Manifest 28J, dia per l'alliberament LGTBI!

No són poques les veus que apel·len a la -falsa- democràcia i a la llibertat de l’individu per afirmar que la llibertat d’opció sexual és un fet palés a casa nostra, i que les discriminacions no són sinó casos aïllats o fets que només es donen de manera habitual en països estrangers i llunyans. Però la realitat  que vivim lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex és ben diferent i, 46 anys després que les companyes d’Stonewall prengueren els carrers de Nova York, continuem veient-nos obligades a prendre els carrers dels Països Catalans per reivindicar el dret i la necessitat de desenvolupar les nostres sexualitats, la nostra vida, lliurement i sense cap tipus de coerció ni limitació.

A Tarragona, fa tan sols tres anys, l'Arquebisbe Jaume Pujol feia unes declaracions en què assegurava que el nostre comportament, el de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals, no era l'adequat. Ho feia a la televisió pública, sense la reprovació de cap autoritat i avui encara es manté en el càrrec, sense haver emès cap tipus de rectificació o haver-se expressat en sentit contrari. Senyor arquebisbe: vostè no és ningú per dir si les nostres relacions, els nostres sentiments i les nostres identitats són adequades o no! Però ell no és l'únic, a la nostra ciutat, qui s'atreveix a qualificar les nostres pràctiques de poc adequades. Constantment, els gais que lliguem i ens relacionem a la Cala Romana, lloc de cruising, rebem tota mena d'agressions, ja sigui mitjançant multes de la Guàrdia Urbana, ja sigui amb queixes d'uns veïns que equiparen la nostra presència amb l'increment d'inseguretat a la seva urbanització benestant, ja sigui amb la reprovació de la societat que ens obliga a amagar-nos de la nostra sexualitat. Tornant a l'arquebisbe, aquest passat 4 de maig, sí, de 2015, parlava del perill de la radicalització dels practicants de la religió musulmana. Senyor Jaume Pujol, miri's al mirall, vostè és el religiós més fonamentalista de Tarragona!

Més enllà de la nostra ciutat, a finals d’abril d’aquest mateix any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perpetuava i institucionalitzava una d’aquestes discriminacions avalant que els Estats membres podran excloure permanentment els homes que han mantingut relacions homosexuals de la possibilitat de donar sang. La decisió de la sentència assenta, d’aquesta manera, una pràctica que ja s’estava donant a l’Estat Francès i, per tant, a casa nostra, al nord dels Països Catalans. Es tracta d’una prohibició que es basa en la idea que les pràctiques sexuals gais comporten un alt risc a l’hora de transmetre Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

Aquesta anàlisi no només és falsa sinó que, a més, conté una clara voluntat estigmatitzadora de les relacions homosexuals, visualitzant-les com quelcom perillós i no saludable. I assumint de facto que els gais són un factor de contagi. En aquest sentit, és important tindre en compte que no existeixen grups de risc i que la possibilitat de transmetre ITS es dóna en major o menor manera en qualsevol pràctica sexual, independentment que aquesta sigui homosexual o heterosexual.

Les institucions, però, van més enllà i també pretenen limitar les possibilitats de desenvolupar la nostra vida a nivell familiar. En aquest sentit, la llei de 2006 sobre reproducció assistida destacava pel seu caràcter heterocentrista donant pas a ambigüitats pel que fa a la possibilitat que les parelles de lesbianes poguéssim fer ús del mètode ROPA, el qual permet que les dues dones siguen mares biològiques ja que una d’elles dóna un òvul a l’altra, qui es converteix en receptora i gesta l’embrió després de ser fecundat. Les ambigüitats legals provocaven que fóra decisió dels hospitals realitzar o no aquestes pràctiques, deixant les parelles lesbianes que decidien ser mares en una total indefensió i arbitrarietat.

Però per si aquesta situació d’arbitrarietat no era suficient, el Partit Popular va decidir fer un pas més enllà i, el passat mes d’octubre, va excloure a les parelles lesbianes i a les dones solteres que decideixen ser mares, de la possibilitat de practicar aquests mètodes de reproducció mitjançant la sanitat pública. D’aquesta manera, es produeix una vegada més un altre cas de discriminació per qüestions d’opció sexual que, a més, en aquest cas suposa també un component classista en tant que les dones lesbianes i solteres amb recursos sí que podran accedir a aquestes tècniques de reproducció mitjançant la sanitat privada.

L’aprovació, aquest darrer any, de la Llei contra la LGTB fòbia pel Parlament de Catalunya pot atenuar, almenys en una part del nostre país, aquestes i altres situacions discriminatòries suposant, d’aquesta manera, un pas important en la defensa dels drets de les persones LGTB. Tanmateix, sabem que moltes vegades les bones intencions es queden en paper mullat, per la qual cosa caldrà, i així ho exigim, voluntat política per desplegar aquesta llei i convertir-la en una vertadera eina contra la discriminació per qüestions d’identitat sexual.

Per tot això, però també contra tots i cadascun dels atacs que pretenen fer, de les nostres, unes sexualitats obedients i heteronormatives, l’Esquerra Independentista fem una crida a omplir els carrers aquest 28 de Juny, dia contra l’LGBTIfòbia,  i fer dels nostres barris, pobles i comarques un clam per la dissidència sexual i familiar.