Agenda

16 de juny, 20.00h: Cicle "Palestina amb ulls de dona". Pel·lícula La terra parla àrab, de Maryse Gargour (2007). Casal Popular Sageta de Foc. Organitza: Cau de Llunes, Hora Violeta I BDS Tarragona.

20 de juny, 20.00h: Cicle "Palestina amb ulls de dona". Pel·lícula Diaries, de May Odeh (2010). Casal Popular Sageta de Foc. Organitza: Cau de Llunes, Hora Violeta I BDS Tarragona.

Propera assemblea: Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dissabte, 3 de novembre de 2012

PLAÇA TAHRIR. SÍMBOL DE LA REVOLTA?


La Historia està plena d’episodis de canvi en periodes curts de temps que s’han anomenat revoltes.
La gran majoria han seguit un mateix guió:
 Pas 1._ Situació de poder d’alguns a costa de la subordinació dels altres.
 Pas 2._ Aparició d’uns intel.lectuals o pensadors que decideixen que s’ha de fer quelcom per canviar les coses.
 Pas 3._ Creació per part d’ells d’un brou de cultiu perque s’acabi portant a terme la revolta en qüestió, revolta que es ven al conjunt de la població sotmesa com un canvi positiu i una lliberació per a tots i totes (com més gent mes fácil serà triomfar).

Què és el que passa un cop s’ha assolit l’objectiu? Es torna a veure un altre cop la realitat de les coses: que res ha canviat, ni la forma de pensar ni la manera d’entendre el món perque la base de la societat segueix sent la mateixa. Els “ vencedors” no volen altre cosa que substituir als poderosos d’abans de la revolta . Però per ser un ésser superior necessites algú a qui subordinar i això en una societat ideal, igualitària i lliure no té cabuda, per tant, ja toca que cadascú torni “al seu lloc”, toca recuperar les jerarquies ,tornar les dones a casa i ja de pas assegurar-nos que les subordinades no s’atreviràn a queixar-se.
Això s’ha repetit constantment al llarg de la Historia de tots els paísos i ara s’està tornant a repetir a Egipte de la manera més cruenta i denigrant. Des de la derrota de Mubarack els carrers d’Egipte i especialment la plaça Tahrir són escenaris d’una onada terrible d’àtacs sexuals i violacions públiques de dones (quan dic públiques em refereixo que es fan en massa i s’hi van unint homes que ho veuen i els ve de gust unir-s’hi, amb total impunitat). Homes que es senten amb el dret de subordinar i torturar perque ara ells tenen el poder i per tant el privilegi de fer pagar la seva rabia a “éssers inferiors”,  per ells les dones ja han de tornar a casa, ja no són necessàries als carrers i si alguna hi és s’ho està buscant. Conseqüència d’això? S’asseguren unes dones dòcils i obedients que no s’atreviràn a lluitar pèls seus drets, el terror es molt poderós.
Dubto que les persones que cometen aquestes atrocitats siguin conscients de les conseqüències de les que parlo, realment dubto que aquests anormals tinguin capacitat de raonar.Però els intel.lectuals que estàn darrera si que saben tot això i encara que soni dur crec que en part entra en els seus plans, possiblement preferirien que no fos d’aquesta manera, però el que està clar es que volen les dones a casa (si no aquest model de societat no s’aguanta) . No han fet res per evitar-ho, i tant culpable es el que actua com el que deixa fer.
Tristement aquest es el curs natural d’una revolta d’aquestes característiques. Els veritables canvis necessiten temps i una reforma desde la base, una reforma de pensament . En la meva opinió el que ha passat a Egipte no ha estat una revolta, sinó un traspàs de poders.