Agenda

Dijous 19 d’octubre a les 20.00h. Passi ponència Angela Davis, Casal Popular Sageta de Foc.

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dijous, 10 de març de 2011

8 de març de 2011: QUEDA MOLT PER FER, SEGUIM TRANSFORMANT LA SOCIETAT!!!

Un any més, el 8 de març commemorem el DIA DE LES DONES TREBALLADORES, procurant fer-ho des d’una perspectiva radical. L’any passat denunciàvem que la crisi ens feia més precàries, i enguany ho hem constatat i ho seguim denunciant.

Des del passat 8 de març hem assistit a un bombardeig de mesures en benefici dels interessos capitalistes, a base de perjudicar la majoria de la societat, minvant la nostra qualitat de vida. Primer van ser les retallades socials, després la reforma laboral, i el toc de gràcia ha vingut amb la reforma de les pensions. I tinguem en compte la complicitat dels sindicats majoritaris.

Tot plegat, amb el pretext del deute públic, la creació de llocs de treball, el foment de la contractació i la recuperació de la confiança dels mercats. I és precisament aquesta última raó, l’autèntica: l’objectiu de posar en safata de plata els beneficis privats a costa del nostre sacrifici laboral, econòmic, ecològic i personal.

El deute públic és un engany derivat de les ajudes de milers de milions d’euros regalats a la banca; i la creació de nous llocs de treball és una fal·làcia que no s’aguanta per enlloc, en les societats occidentals de l’abundància i la sobreproducció.

El govern, recentment constituït, de la Generalitat de Catalunya, ja ha posat fil a l’agulla per seguir amb la recepta neoliberal; i a la resta del país van pel mateix camí. Avui, els grans beneficis empresarials passen per la privatització d’allò que ens quedava: l’educació, la sanitat i les pensions. Amb la crisi tot s’hi val, i ens menteixen deliberadament sobre la suposada manca d’alternatives.

Davant d’aquesta situació, les dones sortim més malparades. Qui assumirà el volum de tasques de cura que s’estan privatitzant? Quin percentatge de la població podrà assumir despeses privades en llars d’infants, residències per gent gran, mútues o escoles privades?

La combinació dels efectes de les mesures aprovades és un còctel mortal per la nostra emancipació. El panorama que es divisa és desolador. Les dones seguim sent educades en el rol de l’abnegació familiar, la docilitat i la submissió; el pes de la privatització i la precarització dels serveis públics caurà com una llosa sobre nosaltres.

Les mitges jornades per poder tenir cura d’infants o grans són assumides majoritàriament per nosaltres; aquesta dinàmica, evidentment, s’aguditzarà. Alhora, ens obliguen a cotitzar durant més temps, i s’atreveixen a presentar-nos, com si fos un guany històric, l’almoina de nou mesos de cotització extra per cada criatura.

Les xifres de l’atur femení, a més, ja superen les de l’atur masculí. I això que les estadístiques oficials no tenen en compte el treball submergit. Cada cop hi ha més famílies amb tots els membres a l’atur; òbviament un gran gruix correspon a famílies monoparentals, i el 90% d’aquestes estan encapçalades per dones...

Dins les llars, s’incrementen els casos de violència familiar de gènere. A la vegada que les possibilitats econòmiques personals disminueixen i, per tant, es redueixen les possibilitats d’emancipació, tal i com evidencia el declivi de divorcis.

Davant d’aquesta situació dantesca, és indispensable que juntes realitzem una crítica radical i veraç, i que desenvolupem un paper actiu en la lluita pels drets bàsics de les persones: sanitat, educació, habitatge i alimentació.

En conclusió: és aberrant que en ple S.XXI, les dones seguim assumint la major part de tasques de cura. Però el pitjor és que les mesures aprovades aguditzen aquesta situació, doncs tota la retallada en despesa social, relacionada directament amb la cura de les persones, serà assumida per nosaltres.

Davant d’això:

- Cal que exigim el repartiment igualitari de les tasques dins les nostres llars. Trenquem amb els rols de gènere!
- Cal que exigim que l'estat no només no retalli en despesa social, sinó que l'incrementi, a partir de:

1. El retorn dels diners públics que es van entregar a la banca, sense prèvia consulta amb la ciutadania

  1. Una reforma fiscal contundent que forci a les grans empreses a repartir els seus beneficis
  2. El control del frau fiscal efectuat amb els diners públics.
  3. La regulació dels salaris (i despeses vàries) dels grans càrrecs públics.

No volem que els beneficis del nostre esforç es quedin en mans de l'elit empresarial.

Volem que retornin en forma de sanitat i educació pública i de qualitat.

CAP DOBLE JORNADA,

REPARTIM TOTS ELS TREBALLS, I LA RIQUESA!!!!

Tarragona, 7 de març de 2011.