Avortament i esquarterament, res a veure

Sense ànim de col·laborar en el llançament a la fama de la persona propietària de la balconada ubicada al núm. 9 del segon pis de la plaça de la Seu de Tarragona, i que quedi ben clar. Volem compartir amb la ciutat la nostra repulsa envers la voluntat d'encomanar culpabilitat a les dones que transmet la decoració del balcó d'aquesta casa.
Ja sabem que vivim en una societat on sempre es busquen culpables i mai responsables d'encarrilar les situacions per una altra via. Intentarem que aquest escrit serveixi per això darrer.

Pujant des del carrer major en direcció a les escales que provenen de la plaça major es veu a l'esquerra una casa molt bonica amb doble balconada, que en aquest cas ha format part d'un concurs de guarniment de balcons. La persona propietària l'ha aprofitada tota per a exhibir el seu pensament reaccionari. Es tracta d'una persona participant al 1er concurs de guarniments de balcons organitzat per l'Associació de veïns Casc Antic i voltants. Sota d'aquest títol hi diu: "Per un barri més verd i més viu". Res a veure amb la decoració de la balconada de la que parlem. Les dates en què va tenir lloc el concurs eren del 20 de maig al 21 de juny. Per tant, ja fa uns dies que hi és i encara avui, a 2 de juliol, s'hi pot veure. Els requeriments per a concursar són els següents: "Només podrà participar un balcó o finestra per casa i podrà utilitzar totes les eines de lluïment que vulgui: flors, plantes, rètols, etc...". Sense menystenir la iniciativa, que trobem que és fantàstica, creiem que aquest "etc." deu haver justificat aquesta decoració macabra.

Al balcó en qüestió es veu el cartell de participant al concurs i s'hi llegeix un "12". Es veu que l'organització del concurs, que només donava dos premis principals, ha tingut un mínim de seny a l'elecció, però tot i així, no comprenem com s'ha permès que aquest guarniment entrés a concurs. És que qualsevol temàtica hauria estat admesa? Si al propietari se li hagués ocorregut decorar el seu balcó amb motius xenòfobs, també hauria estat acceptat? Volem pensar que no. Aleshores, per què s'ha consentit un balcó que atempta contra la dignitat de les dones per a exercir els seus drets lliurement?

El descriurem breument per a fer-ne una lectura escrita i no perdre els detalls importants que potser no s'aprecien a les fotografies. Des del final del carrer major cap a la catedral, hi trobem: damunt de la barana un cap calb amb una mena de mocador vermell al voltant del coll i que li llisquen unes llàgrimes ensangonades. A continuació un cartell on hi diu en majúscules: "NACER A LA VIDA, UNA MARAVILLA, UN DERECHO!!", damunt de les lletres hi ha un petit braç de ninot penjat d'un cordill. Entre aquest cartell i el següent hi ha un altre cap que es sosté un cop més, amb l'ajut de la barana. Damunt del següent cartell amb la frase "TU PODRIAS HABER SIDO UN ABORTO", hi penja un altre bracet i al capdamunt hi ha un altre caparronet. Amb el contingut del primer cartell hi podríem estar més o menys d'acord; però a partir del segon cartell es comença a insinuar la línia culpabilitzadora que el balcó vol encomanar a qualsevol mare o dona. El tercer cartell diu: "LA VIDA, Per uns...el millor regal de l'natura para altres UN BE DE DEU". Sota aquest cartell ple de faltes i masculinitzat (uns), hi trobem dues creus blanques. A continuació, ja fora de la balconada, trobem un quadre on una dona despullada, que simbolitza l'Eva estén el seu braç i sosté una poma a la mà. Al quadre hi ha molts altres símbols de la mort: un cadàver d'un nen, etc. Així mateix tres frases amb el "MEA CULPA", es distribueixen per tota la tela. Aquí el sentit de la culpabilitat de la dona és molt més explícit. Sota el quadre, per si no n'hi hagués prou, un altre cartell diu "NI 16, Ni 18, ABORTOS, NO!!", i en penja un cos de ninot al qual li manquen un braç, una cama i el cap.

Aquestes són les eines de lluïment que fa servir aquesta persona participant per a prendre part del concurs. Davant dels fets exposats, no ens podem quedar indiferents. En primer lloc, repetim que ens sembla indignant que un concurs de guarniments accepti una representació tant macabra. En segon lloc, l'avortament no és en cap cas un esquarterament de ningú. Malauradament, les associacions d'idees com aquesta són freqüents i més quan responen a interessos específics. Les persones interessades poden adreçar-se a qualsevol clínica o col·legi de metges autoritzat per tal d'obtenir informació seriosa.

No sabem qui hauria d'haver fet el seguiment d'aquest concurs, però tant si ha estat l'Àrea de relacions ciutadanes com qualsevol altre departament, sense dubte poc s'hi relaciona amb l'Àrea d'igualtat i aquesta mateixa referma la seva invisibilitat als carrers. Constatem, un cop més, que els trepitgen ben poc els carrers, tot i que no els falten raons ja que són ben plens de signes patriarcals: des de cossos de dones joves i primes i models exhibits principalment per a fins comercials, símbol de rebuig de la diversitat, a dones sense recursos, estressades, etc. Sota aquesta òptica, aquest és un exemple més de la manca de polítiques reals per a la igualtat i per a les dones: escassos o inexistents ajuts econòmics, minsa formació sexual, inexistència de centres de documentació per a dones, i un llarg etc. Aprofitem per a recordar a qui correspongui que la política d'igualtat es fa al carrer, en consens i en llibertat.

Ara bé, davant de la situació exposada, demanem la retirada immediata del suposat "guarniment", ja que en cap cas està justificat. O per altra banda, podem entendre que tots tenim el dret a reivindicar així les nostres idees. Se'ns ocorren moltes idees de guarniment d'un balcó per a reivindicar, per exemple, les morts ocasionades per sida, el consell de no fer servir preservatiu que promou l'església a tort i a dret, les morts per violència de gènere o els abusos sexuals.

Volem que quedi ben clar que l'avortament no està en contra de la maternitat volguda, ni està a favor de la mort, i encara menys de l'esquarterament, sinó a favor del dret que tenim les dones sobre el nostre propi cos i la nostra sexualitat.

Ens repugna un cop més l'agressivitat reprimida de les persones contràries la llibertat de decisió de les dones. Ens sorprèn com dins del seu cervell poden contenir idees tant sàdiques, que demostren un gran odi patriarcal contingut.

Repassant els detalls, i en particular les creus, sembla que qui alimenta aquests simbolismes i associacions és la mateixa església. Sinó prenem el seu símbol més significatiu: el crist crucificat. Què se suposa que representa un home crucificat? En aquest moments fa referència a la pena de mort que a molts països està prohibida o és ja inexistent. Què vol dir que tinguem imatges que la recordin? No podria utilitzar l'església imatges més pacífiques per a transmetre els seus pensaments com se'ns exigeix a tothom? És que tenen alguns drets especials?

Així doncs, exigim, a banda de la retirada immediata d'aquest guarniment, que en properes edicions que esperem que es facin d'aquest concurs, no es torni a repetir una situació com aquesta.

Per acabar donem les gràcies a la persona en qüestió per haver-nos servit per destapar totes aquestes contradiccions, però li recomanem que si té necessitat de compartir el seu interior que ho faci en un altre context, potser a la consulta d'un especialista amb l'ajuda del departament d'igualtat o el suport que sigui necessari per tal de superar el seu perfil patriarcal i sàdic.