Sortim al carrer avui, dia de la dona treballadora perquè continuem rebent agressions en
tots els àmbits de la nostra vida. Vivim en una societat capitalista i patriarcal que ens
explota, ens oprimeix i ens empobreix com a dones de classe treballadora.
La cura dels fills, de les persones dependents i de la gent gran continua sent una tasca
atribuïda a les dones, i els homes continuen tenint un paper secundari. Aquest fet s’ha
empitjorat amb les retallades dels serveis públics i amb la precarietat laboral. Recau sobre
nosaltres aquesta responsabilitat durant les 24 hores del dia i, quan sortim dels patrons
establerts, la societat ens culpabilitza i ens estigmatitza.
Alhora, en l’àmbit laboral, continuem essent relegades als càrrecs de menys responsabilitat i
seguim cobrant menys que els homes. A més a més, la majoria dels nostres contractes són
a temps parcial, i moltes tenim dificultats a l’hora de trobar o mantenir una feina en edat fèrtil
o pel condicionant de ser mare; cosa que mai afecta o es té en compte si ets un home.
Tanmateix, aquest sistema patriarcal i capitalista propicia un model d'amor romàntic que
sosté la família nuclear heterosexual com a pilar fonamental del sistema, i genera
dependència i possessió en les relacions afectives i discrimina qualsevol altre tipus de
relació que no encaixi en la norma establerta, que ajuda a silenciar les agressions i els
assetjaments que patim.
Per altra banda, els nostres cossos segueixen sent objectes de venda i exposició. Se’ns
demana la perfecció en tots els aspectes de la nostra realitat i, com no, també en el físic:
hem d’estar o semblar sempre joves a qualsevol preu, i seguir uns cànons de bellesa
concrets, artificials i malaltissos. La pressió estètica que patim dia a dia ens duu al patiment
permanent per la nostra imatge i, en ocasions, fins i tot a la mort com a conseqüència dels
trastorns alimentaris.
Sentim a parlar cada dia de noves morts de dones als mitjans de comunicació però
nosaltres les anomenem d’una altra manera més clara: feminicidis. En el que portem d’any,
fins el 25 de febrer, hi han hagut sis feminicidis als Països Catalans i 24 a l’Estat Espanyol.
Aquestes són les dones que han estat assassinades no només a mans de la seva parella o
ex-parella, sinó pel fet de ser dones en una societat patriarcal. Cridem una vegada més que
la violència masclista és un fet estructural i que com a tal hem de lluitar contra ella, amb
totes les nostres armes.
Darrerament hem vist implementar iniciatives contra les agressions masclistes des dels
governs municipals, programes tebis que no van a l’arrel del problema i que no deixen de
ser pedaços a un fet més profund i estructural. Les mostres de masclisme que ens trobem
les dones a les nits quan sortim o anem soles no es resolen amb cartells i pintades al terra,
calen noves mesures estructurals i educatives urgents.
Fins aquí alguns dels fils de la teranyina que són les violències masclistes en la nostra
societat. I ara la nostra resposta per acabar amb elles: l’autoorganització i la lluita feminista.
Tenim exemples de dones lluitant plegades des de sempre, malgrat que aquest sistema
patriarcal i capitalista ho intenti impedir, des del sindicalisme més combatent fins als sectors
més feminitzats de la societat, com el sanitari o l’educatiu; o també Las Kellys, cambreres
de pis dels hotels que són explotades fins a exprimir la seva salut i la seva vida; i els
col·lectius feministes, cada cop més nombrosos i més actius.
Hem decidit exercir l’autodefensa en tots els aspectes de les nostres realitats: des dels
àmbits més íntims fins als precaris llocs de feina. Hem decidit organitzar-nos i establir
protocols en els espais autogestionats on lluitem i gaudim, arribant més lluny que moltes
campanyes públiques, que es vanaglorien de ser les més innovadores i trencadores.
La nostra eina és la resposta col·lectiva, el crit alçat per totes nosaltres de: Ens volem vives!
davant cada assassinat masclista i la denúncia de cada agressió que patim les dones en
tots els àmbits de les nostres vides.
Per tot això, aquest 8 de març i cada dia cridem que Ni agressions ni explotació, feminisme i
autoorganització!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada