Avui
és 8 de març i ens aturem per dir prou. Estem cansades de la bretxa
salarial, les discriminacions de gènere, de la publicitat sexista,
de la violència contra les dones. Avui diem prou. Totes juntes, en
un sol crit, un crit feminista, un crit en contra de la injustícia
de que el gènere marqui la nostra vida i el nostre poder.
Som
aquí, per a denunciar i visibilitzar que vivim en una societat
capitalista, heteropatriarcal, racista, i especista que menysprea,
aixafa i invisibilitza a les dones en tots els àmbits de les nostres
vides. Perquè és necessari denunciar les situacions d’exclusió,
desigualtat i violència que vivim les dones de classe treballadora.
Per
tal de que el sistema capitalista pugui funcionar, és imprescindible
la tasca constant del manteniment de la vida que es porta a terme a
la llar. El treball de cures és bàsic i essencial per a que el
capitalisme segueixi funcionant; sense aquest tipus de treballs es fa
incompatible el treball assalariat. Invisibilitzar i amagar aquest
assumpte permet que el capital pugui seguir funcionant sense destinar
ni un cèntim al treball de cures dut a terme de portes cap endins.
Aquestes, majoritàriament, les duen a terme dones, assumint així
una doble explotació: la de gènere i la de classe. No reconèixer
aquesta tasca és una perpetuació més de la lògica d’aquest
sistema econòmic que ens assassina pel simple fet de ser dones.
A
mesura que les dones hem anat introduint-nos en el mercat laboral,
reconegut i acceptat socialment, hem hagut de mantenir aquesta tasca
de cura, criança i neteja,
cosa que ens empeny a una espiral perversa que ens impossibilita
conciliar la nostra vida personal amb la social i la política.
Mentre, aquest sistema liberal i capitalista, amb múltiples
mecanismes, segueix utilitzant els nostres cosses per assegurar-se la
seva perpetuació i la força de treball acabant convertint-nos en
mercaderia.
Així, s’exerceix la violència contra i
sobre nosaltres, en una constant propagació, doncs a les escoles
segueix imperant un model educatiu patriarcal i androcèntric, que
ignora les aportacions històriques de les dones, prima matèries i
continguts que responen a lògiques del mercat i perpetua els rols de
gènere sense ni tan sols qüestionar-los.
Són
moltes les desigualtats que patim, entre elles: la participació no
igualitària en els espais de presa de decisions polítiques i
econòmiques, divisió de gènere en l’àmbit laboral, desigualtat
salarial i de pensions, pressió estètica, seguir parlant d’igualtat
en lloc d’equitat, precarització dels llocs de treball més
feminitzats, assetjament sexual al llocs de treball, dificultats
d’accés a promocions laborals i manca de polítiques per una
conciliació real.
A
part d’iniciar i mantenir una lluita contra totes les opressions,
repressions, discriminacions i agressions que patim pel simple fet de
ser dones i de classe obrera, volem replantejar el propi concepte del
treball i apostar per una aturada de cures i una de consum, per tal
de que es pugui qüestionar el model neoliberal depredador, racista,
lgtbifòbic i colonial. Aquesta lluita la portem a terme tot i les
traves d’agents suposadament aliats, com ara els sindicats grocs
que consideren que n’hi ha prou amb aturades de dues hores.
Volem
reconfigurar l’escenari de les dones: als carrers, a les cases, en
els nostres llocs de treballs i en l’espai íntim. Una lluita
transversal en allò laboral, en allò polític, en allò vital i en
allò econòmic. No podem parlar de derrotar el sistema
cisheteropatriarcal sense parlar de la mort del capitalisme. Sense la
seva caiguda, no podrem avançar cap a una societat igualitària.
Creiem que ser feministes és necessàriament, ser anticapitalistes.
Avui
8 de març celebrem la valentia de totes les companyes feministes que
amb el seu coratge incansable han fet avenços en matèries de
gènere. Celebrem la organització i el valor de les dones
organitzades Celebrem que lluitadores incansables donessin la seva
vida per aquesta causa tan noble i justa. Nosaltres som perquè elles
van ser.
Nosaltres,
les dones de classe baixa i de nació oprimida, com deia Maria Mercè
Marçal, som les que lluitem per autodeterminar-nos de totes les
formes possibles, Decidir sobre el nostre cos, el nostre futur, el
nostre present, el nostre poble, la nostra condició econòmica.
Només organitzar-nos per a lluitar contra el capitalisme, el
patriarcat, i totes les formes d’opressió tindrem un futur digne.
De tan silenciades que sempre ens han
volgut a alçades com mai. De triplement explotades a múltiplement
organitzades. D’assassinades a lluitar per a cada una de les
nostres companyes tenint-les presents dia rere dia. D’amenaçades a
valentes. D’invisibilitzades a apoderades.
D’estar soles a estar
més juntes que mai.
El feminisme és
emancipar-nos de la propietat privada. És decidir on i com viure. És
deixar de ser valentes per poder ser, simplement, lliures.
Feminisme,
Feminisme, Feminisme sempre i endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada