Aquest 25 de novembre, com cada any, sortim al carrer per
plantar cara a la violència de gènere, però no només a la violència física,
responsable de 46 morts a l’estat espanyol en el que portem d’any, sinó per
plantar cara a totes aquelles violències quotidianes que patim les dones.
Volem fer palès que les dones mortes a mans de les seves
parelles o ex-parelles, malgrat ser la mostra més cruenta d’això que anomenem
patriarcat, són només la punta de
l’iceberg d’un sistema que ens oprimeix i que té conseqüències nefastes per a
les dones, però també per a totes aquelles persones que no estan disposades a
encaixar dins els rols heterosexuals i monògams
tradicionals. Així, la violència quotidiana es mostra en àmbits com el laboral,
en les diferències salarials i l’assetjament entre d’altres, en la violència en
l’àmbit familiar que s’esdevé quan es carrega sobre les dones tot el treball
reproductiu i de cura no remunerat però imprescindible, en la violència
psicològica, la sexual i la feminització de la pobresa, cada cop més aguditzada
per aquesta crisi econòmica. Per poder combatre aquesta violència quotidiana
pensem que és imprescindible una educació sexo afectiva de qualitat, que
s’impulsi des de l’escola pública, per a què puguem gaudir i decidir
conscientment sobre la nostra sexualitat
i el nostre cos.
Aquest any, també sortim al carrer per denunciar la
violència que s’exerceix per part del govern quan se’ns vol negar el dret a
decidir sobre el nostre propi cos, impulsant una reforma del codi penal que vol ser una prohibició encoberta del dret a l’avortament. Retornant
la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l'eliminació de la
possibilitat d'avortar a causa de malformacions del fetus, eliminant el dret a
decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i revisant el supòsit de danys
físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Per tot això, volem remarcar que no té sentit afirmar que
avui ja som iguals i que lluitar per la igualtat de gènere és cosa del passat.
Tot al contrari, creiem que la lluita és més necessària que mai, precisament
perquè estem en un moment de retrocés històric de drets i llibertats, en que
les ideologies més reaccionàries estan emparades i recolzades en un govern
retrògrad, i veiem com la violència de gènere en totes les seves vessants
augmenta cada cop més, inclús entre les persones més joves que continuen
repetint models de relacions basades en els ideals de l’amor romàntic que es
projecten contínuament des d’alguns mitjans de comunicació i que reforcen la
visió de les dones com a esclaves d’amors possessius i dependents, arribant
fins i tot a casos com els de la mort de menors a mans de les seves parelles.
En aquest moment de crisi econòmica i de retallades
contínues en els drets socials, el patriarcat i el capitalisme es donen la mà
per a mantenir a les dones en un segon pla, convencent-nos que el nostre rol
“natural” passa per ser passives i obedients i per contribuir a que tots dos
sistemes continuïn funcionant sense esquerdes.
Així doncs, avui estem aquí per cridar alt i clar que
estem fartes de que se’ns neguin contínuament els drets a decidir sobre la
nostra pròpia vida, la nostra sexualitat i els nostres cossos. Que malgrat el
dolor i la ràbia que sentim cada cop que coneixem un nou cas de violència vers
les dones, seguirem lluitant dia a dia contra l’opressió i contra aquest
sistema patriarcal i capitalista, per aconseguir que la llibertat i la dignitat
siguin el centre de la nostra societat, tenint clar que la lluita contra totes
les violències masclistes és responsabilitat de totes i tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada