Des de principis d’any ja s’han registrat als Països Catalans un mínim de 16 víctimes mortals més de la violència masclista. 16 víctimes mortals més del sexisme homicida; 16 víctimes mortals més del patriarcat.
Aquest sistema; el sistema que genera i empara totes les agressions sexistes, tinguin conseqüències mortals o no, segueix més viu que mai. Mentre tots els sistemes lligats a la lògica capitalista entren en profundes crisis; el sistema financer, energètic, alimentari… el patriarcat sobreviu i surt més fort de tot plegat.
Un exemple d’això és el nou projecte de llei reguladora de l’avortament. Una cortina de fum masclista per a ocultar la crisi que les mateixes persones poderoses han provocat.
Amb aquest projecte de llei, les persones que el defensen i aquelles que s’hi oposen al·legant delirants voluntats divines, intenten crear un debat allà on no n’hi hauria d’haver cap. El fet que hom pugui tenir una opinió sobre la qüestió de la interrupció voluntària de l’embaràs no li atorga cap dret a imposar-la sobre cap altra persona. Tant la nova llei com les crítiques fetes des de les esferes reaccionàries constitueixen un atac al sentit comú i a la democràcia.
Per una banda tenim la proposta del PSOE de posar terminis polítics a les lliures decisions de les dones, assumint la presumpció d’imbecil·litat de les persones que decideixen avortar; i per altra banda tenim el terrorisme catòlic que ens recorda com d’inescrutables son els camins del seu déu, que prohibeix mètodes anticonceptius, fomenta el VIH i condemna avanços científics… tot al·ludint a la tendra figura del linx ibèric.
Un altre exemple d’emparament del nostre decadent sistema polític i econòmic en la ideologia masclista del patriarcat és l’onada de criminalització i desinformació exercida pels mitjans públics i privats en torn a la prostitució; equiparant-la a delinqüència, al tràfic de persones, a les drogues i a la perversió de menors… Obviant les múltiples situacions reals de les persones que l’exerciten; obviant les seves veus, les seves demandes i les seves propostes. Quan al sistema li van mal dades és el moment dels bocs expiatoris.
Sabem bé que la violència d’arrel sexual ni comença ni acaba amb les pallisses i assassinats d’homes a dones. Sabem bé que aquestes vexacions, violacions i tortures físiques o psicològiques exercides majoritàriament per la figura del mascle dominant sobre la femella submisa són només la punta d’iceberg del problema real. Sabem que la part invisible d’aquest iceberg és molt més gran que la seva punta.
D’exemples de violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. Des de les sacrosantes talles impossibles de la publicitat i les botigues de roba a les mostres de coacció exercitades a diari enteses com a normals. Parlem de les esfereïdores dades de la Fundación Mujeres que asseguren que el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim que el noi obligui a la parella a mantenir relacions sexuals de tant en tant; parlem també de les dades de la mateixa fundació que ens rebel·len que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, o controlar les seves amistats, o la seva roba…
Quan parlem de violència de gènere, violència masclista, sexista, o d’arrel sexual ens referim a un problema de caire estructural, que avarca quasi la totalitat de les relacions humanes habituals (que no vol dir normals). Es tracta d’una violència generada per les pròpies persones que la patim. Cada vegada que no responem a una agressió sexual estem generant-ne una altra. Cada vegada que pressuposem com voldrà ser tractada l’altra persona en funció dels seus genitals, estem generant violència. Cada vegada que assumim els rols que se’ns han assignat estem generant violència.
La única solució és la desobediència al patriarcat; desfer-nos de les normes que ens han estat imposades sense consultar-nos. Avui, 25 de Novembre de 2009, és un dia per recordar totes les víctimes de la violència sexista, però també és un dia per apoderar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada d’avui ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes.
COMBATEM EL PATRIARCAT
CONSTRUIM RELACIONS LLIURES DE VIOLÈNCIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada