Agenda

dijous, 22 de gener del 2009

La pressió estètica: una forma de violència de gènere

Per tots i totes aquelles que no comprenen aquesta afirmació i, per extensió, que no comprenen què és la opressió de gènere.

Per Laia Estrada

No és casualitat que s’hagi generat rebombori al voltant de la campanya de l’assemblea feminista Cau de llunes (AFRT), “AIXÒ TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA DE GÈNERE”. Algunes veus s’han alçat indignades, clamant que es desvariava en afirmar que la pressió estètica és una forma de violència de gènere, convidant a no comprar roba si no agradava però deixant que qui volgués tingués la llibertat de fer-ho. D’altres, simplement han manifestat que no ho comprenien i han sol·licitat aclariments.

Per tal d’entendre aquesta afirmació és necessari abordar les següents qüestions:

  • Què s’entén per violència de gènere.

  • Què és i què implica la pressió estètica.

  • Què és la llibertat a la nostra societat.


Ho trobareu tot explicat en aquest document
Us animem a que us el llegiu!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona pel document, el trobo del tot encertat. Seguiu així noies, contrainformació i conscienciació al poder!!!

Unknown ha dit...

Doncs ara vaig a llegir-lo

SEPC Martí i Franquès ha dit...

m'ha agradat molt! felicitats bonica! :) crec que hi han un parell de frases que me les faré meves jajaj milpetons i salut!

Anònim ha dit...

Altamente cuestionables vuestros planteamientos...

Anònim ha dit...

Qüestionables en base a què? No existeix pressió estètica? No hi han casos i casos d'anorèxies? Les dones no ens angoixem per la talla dels pantalons? Els mitjans no ens bombardegen amb estereotips? Pots assistir a algun dels actes que organitzarem entorn a aquesta temàtica per a manifestar els teus qüestionaments.

bala perduda ha dit...

Hola,

teniu raó en gran part del raonament (per cert, enhorabona pel document ;) ) però crec que se'n desprèn un victimisme bastant ingenu. Ningú obliga a ningú a vestir, comportar-se o sentir d'una o altra manera. Què hi ha pressions socials? Cert, però excepte en els casos d'esclavitud i privació de llibertat més truculents, la majoria de la població té dret a elegir. I sí, la majoria elegeix seguir la "norma" perquè, no ens enganyem, anar a contracorrent és dur i moltes vegades implica solitud.

Per una altra banda, aclarir que la violència de gènere no afecta només a les dones sinó que també afecta als homes amb una "masculinitat" no normativa i a les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals/transgèneres, és a dir, la violència de gènere afecta a tothom que transgredeix les normes de gènere (femení...masculí) socialment imposades en funció d'un sexe (dona...home). Per tant, la lluita és comuna entre tots, sectors feministes i sectors LGTB, perquè, personalment, crec que gran part del problema es solucionaria si fóssim capaços de trencar d'una vegada per totes amb els estereotips de gènere i entendre que un sexe (sigui quin sigui) no determina una personalitat, ni una manera d'actuar, viure i sentir determinada.

Salutacions i endavant!