Nova campanya!! Per un canvi estructural, feminisme radical!

Per un canvi estructural, feminisme radical

Avui som aquí per parlar de feminisme, per saber quin feminisme volem i de per què el volem i el necessitem. Parlem que com a dones de classe treballadora, patim múltiples opressions que se suporten i s’enforteixen mútuament. Parlem de l’aliança i la retroalimentació criminal entre patriarcat i capitalisme.

Com a dones de classe obrera i nació oprimida vivim en un món hostil. El capitalisme s’ha beneficiat des del seu inici del treball de cures que des de fa segles hem assumit sense rebre cap mena de remuneració ni reconeixement, relegant a la meitat de la població en l’esfera privada. Una esfera que també ens ha resultat hostil,  ja que és en els espais privats on també ens han agredit, ens han abusat, ens han assassinat. Un espai on també se’ns ha imposat l’heteronormativitat, se’ns ha negat el desig, restringint així el dret a anar-nos-en al llit com, quan, i amb qui vulguem. Pel fet de ser dones el patriarcat no ens ofereix espais segurs, així que només ens queda crear-los.

No trobem gaire diferència en el moment en el que reclamem el nostre dret a prendre part en la vida pública, ja que el patriarcat ens agredeix novament en cada pas que fem. En el camp laboral, ens trobem amb infinites traves i discriminacions; des de la bretxa salarial (per exemple, al Principat, les dones seguim cobrant un 24% menys que els homes), la precarització del les feines més feminitzades (recordem les treballadores de la llar, les cuidadores professionals, les cambreres de pisos, per mencionar algunes) passant  per l’assetjament i abusos sexuals en l’àmbit laboral. Aquests darrers dies està tristament d’actualitat si mirem a Almeria, on ha quedat palès que el capitalisme, el masclisme i el racisme són opressions que se sostenen les unes amb les altres.

En aquesta esfera pública també ens trobem els judicis cap al nostre cos, l’hipersexualitzatzació constant, se’ns infantilitza, se’ns menysté. No ens sentim representades en l’andorcentrisme imperant en la cultura, amb la masculinització de la política, de l’art, de l’esport. Malgrat hi hagin iniciatives que treballen per revertir aquesta realitat, continuem nedant contra corrent. Només cal observar els aparadors de les llibreries, els llibres de text utilitzats en les escoles, les cartelleres de cinema i teatre i fins i tot en les tertúlies televisives. I si aconseguim ser-hi, ens veiem representades des de la mirada masculina. Doncs seguirem nedant contracorrent, nosaltres volem ser les protagonistes de la cultura, de l’art, de l’esport, ens hi volem en tots els àmbits de la realitat, representades en la nostra diversitat.

La sentència del cas de la manada evidencia la (in)justícia patriarcal amb la que ens topem quotidianament. No podem considerar-la de manera aïllada, sinó com un precedent que pretén fer-nos vulnerables davant els nostres agressors, que segueixen ocupant els espais públics amb total impunitat.

Per això cal Feminisme. Feminisme radical, on anem a l’arrel dels problemes, amb la voluntat de capgirar-ho tot. Com sabeu, un dels nostres lemes vertebradors es “Revolució a la plaça, a casa i al llit”. A l’esfera pública, a la privada i en les relacions sexoafectives. Com a resposta a les agressions a les que ens enfrontem dia a dia no ens queda més remei que l’autoorganització, la sororitat i l’autodefensa. Seguim el camí que ens van obrir les feministes d’ahir, les que van lluitar pels nostres drets, drets que hem de seguir reivindicant i defensant avui.

Reivindiquem una economia feminista, que posi la vida al centre. Que el treball reproductiu sigui dignificat i professionalitzat, entès com una part intrínseca del treball productiu i necessari pel sosteniment de la vida. Una economia que no es basi en l’obtenció de capital per part d’uns pocs, que aspiri a millorar les vides de totes i que protegeixi el medi ambient, que estigui en mans de la classe treballadora. Una economia que no discrimini per raó de gènere, origen, identitat o habilitats funcionals.

Apostem per respondre amb l’autodefensa feminista, a empoderar-nos col·lectivament per fer front als abusos i les agressions que patim pel fet de ser dones. La sororitat com a bandera, perquè ens cuidem, ens creiem, ens donem suport mutu i ens estimem.

Creem protocols per abordar les violències masclistes en tots els àmbits i espais de les nostres vides. Prenem consciència de la necessitat de portar el feminisme a tot arreu, per tal de desapendre el que ens han ensenyat i aprendre coses noves, per tal de destruïr tot el que ha crescut en la base del patriarcat i el capitalisme i construïr una nova alternativa feminista. Perquè volem un canvi estructural, necessitem feminisme radical.