Aquest any, quan és imminent
la reforma del Codi Penal promoguda pel govern del Partit Popular i el
ministre Alberto Ruiz Gallardón, la reivindicació del Dia mundial per la Despenalització de l’Avortament es fa més necessària que mai per tal
d’oposar-nos a aquesta nova ofensiva contra els drets sexuals i
reproductius de les dones.
Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem perdre si no seguim plantant cara a organitzacions ultracatòliques i feixistes que sota l’excusa del que anomenen “Dret a la Vida” són les promotores de les campanyes en contra del dret a decidir de les dones, que basen el seu discurs en la negació del dret al propi cos, i en l’atac a totes aquelles sexualitats que no compleixin amb la norma heterosexual i patriarcal.
El govern espanyol, recolzat per òrgans
com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei,
empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas
endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de
l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a
l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985,
restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a
causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el
dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica
suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la
mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Així, en la conjuntura actual de crisi
econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una
paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del
dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura
econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi
ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal
anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil.
A les dones se’ns està negant el dret a
decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el
futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem
decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem
uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i
l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i
on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra
societat.
Avui també, rebutgem la propera
“Beatificación de los Mártires del S.XX en España”, convocada per al dia
13 d’octubre a la nostra ciutat, per ser una nova ofensiva ultradretana
i espanyolista que s’emmarca dins el catolicisme més ranci i que vol
ser una demostració de força de la Conferencia Episcopal Española, en un
moment en què l’església està retornant als seus postulats més
conservadors contra les dones i les persones homosexuals, atemptant
contra els seus drets fonamentals a decidir sobre els seus propis cossos
i la seva sexualitat. Així doncs, convoquem tothom a la manifestació
que tindrà lloc el proper 12 d’octubre a les 18h, des de l’Estàtua dels
Despullats.
Per tot això avui diem,
Si no podem decidir no podem ser lliures!
Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm, avortament lliure i gratuït!
Si no podem decidir no podem ser lliures!
Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm, avortament lliure i gratuït!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada