Com bé sabeu la majoria, Cau de Llunes és l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, sorgida fa poc més de dos anys. La nostra tasca arrenca de la necessitat de donar una alternativa feminista a les diferents experiències que hem viscut com a dones i hem vist viure en moltes dones per la seva condició de gènere, relacionant tant els seus rols de comportament com les diverses situacions opressives que ha de superar en el seu dia a dia amb l’estructura del sistema patriarcal. A més a més, considerem que aquesta situació està directament lligada al sistema capitalista, per la qual cosa entenem que, si bé aquests dos sistemes creixen al mateix temps i s’alimenten l’un de l’altre, també s’han de combatre alhora.
Vam decidir organitzar aquest concurs de fotografia per dos motius principals. En primer lloc, perquè precisament aquest estiu vam dur a terme la campanya Dona i Art, que es posava èmfasi en la importància de l’art com a mitjà de crítica social, i, al mateix temps, d’expressió dels sentiments d’una mateixa. Per altra banda, durant aquests mesos estem treballant la situació de la dona en la crisi econòmica, de manera que vam decidir que una bona manera d’enllaçar els dos temes i d’expressar mitjançant l’art com pot afectar la crisi a les dones i, al mateix temps, com la veuen elles mateixes, seria organitzar aquest concurs.
Al llarg de la història i de la història de l’art, sembla ser que les dones han estat més tractades com a objectes de l’art que com a propis subjectes; tots i totes tenim en ment quadres de dones nues o vestides, belles deesses o bruixes, realitzant tot tipus d’activitats majoritàriament relacionades amb els seus rols de gènere, i gairebé sempre pintades per homes. Per tant, la dona que a través de l’art s’ha anat perpetuant, és el model de dona que els homes veuen i volen, i no allò que les dones pensen i decideixen que volen ser per elles mateixes. Per altra banda, les poques dones que durant la història han volgut expressar-se mitjançant les arts plàstiques, la literatura o la música han estat arraconades i en molt pocs casos se les recorda.
Així, no hem volgut deixar de banda els objectius de commemorar aquestes dones artistes ni de fomentar l’art femení com a mitjà de crítica social, aprofitant precisament aquesta visió de l’art com un mitjà potentíssim de transmissió de valors, i hem pensat que oferir aquesta llibertat creativa per expressar un tema social i polític com és la crisi en les dones seria congruent. La veritat és que en els resultats es pot apreciar la diversitat de punts de vista i d’interpretació del mateix tema, fet que ens fa adonar-nos que, en la pràctica, seria gairebé impossible trobar una definició amb paraules que unifiqués tot el que cada dona interpreta.
Aprofitem per donar l'enhorabona a la guanyadora, amb la foto Realitat o ficció?
Vam decidir organitzar aquest concurs de fotografia per dos motius principals. En primer lloc, perquè precisament aquest estiu vam dur a terme la campanya Dona i Art, que es posava èmfasi en la importància de l’art com a mitjà de crítica social, i, al mateix temps, d’expressió dels sentiments d’una mateixa. Per altra banda, durant aquests mesos estem treballant la situació de la dona en la crisi econòmica, de manera que vam decidir que una bona manera d’enllaçar els dos temes i d’expressar mitjançant l’art com pot afectar la crisi a les dones i, al mateix temps, com la veuen elles mateixes, seria organitzar aquest concurs.
Al llarg de la història i de la història de l’art, sembla ser que les dones han estat més tractades com a objectes de l’art que com a propis subjectes; tots i totes tenim en ment quadres de dones nues o vestides, belles deesses o bruixes, realitzant tot tipus d’activitats majoritàriament relacionades amb els seus rols de gènere, i gairebé sempre pintades per homes. Per tant, la dona que a través de l’art s’ha anat perpetuant, és el model de dona que els homes veuen i volen, i no allò que les dones pensen i decideixen que volen ser per elles mateixes. Per altra banda, les poques dones que durant la història han volgut expressar-se mitjançant les arts plàstiques, la literatura o la música han estat arraconades i en molt pocs casos se les recorda.
Així, no hem volgut deixar de banda els objectius de commemorar aquestes dones artistes ni de fomentar l’art femení com a mitjà de crítica social, aprofitant precisament aquesta visió de l’art com un mitjà potentíssim de transmissió de valors, i hem pensat que oferir aquesta llibertat creativa per expressar un tema social i polític com és la crisi en les dones seria congruent. La veritat és que en els resultats es pot apreciar la diversitat de punts de vista i d’interpretació del mateix tema, fet que ens fa adonar-nos que, en la pràctica, seria gairebé impossible trobar una definició amb paraules que unifiqués tot el que cada dona interpreta.
Aprofitem per donar l'enhorabona a la guanyadora, amb la foto Realitat o ficció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada