25 de novembre: TOTES PATIM VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visibilitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel simple fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-se el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrera la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

COMBATEM EL PATRIARCAT CADA DIA!