Per primera vegada en la història del nostre país una dona ha aconseguit fer-se lloc en una poltrona reservada, fins ara, als homes. Parlem de la Núria de Gispert, recent proclamada presidenta del parlament de Catalunya. Els mitjans ens ho venen com una bona notícia, com una gran fita en la història del feminisme, una meta que ens hauria d'avergonyir.
Un esdeveniment com aquest manté contenta i orgullosa la població catalana (bé, la petita part de la població que segueix la política del seu país) i fa creure que les antigues feministes ens van deixar el camí planer, que estem assolint la plena igualtat, que ja està tot fet i que el feminisme actual és fruit d'un conjunt de dones histèriques anti-homes.
I és que és veritat, el parlament que es va constituir la setmana passada és el més paritari de la història, la meva pregunta és: quin paper hi jugarà la Molt Honorable Núria de Gispert? Com farà ús del seu poder? Hi posaria la mà al foc que s'apoderarà dels rols i el llenguatge masculins, farà la feina interna i seguirà els patrons androcentristes repetits al llarg de la història del Parlament de Catalunya: polítiques que parteixen d’un anàlisi de la realitat realitzat des d’una visió masculina, que no qüestionen ni s’enfronten als rols i estereotips de gènere, la divisió sexual del treball, el repartiment de les tasques de cura o la superació de les diferents formes de violència de gènere.
La superació del patriarcat, el sistema de dominació, explotació i opressió masculina, no passa només perquè el poder l’exerceixin també les dones. Requereix de transformacions profundes en la manera de gestionar aquest poder, els àmbits d’actuació, els enfocs, etc.
De la mateixa manera que cal entendre que l’esforç per superar el masclisme també pot dur-se a terme (i és necessari que així sigui) a mans d’homes, la perpetuació de l’estructura patriarcal també la desenvolupen dones. De fet, conscientment o no, les primeres transmisores de les bases patriarcals són les mares, que transmeten als seus fills i filles les pautes de comportament acords a les categories ‘home’ i ‘dona’.
No podem caure en l'error de pensar que perquè el nombre de dones en la política (us adoneu que no existeix el terme femení de la professió "polític"?) estigui augmentant, aquesta canviarà de rumb. Perquè no serà així, continuaran predominant polítiques fonamentades en el sistema patriarcal i capitalista, destinades a perpetuar l’ordre establert.
Helena Torrell
Militant de Cau de Llunes
2 comentaris:
Hem de partir de la base que la Núria de Guspert l'ha nomenada un home, l'Artur Mas. Per tant, subssiteix la jerarquia masculina (a més que l'estructura jerárquica dels partits és d'arrel masculina i correspon a una concepció de la política de la democràcia representativa, molt allunyada a la ´"política de les dones" - vegeu el que hi diuen les feministes italianes com la Luisa Muraro i Anna Maria Piussi- ).
Estem tan acostumats a veure dones "fàl·liques" en llocs de poder, que esperem que la Núria de Gispert es comporti d'una altra manera.
No acabo d'entendre massa el text, el que trobeu preocupant és que una dona que entri com a presidenta del parlament es comporti com si fos un home en els temes polítics?
No es més preocupant que sigui membre d'Unió democràctica? Que la seva política anirà contra nosaltres, que importa que sigui una dona o un home?
La nostra visió i feina política ja està venuda, membre d'un partit burges on la seva política va contra les nostres idees, i la nostra idea de llibertat no és ni masculina ni femenina.
Que aquesta dona es comporti com vulgui, és una enemiga de classe i mai ha de tenir el nostre suport.
Publica un comentari a l'entrada