Agenda

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

diumenge, 17 d’abril de 2011

França, exemple de la no llibertat

El passat dilluns 11 d'abril va entrar en vigor a França la prohibició del vel integral en tots els espais públics de l'Estat. Un cop més, en nom de la democràcia i de la dignitat de les dones s'utilitza el dogmatisme i la demagògia per justificar la retallada dels drets fonamentals.

L'Estat Francès és en aquests moments el país europeu amb una major comunitat islàmica (entre 4 i 6 milions de persones). La política francesa ha estat sempre marcada per un fort centralisme i per la clara voluntat unificadora que ha optat per retallar i eliminar tot el que fos diferent – un clar exemple el trobem en l'extinció de les llengües minoritàries com el bretó o el català impulsada pels successius governs -. Ara, en un moment en que la popularitat de l'extrema dreta del Front Nacional de la família Le Pen està en auge, el govern de Sarkozy s'afanya a aprovar totes aquelles mesures que l'acostin a la dreta més rància i que contribueixin a apujar la seva popularitat.

La prohibició del vel integral, que continua afectant a una quantitat ínfima de dones musulmanes, no contribueix en absolut a la integració social d'aquestes, ja que, privant-les de sortir al carrer vestides com elles creuen que han d'anar, les obliga a escollir entre no sortir de casa, abandonar el país, o abandonar les seves conviccions personals, que en el cas de les persones adultes, s'entenen adquirides fent ús de la seva capacitat, llibertat i en exercici dels seus drets fonamentals.

De la mateixa manera que és un oxímoron dir que un exèrcit pugui defensar la pau, també ho és afirmar que una prohibició a la lliure disposició del propi cos pugui garantir la llibertat. Hem de creure que totes aquelles dones que decideixen portar el vel integral, sigui el burca o el niqab, ho fan sense tenir en compte les conseqüències que això portarà per al seu desenvolupament com a persones i membre de la societat? I si de debò pensem que això és així, no és igual de cert que qui decideix seguir la fe catòlica també sap que això li comportarà una sèrie de condicionants vitals?

Les dones que es manifestaven aquest dilluns davant la Catedral de Notre Dame contra aquesta prohibició, no semblaven pas obligades a portar el vel, més aviat qui semblava obligar-les a sotmetre's a la seva voluntat eren els agents que les van detenir i multar. No podem pensar que la lliure decisió d'una dona coarta la seva llibertat, no podem multar algú per decidir com anar vestida i, encara pitjor, no podem posar al mateix sac les dones que decideixen sortir al carrer amb vel i aquells homes que les obliguen a portar-lo, perquè tractant-ho tot com un mateix problema, contribuïm a afirmar que la pròpia voluntat de la dona l'empeny a la submissió de la mateixa manera que ho fa el sistema patriarcal que governa la societat en que vivim.

És admirable que un estat opti per la laïcitat com a forma d'organització política i que no permeti que les seves institucions es vegin supeditades a símbols i mandats religiosos, però això no es pot utilitzar de base per privar les persones que conformen aquell estat a exercir els seus drets de manera pacífica i lliure.


Joana Badia Rion . Militant de Cau de Llunes (AFRT)