Per unes opcions sexuals lliures!

Podem afirmar que avui dia tothom és lliure de triar la seva opció sexual? En nom de l'alliberament sexual hem caigut en la mercantilització de la sexualitat? Les persones heterosexuals tenen més facilitat per a viure el seu dia a dia? Per què?

A l'estat espanyol és legal que persones del mateix sexe es casin, i els sectors més reaccionaris van posar el crit al cel, quan en realitat és una qüestió superficial, en comparació amb l'homofòbia que regna encara avui dia. L'alliberament sexual, continua sent una assignatura pendent, perquè és un eix clau de l'estructura patriarcal. La maquinària mediàtica promou l'opció heterosexual com l'única vàlida, com la "normal", a través dels anuncis, on les famílies sempre segueixen el clàssic model patriarcal, compost per un pare protector, una mare dolça i uns fills i filles dòcils; a través de les pel·lícules, la majoria de les quals inclouen un punt destinat a l'episodi romàntic heterosexual; a partir de les sèries de TV, que quan inclouen una realitat homosexual és per a parodiar-la, etc... L'heterosexualitat, entesa com la opció "normal", és una potent arma del patriarcat (l'estructura social en la què els homes gaudeixen de major estatus i poder que les dones), ja que fa encaixar els dos rols que aquest promou: un home fort, racional, sensat, que protegeix i domina... i una dona dolça, sensible, servicial, que necessita ser protegida i que se sotmet. Per tant, l'heterosexualitat com a única opció vàlida permet caure en la trampa de la complementarietat, i en la justificació de la diferenciació dels rols de gènere, i és per això que el patriarcat la promou amb totes les seves forces.

Quan els mitjans de comunicació fallen en la seva tasca de socialització, i les persones decideixen mantenir relacions homosexuals, la societat, que ha estat correctament socialitzada i ha assumit el discurs patriarcal, s'encarrega de fer tornar al "camí correcte" a aquests i aquestes "anormasl". Veiem què passa amb les actituds familiars de pressió perquè tinguem una parella heterosexual, o de xantatge emocional quan això no succeeix. Veiem què passa als centres educatius, quan els i les nenes marginen i pressionen a qui és diferent (mariquita, marimacho, etc), davant la mirada permisiva dels i les docents; o veiem què passa al carrer, quan ens trobem amb persones del mateix sexe que s'agafen o es besen, i hom es gira o mira de dissimular la sorpresa.

Des de Cau de Llunes, defensem la lliure opció sexual de les persones, com una via per a combatre el patriarcat. Ni totes homosexuals, ni totes heterosexuals. Apostem per la destrucció dels rols que ens han imposat, i apostem per una comprensió més lliure dels sentiments i emocions que ens transmeten qui ens envolta, independentment del seu sexe. Lluny de la mercantilització dels cossos, apostem per una comprensió saludable de la sexualitat que respecti el propi i l'altre cos així com les emocions. Per això us convidem a fer una reflexió sincera en relació al que ens genera tot allò que surt de l'heterosexualitat, però també en relació als propis desitjos i inhibicions.