Aquest
any tornem a sortir al carrer. Tornem a sortir al carrer perquè la
violència que provoca el sistema capitalista patriarcal contra les
dones de les classes populars no dona treva. Les frívoles dades que
rebem des dels mitjans de comunicació empitjoren dia a dia i, com
sabem, aquestes només són una part del que és acceptat com a
violència de gènere per les institucions i la societat.
La
violència masclista està arrelada en la nostra societat de
múltiples formes, adaptant-se i escolant-se en cada paraula, en cada
gest, en cada espai de tal manera que fins i tot des de ben petites
acabem naturalitzant-la com a part irremeiable de les nostres vides,
idea que lluny de qüestionar-se amb el temps sembla que s’instauri
amb més força en les idees de la majoria de dones. Però
precisament per això som aquí, perquè volem posa-li forma,
identificar-la, denunciar-la i eliminar-la d’una vegada per totes.
Hem de ser molt conscients que aquestes són fruit d’un problema
estructural, un problema marcat pels rols de dominació de gènere,
els quals es radicalitzen en les dones de classe treballadora.
No
és quelcom casual que les dones tinguin una taxa d’atur molt més
elevada o feines més precaritzades que els homes. Tampoc ho és el
tant per cent de mortes per malalties en trastorns alimentaris a
causa de la pressió estètica; o els suïcidis per no pertànyer a
la heteronormativitat establerta que comporten haver de sofrir
vexacions públiques constantment. Tampoc és casual que la
prohibició al dret a l’avortament s’emporti les vides de les
dones de les classes populars que no poden pagar-se el viatge a
Londres per a poder decidir sobre el seu propi cos. No és casual que
les dones patim assetjaments de forma constant i reiterada al carrer
i que molts d’aquests acabin en violació. Així com tampoc ho són
les 25 dones assassinades que portem aquest any 2016 als Països
Catalans en mans de la violència masclista.
El
patriarcat i el capitalisme conjuguen una fórmula perfecta per
mantenir aquest status-quo, de fet són una mateixa cosa, el
capitalisme no podria ser viable de cap de les maneres si no fos
marcadament masclista. Per això necessitem organitzar-nos i ser
conscients de que és una cursa de fons, però tenim la necessitat i
l’obligació de viure amb dignitat.
Per
aquests motius combatrem el masclisme al carrer, de forma
activa i no amb passius minuts de silenci. Perquè estem fartes
d’aquesta situació i perquè la lluita contra el sistema serà la
que ens farà lliures malgrat se’ns agredeixi, criminalitzi, o
jutgi; com va passar aquest 9 i 10 de novembre amb el Cas Bershka, on
les nostres companyes van ser jutjades per dur a terme el que avui
totes estem fent aquí: assenyalar els culpables de tota aquesta
violència contra les dones. I no callarem:
I
direm que NO és NO senyor Correal! I per molt que volgués utilitzar
el seu diari per fer apologia del terrorisme patriarcal nosaltres
estarem fora per denunciar-lo.
Direm
que el meu cos és la meva decisió senyora Julia
de Micheo Carrillo.
Perquè les dones no som cap objecte passiu i no som una part de la
societat, som la societat.
Direm
que cap agressió sense resposta, i que si ens toquen a una ens
toquen a totes. Perquè crearem resposta col·lectiva a problemes
col·lectius.
Direm
que contra les agressions masclistes, autodefensa feminista. Perquè
no hi ha prou amb quatre pintades al terra demanant “respecte”
sinó que cal que ens organitzem per combatre aquestes agressions.
I
direm que ens volem vives i amb vides dignes. Perquè no n’hi ha
prou amb assenyalar els feminicidis. Hem d’acabar amb el
capitalisme patriarcal que ens força a viure en precarietat i
violència.
I
per això avui cridem: Prou
agressions masclistes, ens volem vives i combatives !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada