Agenda

diumenge, 4 de gener del 2009

CONSUMIR PER SER CONSUMIDES

Els mitjans de comunicació de masses són un dels instruments més eficaçment degradants pel gènere femení.

Les 24 hores del dia ens bombardegen amb anuncis, imatges, idees que representen una dona amb silueta i rostre perfectament acabats pel seu lluiment i gaudi; sense arrugues, ni greix, ni pèls, ni estries, netes netíssimes.

Però som així les dones reals? Les dones que treballen en doble jornada i compten els diners per arribar a final de mes? Són així les dones que fan anys amb el pes de la vida real a sobre?

Ens imposen així un model perfectament fictici, però que fan creïble i desitjable, doncs si dius una mentida moltes vegades, pot arribar a semblar una veritat.

Quin interès hi ha darrera aquesta mentida?

Les imatges repetides i repetides de dones perfectes, van tot just seguides de productes idonis i la recepta màgica: gastar-nos tots els diners comprant productes infinits que mai donen els resultats esperats.

Una mica sospitós, oi?

Qui vol que les dones reals ens emmirallem en dones virtuals impossibles?

El patriarcat i el capitalisme van agafats de la mà una vegada més a través del consumisme, per crear una dona consumidora compulsiva que doni els beneficis econòmics esperats, i sota l’aspiració d’esdevenir objecte de consum per l’home.

El patriarcat i el capitalisme reinventen l’alliberament femení: ara convertit en llibertat de comprar aquesta o l’altra crema, la llibertat de fer-se agradar per aquest o l’altre senyor…

Des de Cau de Llunes (AFRT) afirmem que això és un atac a la dignitat de la dona, un insult a tot el seu potencial i capacitat de participació, de decisió, de creació, i per això

EL PATRIARCAT I EL CAPITALISME SÓN VIOLÈNCIA DE GÈNERE

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Una abraçada i la meva solidaritat front a les agressions rebudes.

Jobove - Reus ha dit...

felicitats i des de el meu blog us donc ànims, la vostra lluita és la tots naltros

una abraçada

Anònim ha dit...

És veritat tot el que es diu en aquest article, però proposo compassió per a les dones que encara estan en tràmit de ser conscients en això de l'alliberament de la seva imatge i gaudeixen posant-se cremes i sabates de taló. Les hem de donar la mà fins on elles vulguin perquè també pateixen i estan esclavitzades i de vegades els motius poden ser molt profunds i difícils de treballar. Totes som iguals unes més conscients altres menys però totes dones del món.

Cèlia ha dit...

Felicitats per la lluita i per la valentia.

Anònim ha dit...

Ja em perdonareu, però el 'femení' és un sexe i no un gènere. Potser que comenceu a reivindicar-vos per aquí si no voleu ser considerades, les dones, una simple categoria gramatical.

Anònim ha dit...

ei cucafera! potser que comencis a familiaritzar-te amb el tema, la ideologia, la lluita i la llarga llista de vindicacions feministes abans de fer valoracions tan agosarades... Si vols discutim també que la terra no és plana.