“La meva parella m’ajuda a casa”. No és difícil sentir aquesta frase en el nostre dia a dia, de boca de persones de diferents generacions. Així, el pes de les tasques domèstiques i de cura recau en una de les membres de la parella, normalment en la dona, mentre l’altre “ajuda”. Les dades d’un informe de l’Idescat ho confirmen: quatre de cada deu homes realitza només una petita part de les feines mentre dos de cada deu no en realitza cap. Així es produeix el que anomenem la doble jornada femenina, ja que elles s’han incorporat al mercat laboral remunerat però continuen duent el pes de les tasques domèstiques i de cura. Aquesta és la causa de moltes conseqüències físiques i psicològiques, com l’esgotament crònic o l’ansietat. El treball domèstic i de cura no és responsabilitat única de les dones, i fins que no aconseguim un repartiment equitatiu de les tasques no aconseguirem eradicar aquest tipus de violència, subtil però constant i devastadora pel benestar femení.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada