Després de trenta anys, la lluita per la despenalització de l’avortament continua vigent.
El passat mes d'octubre el vaixell avortista 'Women on Waves' (WOW) va realitzar la seva primera campanya als Països Catalans, a 30 quilòmetres del port de València. El vaixell va endinsar-se fins arribar a aigües internacionals per practicar avortaments farmacològics amb pastilles Misoprostol. Allí pot proveir anticonceptius, informació, tallers i avortaments segurs i legals sense infringir la llei espanyola, ja que al vaixell hi preval la legislació holandesa.
En aquesta primera visita es van realitzar tres interrupcions a dones amb embarassos de menys de 6 setmanes i sis dies. Per efectuar la interrupció, la dona no necessitava l'autorització de cap professional mèdic, tan sols la seva voluntat.
A l'Estat espanyol la Ley Orgànica española de Interrupción Voluntaria del Embarazo estableix que no es pot avortar sense consentiment mèdic. En relació a aquesta llei, la metge fundadora de WOW, Rebecca Gomperts, va comentar a una entrevista, realitzada per la revista Jo Dona el passat mes d'abril, és cert que una embarassada té l'opció de l'avortament, però sota una clàusula que diu que no té prou seny.
El vaixell, que ja ha visitat Portugal, Irlanda i Polònia, no té per objectiu assistir a un gran nombre de dones, sinó que es tracta d'una iniciativa simbòlica ja que, en paraules de Gomperts, el vaixell té tanta repercussió mediàtica que posa sobre la taula el debat sobre l'avortament. És per això que són les organitzacions locals qui conviden a WOW; hi treballen coordinadament per reivindicar l'avortament com un dret de la dona i defensar la necessitat de canviar les legislacions restrictives.
En el cas concret de l'Estat espanyol, les organitzacions feministes critiquen el PSOE perquè no estan representades a la comissió creada per a estudiar la reforma de la llei que regula l'avortament, i continuen reivindicant els mateixos punts que trenta anys enrere: la despenalització de l'avortament; la garantia de prestació normalitzada i àgil en la sanitat pública per tal de regular l'objecció de consciència; la cobertura d'una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l'ensenyament, destinant més recursos públics per a la informació i la formació sexual; i un accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius i a l'anticoncepció d'emergència. Més de trenta anys després de les fortes lluites que va dur a terme el moviment feminista arreu de l'Estat espanyol, en favor de la despenalització de l'avortament, aquesta reivindicació segueix en peu de guerra.
En aquesta primera visita es van realitzar tres interrupcions a dones amb embarassos de menys de 6 setmanes i sis dies. Per efectuar la interrupció, la dona no necessitava l'autorització de cap professional mèdic, tan sols la seva voluntat.
A l'Estat espanyol la Ley Orgànica española de Interrupción Voluntaria del Embarazo estableix que no es pot avortar sense consentiment mèdic. En relació a aquesta llei, la metge fundadora de WOW, Rebecca Gomperts, va comentar a una entrevista, realitzada per la revista Jo Dona el passat mes d'abril, és cert que una embarassada té l'opció de l'avortament, però sota una clàusula que diu que no té prou seny.
El vaixell, que ja ha visitat Portugal, Irlanda i Polònia, no té per objectiu assistir a un gran nombre de dones, sinó que es tracta d'una iniciativa simbòlica ja que, en paraules de Gomperts, el vaixell té tanta repercussió mediàtica que posa sobre la taula el debat sobre l'avortament. És per això que són les organitzacions locals qui conviden a WOW; hi treballen coordinadament per reivindicar l'avortament com un dret de la dona i defensar la necessitat de canviar les legislacions restrictives.En el cas concret de l'Estat espanyol, les organitzacions feministes critiquen el PSOE perquè no estan representades a la comissió creada per a estudiar la reforma de la llei que regula l'avortament, i continuen reivindicant els mateixos punts que trenta anys enrere: la despenalització de l'avortament; la garantia de prestació normalitzada i àgil en la sanitat pública per tal de regular l'objecció de consciència; la cobertura d'una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l'ensenyament, destinant més recursos públics per a la informació i la formació sexual; i un accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius i a l'anticoncepció d'emergència. Més de trenta anys després de les fortes lluites que va dur a terme el moviment feminista arreu de l'Estat espanyol, en favor de la despenalització de l'avortament, aquesta reivindicació segueix en peu de guerra.
Salomé Alzina
Font: La Bicicleta: un vehicle de comunicació popular
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada