Hi ha qui ho anomena feminazisme i hi ha qui simplement manifesta tenir reticències envers els col·lectius feministes de dones. Sigui com sigui, el fet de rebutjar la participació d’homes a les assemblees genera controvèrsia. És per això que Cau de llunes creiem necessari aclarir, un cop més, el perquè de la necessitat d’aquest tipus d’assemblees en la dura tasca de la lluita antipatriarcal.
Alexandra Kollontai ja explicava al seu llibre Marxisme i Revolució Sexual, en clau anecdòtica, com els boltxevics s’enfurismaven amb la camarada Zetkin quan aquesta convocava reunions “només per a dones”. Avui dia, sembla que no haguem avançat gaire, tot i que per sort, en són uns quants els col·lectius amb els quals treballem que respecten aquesta fòrmula, i que reconeixen la seva validesa.
Es dóna el cas d’alguns sectors reaccionaris, fins i tot dins dels moviments socials d’esquerra, que no suporten veure com les dones s’autoorganitzen, i inventen tot d’excuses per tal de justifcar-se. En aquests casos, poca cosa es pot fer, tret d’esperar una voluntat de canvi en la seva mentalitat masclista. Quan no es tracta d’això, en general, els motius pels quals es critica les assemblees feministes no mixtes són, més o menys, sempre els mateixos. Entre d’altres qüestions, s’argumenta que estan mancats de la visió masculina; es diu que són anacrònics, ja que avui dia moltes de les actituds masclistes que en un altre temps haurien impossibilitat la militància conjunta, avui estan superades; i es critica que són excloents i sectaris. [...]
Llegiu el documents sencer aquí.
1 comentari:
Enhorabona per aquest article tan profund i, a la vegada, tan aclaridor...Hi ha molta feina a fer en aquesta societat tan masclista en la que vivim, però...cada pas que doneu, és ferm i encoratjador. No defalliu que us necessitem!
Publica un comentari a l'entrada