1r MAIG: Vine i fes-te sentir!!

1 DE MAIG, DIA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS...

i DE LES TREBALLADORES!!!

El pes de la crisi agreuja especialment la situació social i laboral de les dones treballadores. Aquest 1r de Maig, CAL QUE LA VEU DE LES DONES TREBALLADORES TAMBÉ SE SENTI!!!

1 DE MAIG, 19h,

PLÇA. IMPERIAL TARRACO

MANIFESTACIÓ UNITÀRIA

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I LABORALS, CAP A LA VAGA GENERAL!!!

Convoca la COORDINADORA

REPARTIM EL TREBALL I LA RIQUESA

QUANT DE TEMPS MÉS...?!!

Fem doble jornada laboral, som les màximes responsables del gruix de tasques domèstiques, aquestes són invisibilitzades i menyspreades, som les que a les llars tot ho solucionem i tot ho comprenem, les qui sempre tenim temps per tothom, menys per nosaltres mateixes...

A les feines assalariades, som les primeres en ser acomiadades, i som qui tenim unes condicions laborals encara més precàries: salaris més baixos, contractacions temporals, jornades parcials (moltes camuflades en l’engany de la conciliació familiar, que es presenta com una bona oferta)... Aquestes condicions són les que després deixen pensions miserables, són les que no permeten que les dones tirem endavant la nostra família en condicions dignes (recordem que el 90% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones). Són les condicions que impedeixen que una dona pugui mantenir una independència, o pugui fugir d’una situació de violència de gènere.

La crisi va començar colpejant els sectors masculinitzats, però les estadístiques oficials no contemplaven la gran quantitat de dones que han passat tota la vida treballant en el servei domèstic, en negre, com a única via per a obtenir una font d’ingressos, i que la crisi va deixar fora dels pressupostos familiars. Ara es troben que no els queda res: sense pensió, sense haver cotitzat, sense que ningú reconegui la importància d’aquest gran volum de tasques, sense les quals la societat no podria tirar endavant. D’altra banda, avui veiem com cada vegada més la crisi s’està bolcant en el feminitzat sector dels serveis.

És ben sabut que l’atur que patim les dones és de llarga durada. Tanmateix, veiem com les ajudes de l’estat espanyol van a parar als sectors com la construcció o l’automobilística, mentre que la inversió pública en serveis socials (sector en el què majoritàriament les dones desenvolupem les notres feines assalariades) queda relegada als temps de bonança.

Per canviar aquesta situació, per a exigir que les ajudes no vagin a les empreses i als bancs, sinó a les persones, en forma de prestacions, de serveis públics, de garanties socials, etc. Per a exigir que el treball sigui repartit, que els grans salaris siguin regulats, que les pensions siguin respectades i millorades,... Per tot plegat,

El 1er de MAIG, VINE i FES-TE SENTIR!!!!!!