots els sectors laborals i en totes les activitats professionals i la bretxa salarial s'apropa ja al 30%.

· Cridem perquè les dones continuem essent relegades als càrrecs de menys responsabilitat en el nostre àmbit laboral, i continuem patint escenes de paternalisme i menyspreu.

· Cridem perquè algunes de les professions tradicionalment feminitzades, com ara l'educació i la sanitat, sofreixen un atac implacable per part dels governs neoliberals als PPCC i a tota Europa.

· Cridem perquè amb la reforma laboral s’ha consolidat la precarització de les nostres condicions laborals, econòmiques i de prestacions, amb un augment de la temporalitat en els contractes, que afecten majoritàriament les dones i les joves.

· Cridem perquè aquesta mateixa precarització ha abocat especialment les dones a les cues de l'atur o ha forçat el seu retorn a la llar, per assumir de nou les tasques de cura, no remunerades ni dignificades a nivell social. Som discriminades per un sistema patriarcal que no reconeix aquest treball reproductiu, ans al contrari, considera les tasques de la llar com una part inseparable de nosaltres per les condicions del gènere que se'ns ha imposat.

·Cridem perquè seguim en lluita per deixar d'estar doblement oprimides tant al treball com a la llar i exigim un repartiment plenament igualitari a la feina i a casa!

· Cridem perquè són les dones migrades les que ocupen majoritàriament aquests llocs de treball, deixant un buit en els seus països d'origen, perquè les dones occidentals de classe mitjana es puguin incorporar plenament a l'esfera productiva.

· Cridem perquè volem denunciar aquest sistema que potencia el racisme, la trata de persones i l'exclusió social, no només determinat per raons de génere sinó també per qüestions d'ètnia i classe.

· Cridem perquè volem serveis 100% públics i de qualitat, de gestió col·lectiva i comunitària, potenciant una educació laica, basada en la coeducació i que fomenti l'esperit crític, perquè volem sembrar la llavor d'una societat lliure.

· Cridem perquè se'ns oprimeix i discrimina quan expressem que no volem formar part d'aquest

sistema patriarcal.

· Cridem perquè des de que naixem se'ns divideix i separa en un binomi masculí-femení, en el que se'ns ensenya el que hem de pensar, sentir, estimar, experimentar, com hem d'actuar, com hem de gaudir, com hem de ser i reaccionar.

· Cridem perquè som oprimides per un sistema patriarcal que normativitza la mercantilització de la dona i que ens hipersexualitza des de la infància amb models estètics malaltissos i artificials.

·Cridem perquè aquest sistema propicia un model d'amor romàntic que genera dependència i sosté la família nuclear heterosexual, eix del capitalisme, per després silenciar les agressions i els assetjaments que patim en els espais públics i privats.

· Cridem perquè aquesta falsa crisi ha desmantetllat les polítiques de gènere i ha deixat en situació de vulnerabilitat les dones que han patit agressions físiques o psíquiques.

· Cridem perquè volem polítiques de prevenció contra la violència masclista tan en les escoles com en la publicitat i els mitjans de comunicació i volem programes d'apoderament reals per les dones que han sigut víctimes d’aquesta violència.

· Cridem perquè ens estan assassinant enmig d'un silenci còmplice, perquè no podem permetre que aquest mal endèmic i estructural acabi amb cap altre vida més.

I per tot això estem aquí, per dir prou, per plantar cara mitjançant la desobediència i la denúncia, per demostrar que el moviment feminista agafa empenta no només aquí, sinó arreu del món i perquè si ens toquen a una ens toquen a totes .

Avui, dia de la dona treballadora, fem una crida a l'autoorganització de la classe treballadora per crear espais de resposta femnista per plantar cara, per advertir-­los que no cedirem, que seguirem lluitant:

per existir com a subjectes,

per recuperar el nostre cos

per mantenir la dignitat,

per gaudir la propia sexualitat  i

per créixer individualment i col·lectivament com a dones.

Perquè la lluita feminista vol forçar un canvi social real, una transformació del sistema que posi a les persones i a la vida en el centre. I nosaltres, com a feministes i revolucionàries, no som ni serem mai més mercaderia en les seves mans!

 Ja que estem convençudes que la nostra lluita compartida ens farà lliures!!

Sense les dones, no hi ha revolta possible!

Visca la lluita feminista!

Cau de Llunes (Tarragona)

Hora Violeta (Reus)

4Gates (La Canonja)

Dijous, xerrada de Isa Benítez i recital de poesia!

El proper dijous 3 de març a les set de la tarda al Casal Popular Sageta de Foc l'Esquerra Independentista de Tarragona hem organitzat una xerrada  en el marc del 8 de març. Es titula "Per què parlem de feminisme de classe?" i anirà a càrrec de Isa Benítez. Després de la intervenció d'aquesta  membre de la COS assistirem a un recital de poesia, així que no us ho perdeu!

 

Actes previs 8 de març. Performance i mural!

Ahir 25 de febrer vam dur a terme una performance itinerant, convocada per la Plataforma 8 de març, tant Tarragona com a Reus. L’acte pretenia visualitzar els rols que recauen a les dones conseqüència de la societat patriarcal i es van anar cridant lemes instant a trencar les cadenes que ens hi lliguen. 

A Tarragona ens vam dirigir a l’hospital Santa Tecla i a la seu del PP. Els motius que ens van portar a fer-ho en aquests espais són les retallades i les privatitzacions que tenen com a conseqüència una precarització especialment de la vida de les dones.

A Reus vam reproduir la mateixa acció al centre comercial El Pallol, a la Prioral de St. Pere i a la Plaça Mercadal (davant de l’Ajuntament). Es van triar aquestes ubicacions per denunciar el model de societat capitalista que promou estereotips de gènere malaltissos, per denunciar la falta de llibertat i autonomia del propi cos i per denunciar la falta de recolzament i menyspreu per part de les institucions, respectivament.

El mateix dia a Tarragona, Cau de Llunes vam convocar, com tots els 25 de cada mes des del novembre, una concentració per reivindicar els feminicidis produïts, en la qual han assistit unes 25 persones. El passat dilluns vam reproduir el mural al lloc de la convocatòria, que va ser esborrat per l’Ajuntament de Tarragona en menys de 12 hores, el qual hem tornat a refer en aquesta concentració i seguirem refent tantes vegades com calgui, ja que al dia següent el van borrar altra vegada.

El 8 de març tornarem a sortir al carrer assenyalant els veritables culpables de la nostra misèria i organitzar-nos per a lluitar fins acabar amb aquesta situació.

Ni silenciades ni explotades, vives i combatives!