Gallardón, com a representant de la rància i retrògrada dreta que torna amb el PP i defensant la reforma de l'avortament ens ho explica: "la llibertat de la maternitat és el que fa a les dones autènticament dones" així doncs el minsitre de justícia atorga la funció de la dona a la de ser una màquina de tenir fills. Una vegada més, no es confon el terme dona-mare, sinó que se'l fa sinònim. Una dona és una mare, una cuidadora i una patidora innata.
El més graciós de les paraules del ministre és que són per defensar les llibertats de les dones. El mateix home que porta endavant la reforma de l'avortament per tornar al 1985 (què estrany que no anem a parar als anys 40...). Prohibir i perseguir l’avortament implica no reconèixer l’impacte que l’embaràs i la maternitat tenen sobre la vida de les dones en tots els seus sentits i abocar les dones a la maternitat obligatòria, suprimint la seva llibertat per decidir sobre la voluntat d’exercir aquesta funció i quan exercir-la. La llei de 1985 criminalitza l’avortament i, per tant, nega el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Però per no perdre el fil demagògic ens trobem amb més declaracions: “moltes dones veuen violentat seu dret a ser mares per la pressió que generen al seu voltant determinades estructures". És clar que sí: estructures com les del govern del PP i les seves retallades en sanitat i educació fent caure el pes i responsabilitat d'aquestes mancances en les dones, oposar-se sistemàticament a un augment de permís de maternitat o paternitat (aquest és més desconegut). El ministre ha arribat a utilitzar l'embaràs de Soraya-Sáenz de Santamaria com una mostra de dona que després d'uns 11 dies de donar a llum torna a la seva feina sense acceptar la baixa maternal, donant a entendre que això és el que ha de fer tota dona que vulgui vendre's com a "responsable", ja que, per suposat, això de dedicar-se a les criatures no té massa importància... I què hem de dir de la seva visió de la dona menor d'edat com una dona suficientment responsable dels seus actes com per anar a presó, però no per avortar? El ministre, en canvi, no diu res sobre el sostre de vidre, aquesta barrera invisible que limita la carrera laboral de les dones i resulta gairebé impossible de traspassar...! La violència estructural de que parla Ruiz-Gallardón és justament aquesta.
El ministre de justícia s'està tirant pedres al seu terrat dient públicament que es pressiona a les dones per no seguir endavant amb el que resulta ser la seva funció vital, allò que l'autorealitza: la maternitat. Una dona no és dona si no té fills o no acata la reforma de l'avortament, una dona no és autènticament dona si no és feliç amb aquest sistema patriacal ple de dirigents masclistes...?
La inspiració de Gallardón ve de la cita de Manuel Azaña:” la libertad no hace felices a los hombres, pero sí es lo que hace hombres” jo li vull contestar amb les paraules de Montserrat Roig “La llibertat de les dones no implica l'esclavitud dels homes, de la mateixa manera que els homes no poden somiar a ser lliures si segueixen oprimint a les dones.”
Hem d'aturar aquest atac constant d'educar-nos per al treball domèstic i de cures; treball que produeix riquesa i benestar i aquest sistema econòmic se sosté d'ell gràcies a l'invizibilització, provocant que no sigui un treball reconegut ni doni drets, ni garanties. Per això:
29M TOTES A LA VAGA !
NO A LA REFORMA DE L'AVORTAMENT ! NI DE l’ESGLÉSIA, NI DE L'ESTAT. EL TEU COS ÉS TEU I SENSE LES DONES NO HI HA REVOLUCIÓ !
Marta Saún, militant de Cau de LLunes (AFRT)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada