Agenda

28 de juny, 19.00h: Concentració 28J.Estàtua dels Despullats. Organitza: Gènere Lliure.

30 de juny, 20.00h: Cicle "Palestina amb ulls de dona". Pel·lículaDiaries, de May Odeh (2010). Casal Popular Sageta de Foc. Organitza: Cau de Llunes, Hora Violeta I BDS Tarragona.

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!


dilluns, 27 de juny de 2011

28 DE JUNY, DIA PER L'ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC, BISEXUAL I TRANSEXUAL

Un any més, aquest 28 de juny reivindiquem el dret a unes opcions sexuals lliures, però amb més contundència que l’anterior. Fa un any Cau de llunes vam sortir al carrer difonent un missatge crític, denunciant que avui en dia encara regna l’homofòbia, que seguim en una societat patriarcal que només mostra l’heterosexualitat com l’únic model de relacions sexo-afectives normals, naturals i sanes (d’això se’n diu heteronormativitat) i condemna la resta a la invisibilitat, a la mofa o al menyspreu.
El que ens vam trobar, en general, a la Rambla de la nostra ciutat va ser justament això: una actitud de menyspreu, insults i escandalització. Afortunadament, també hi havia persones que s’apropaven per propi interès per agafar el nostre pamflet mostrant un interès per la reclamació que llegien a la nostra pancarta. Van ser una minoria, enfront d’una majoria força reaccionària, integrada per persones de diferents edats i procedències. Amb això no volem dir que la ciutadania de Tarragona és majoritàriament homòfoba, doncs això requeriria un estudi de camp amb un mostra de gent molt més àmplia. Amb això, només constatem que en ple S.XXI la nostra societat segueix arrossegant la xacra de la discriminació de tot allò que no encaixa amb el discurs dominant patriarcal i capitalista.
Cal tenir en compte, però, que com en moltes qüestions relacionades amb el sexe-gènere, les persones mostrem una doble moral en relació amb les opcions sexuals de la resta. I és que en general, les persones acostumem a mostrar tolerància amb el que cadascú i cadascuna triï i faci a casa seva, sempre i quan no vagi mostrant-ho, no fos cas que se’n fes apologia, i hi hagués qui ho imités. I això passa perquè recordem que la tolerància, a vegades implica actituds condescendents, com si tinguéssim el dret de jutjar aquestes tries, des d’una posició de superioritat moral, i per tant no implica que les respectem d’igual a igual.
És per això que seguim arrossegant problemes de base: per què les parelles d’un mateix sexe no poden tenir fills/es sense que es qüestioni el benestar d’aquests? Per què no poden mostrar el seu afecte en públic, sense ser l’objecte de mirades que jutgen, menyspreen o fins i tot es recreen en pornografia barata? Avui dia ens trobem amb aquests casos i d’altres iguals de greus, com per exemple les persones homosexuals que treballen en l’educació i són criticades per si transmeten la seva opció a les criatures.
Hem tingut uns govern estatal i autonòmic suposadament progressistes, que l’únic que han fet ha estat tímides passes, amb pudor i com si demanessin perdó. Calen llibres de text que mostrin totes les opcions, presència als mitjans de comunicació, lleis que emparin i protegeixin aquestes opcions... I calen també canvis personals que podem fer des de ja mateix: no deixem cap agressió sense resposta i qüestionem-nos els nostres propis prejudicis. Defensem les nostres llibertats respectant (no només tolerant) les dels i les altres!
Volem unes opcions sexuals lliures!!!