Vigència de la Lluita Feminista

Avui en dia, malauradament, seguim trobant-nos amb un rebuig cap a la ideologia feminista que, probablement, és fruit d’una errònia concepció que l’associa amb la voluntat d’assolir la supremacia, el control, la dominació (és a dir, voler invertir la situació actual) i també amb l’odi envers els homes. És feina nostra desmentir aquestes falses idees, ja que moltes dones són les primeres en criticar justament el moviment que ha aconseguit drets bàsics per les dones, que fa tan sòls 40 anys no teníem.

Quan diem a les nostres amigues o a una coneguda que estem en grup de noies, ho fem evitant (de manera conscient o inconscient) el terme “feminista”. Fem això perquè sabem que existeix aquesta mala premsa comentada i, a vegades, perquè nosaltres mateixes som reticents. Però som feministes i cal que ho afirmem i reafirmem davant nosaltres mateixes i de cara a fora. Hem pres consciència que es continua donant una situació de desigualtat que beneficia als homes i ens perjudica a nosaltres i ens hem ajuntat per adquirir més força, per reafirmar-nos i per avançar en la lluita per a canviar-ho.

La lluita feminista és la que ha permès que avui dia puguem anar a la universitat, que ens puguem divorciar, que puguem fer coses tan simples com obrir un compte bancari o viatjar a l’estranger (durant el franquisme això no era possible, i no en fa tant…). És cert que totes aquestes qüestions són superficials en comparació amb la profunditat de l’aspecte psicològic, però no per això deixen de ser guanys. De fet, es tracta d’un camí. Les primeres feministes devien reclamar coses encara més superficials, una simple habitació pròpia, per exemple... Amb les possibilitats que tenien (culturals i materials) potser no podien anar més lluny.

Actualment s’han assolit tota una sèrie de guanys de caire formal: legalment tenim els mateixos drets, i tot i que a la pràctica es continuïn donant desigualtats injustificades (cosa que es veu clarament en el terreny laboral) això era impensable fa un segle. Ara, però, toca anar a la qüestió de fons, a l’arrel del problema.

A mida que s’han superat contradiccions més superficials ens hem apropat a la contradicció més soterrada: les desigualtats que no estan escrites enlloc més que en el nostre subconscient. Els rols que assumim ja no ens els diuen explícitament a l’escola, i tot i així els continuem repetint. Ara toca dur a terme un canvi de valors. Ja no se’ns impedeix anar a la universitat, podem triar la carrera que vulguem, podem viatjar on ens dóna la gana sense el consentiment per escrit del nostre pare o marit, podem iniciar un divorci, etc. Però encara queden moltes lluites per desenvolupar, emmarcades dins de dos grans blocs temàtics que interaccionen entre sí: l’estructura socio-econòmica i els rols i estereotips de gènere. Aquestes dues qüestions condicionen i determinen tots els camps de batalla que encara tenim pendents. Entre d’altres:

Ø Una igualtat real en el món laboral

Ø El repartiment de les tasques de cura

Ø El dret a decidir sobre el propi cos

Ø L’eliminació de la violència masclista dins la llar

Ø L’eliminació de la violència sexual (violacions i assetjaments)

Ø La superació de la pressió estètica

Ø Avançar cap a unes relacions sexo-afectives més saludables, lliures dels mites romàntics i l’heteronormativitat

Així doncs, per a assolir aquestes fites, cal atacar les dues qüestions clau esmentades. Perquè no serveix combatre senzillament l’estructura socio-econòmica sense revisar els rols de gènere, o el gènere en si. Com tampoc ens serveix modificar exclusivament els rols. En ambdós casos, deixaríem una opresió o una explotació per combatre, perquè des del nostre punt de vista, la lluita ha de ser contra el Patriarcat i contra el Capitalisme. I un darrer apunt, no menys important. Aquesta lluita es pot i s’ha de realitzar des de tres fronts: la teoria, l’activisme polític i la pràctica quotidiana

Cau de Llunes (AFRT)