Agenda

divendres, 9 de març de 2018

Manifest col·lectius feministes 8 de març, dia de les dones treballadores

Avui és 8 de març i ens aturem per dir prou. Estem cansades de la bretxa salarial, les discriminacions de gènere, de la publicitat sexista, de la violència contra les dones. Avui diem prou. Totes juntes, en un sol crit, un crit feminista, un crit en contra de la injustícia de que el gènere marqui la nostra vida i el nostre poder.

Som aquí, per a denunciar i visibilitzar que vivim en una societat capitalista, heteropatriarcal, racista, i especista que menysprea, aixafa i invisibilitza a les dones en tots els àmbits de les nostres vides. Perquè és necessari denunciar les situacions d’exclusió, desigualtat i violència que vivim les dones de classe treballadora.

Per tal de que el sistema capitalista pugui funcionar, és imprescindible la tasca constant del manteniment de la vida que es porta a terme a la llar. El treball de cures és bàsic i essencial per a que el capitalisme segueixi funcionant; sense aquest tipus de treballs es fa incompatible el treball assalariat. Invisibilitzar i amagar aquest assumpte permet que el capital pugui seguir funcionant sense destinar ni un cèntim al treball de cures dut a terme de portes cap endins. Aquestes, majoritàriament, les duen a terme dones, assumint així una doble explotació: la de gènere i la de classe. No reconèixer aquesta tasca és una perpetuació més de la lògica d’aquest sistema econòmic que ens assassina pel simple fet de ser dones.

A mesura que les dones hem anat introduint-nos en el mercat laboral, reconegut i acceptat socialment, hem hagut de mantenir aquesta tasca de cura, criança i neteja, cosa que ens empeny a una espiral perversa que ens impossibilita conciliar la nostra vida personal amb la social i la política. Mentre, aquest sistema liberal i capitalista, amb múltiples mecanismes, segueix utilitzant els nostres cosses per assegurar-se la seva perpetuació i la força de treball acabant convertint-nos en mercaderia.

Així, s’exerceix la violència contra i sobre nosaltres, en una constant propagació, doncs a les escoles segueix imperant un model educatiu patriarcal i androcèntric, que ignora les aportacions històriques de les dones, prima matèries i continguts que responen a lògiques del mercat i perpetua els rols de gènere sense ni tan sols qüestionar-los.

Són moltes les desigualtats que patim, entre elles: la participació no igualitària en els espais de presa de decisions polítiques i econòmiques, divisió de gènere en l’àmbit laboral, desigualtat salarial i de pensions, pressió estètica, seguir parlant d’igualtat en lloc d’equitat, precarització dels llocs de treball més feminitzats, assetjament sexual al llocs de treball, dificultats d’accés a promocions laborals i manca de polítiques per una conciliació real.
A part d’iniciar i mantenir una lluita contra totes les opressions, repressions, discriminacions i agressions que patim pel simple fet de ser dones i de classe obrera, volem replantejar el propi concepte del treball i apostar per una aturada de cures i una de consum, per tal de que es pugui qüestionar el model neoliberal depredador, racista, lgtbifòbic i colonial. Aquesta lluita la portem a terme tot i les traves d’agents suposadament aliats, com ara els sindicats grocs que consideren que n’hi ha prou amb aturades de dues hores.

Volem reconfigurar l’escenari de les dones: als carrers, a les cases, en els nostres llocs de treballs i en l’espai íntim. Una lluita transversal en allò laboral, en allò polític, en allò vital i en allò econòmic. No podem parlar de derrotar el sistema cisheteropatriarcal sense parlar de la mort del capitalisme. Sense la seva caiguda, no podrem avançar cap a una societat igualitària. Creiem que ser feministes és necessàriament, ser anticapitalistes.

Avui 8 de març celebrem la valentia de totes les companyes feministes que amb el seu coratge incansable han fet avenços en matèries de gènere. Celebrem la organització i el valor de les dones organitzades Celebrem que lluitadores incansables donessin la seva vida per aquesta causa tan noble i justa. Nosaltres som perquè elles van ser.
Nosaltres, les dones de classe baixa i de nació oprimida, com deia Maria Mercè Marçal, som les que lluitem per autodeterminar-nos de totes les formes possibles, Decidir sobre el nostre cos, el nostre futur, el nostre present, el nostre poble, la nostra condició econòmica. Només organitzar-nos per a lluitar contra el capitalisme, el patriarcat, i totes les formes d’opressió tindrem un futur digne.

De tan silenciades que sempre ens han volgut a alçades com mai. De triplement explotades a múltiplement organitzades. D’assassinades a lluitar per a cada una de les nostres companyes tenint-les presents dia rere dia. D’amenaçades a valentes. D’invisibilitzades a apoderades. 
D’estar soles a estar més juntes que mai.

El feminisme és emancipar-nos de la propietat privada. És decidir on i com viure. És deixar de ser valentes per poder ser, simplement, lliures.


Feminisme, Feminisme, Feminisme sempre i endavant.