Agenda

divendres, 17 de març del 2017

Manifest dels col·lectius feministes 8 de març, dia de la dona treballadora

Sortim al carrer avui, dia de la dona treballadora perquè continuem rebent agressions en tots els àmbits de la nostra vida. Vivim en una societat capitalista i patriarcal que ens explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones de classe treballadora. 

La cura dels fills, de les persones dependents i de la gent gran continua sent una tasca atribuïda a les dones, i els homes continuen tenint un paper secundari. Aquest fet s’ha empitjorat amb les retallades dels serveis públics i amb la precarietat laboral. Recau sobre nosaltres aquesta responsabilitat durant les 24 hores del dia i, quan sortim dels patrons establerts, la societat ens culpabilitza i ens estigmatitza.

Alhora, en l’àmbit laboral, continuem essent relegades als càrrecs de menys responsabilitat i seguim cobrant menys que els homes. A més a més, la majoria dels nostres contractes són a temps parcial, i moltes tenim dificultats a l’hora de trobar o mantenir una feina en edat fèrtil o pel condicionant de ser mare; cosa que mai afecta o es té en compte si ets un home. 

Tanmateix, aquest sistema patriarcal i capitalista propicia un model d'amor romàntic que sosté la família nuclear heterosexual com a pilar fonamental del sistema, i genera dependència i possessió en les relacions afectives i discrimina qualsevol altre tipus de relació que no encaixi en la norma establerta, que ajuda a silenciar les agressions i els assetjaments que patim. 

Per altra banda, els nostres cossos segueixen sent objectes de venda i exposició. Se’ns demana la perfecció en tots els aspectes de la nostra realitat i, com no, també en el físic: hem d’estar o semblar sempre joves a qualsevol preu, i seguir uns cànons de bellesa concrets, artificials i malaltissos. La pressió estètica que patim dia a dia ens duu al patiment permanent per la nostra imatge i, en ocasions, fins i tot a la mort com a conseqüència dels trastorns alimentaris. 

Sentim a parlar cada dia de noves morts de dones als mitjans de comunicació però nosaltres les anomenem d’una altra manera més clara: feminicidis. En el que portem d’any, fins el 25 de febrer, hi han hagut sis feminicidis als Països Catalans i 24 a l’Estat Espanyol. Aquestes són les dones que han estat assassinades no només a mans de la seva parella o ex-parella, sinó pel fet de ser dones en una societat patriarcal. Cridem una vegada més que la violència masclista és un fet estructural i que com a tal hem de lluitar contra ella, amb totes les nostres armes. 

Darrerament hem vist implementar iniciatives contra les agressions masclistes des dels governs municipals, programes tebis que no van a l’arrel del problema i que no deixen de ser pedaços a un fet més profund i estructural. Les mostres de masclisme que ens trobem les dones a les nits quan sortim o anem soles no es resolen amb cartells i pintades al terra, calen noves mesures estructurals i educatives urgents. 

Fins aquí alguns dels fils de la teranyina que són les violències masclistes en la nostra societat. I ara la nostra resposta per acabar amb elles: l’autoorganització i la lluita feminista. Tenim exemples de dones lluitant plegades des de sempre, malgrat que aquest sistema patriarcal i capitalista ho intenti impedir, des del sindicalisme més combatent fins als sectors més feminitzats de la societat, com el sanitari o l’educatiu; o també Las Kellys, cambreres de pis dels hotels que són explotades fins a exprimir la seva salut i la seva vida; i els col·lectius feministes, cada cop més nombrosos i més actius. 

Hem decidit exercir l’autodefensa en tots els aspectes de les nostres realitats: des dels àmbits més íntims fins als precaris llocs de feina. Hem decidit organitzar-nos i establir protocols en els espais autogestionats on lluitem i gaudim, arribant més lluny que moltes campanyes públiques, que es vanaglorien de ser les més innovadores i trencadores. 

La nostra eina és la resposta col·lectiva, el crit alçat per totes nosaltres de: Ens volem vives! davant cada assassinat masclista i la denúncia de cada agressió que patim les dones en tots els àmbits de les nostres vides. 

Per tot això, aquest 8 de març i cada dia cridem que Ni agressions ni explotació, feminisme i autoorganització!