Ja n'hi ha prou, les nostres vides no són un negoci
Sembla un acudit, l’ésser humà hem arribat fins a la Lluna però una gran majoria seguim treballant les mateixes hores que a finals del segle XIX, fins i tot en treballem més. Hem experimentat una revolució tecnològica i informàtica brutal, hem avançat en genètica, comunicacions... però hi ha un detall que no podem passar per alt. Tot i que aquests molts beneficis els hem generat nosaltres no són propietat nostra, no tenim el temps per poder gaudir d’aquest nou nivell de vida. Les millores que haurien de servir per facilitar-nos l’existència ens la compliquen. Perquè mantenir doncs aquest absurd?
L’Estat Espanyol ha regalat els nostres diners las bancs i caixes, ha congelat les pensions i disminuït el salari del funcionariat, amb la Reforma Laboral aprovada (i ja acceptada per CCOO i UGT) les joves no comencem a cotitzar fins als 25 anys i ha facilitat l’acomiadament. Ara pretenen:
a) Allargar l'edat de jubilació des dels 65 als 67 anys: Assegurant-se l'estalvi del pagament de dos anys.
b) Variar el temps de càlcul del còmput per al cobrament de la prestació de 15 a 20 anys: S'estima una mitjana d'un 5´45% d'estalvi per cada pensió (50€ al mes).
c) Augmentar el temps per poder cobrar la prestació màxima de 35 a 40 anys: Amb el mercat laboral actual, en la pràctica seria impossible arribar a cobrar la prestació màxima.
d) Augment del període per al cobrament d'una prestació mínima: Actualment està en 15 anys, es pretén elevar a 20 anys.
A què més hem d’esperar?
No és cap novetat que les prolongacions del capital (CCOO i UGT) són un càncer arrelat al si de la classe treballadora que miren més per mantenir una inexistent pau social que no pas pel benestar social. Tot està pensat perquè res no canviï. CCOO i UGT són part de dels interessos empresarials infiltrats entre nosaltres i en el moment oportú ens impediran que fem els passos decisius per aconseguir qualsevol victòria. És hora de desemmascarar-los!
És absolutament imprescindible que ens organitzem! Fem-ho al marge de la burocràcia, amb l’horitzó fixat irresolublement en l’èxit. Cal que avancem immediatament cap a una altra Vaga General, i que aquesta vegada no sigui una broma com l’altra. La lluita serà necessàriament dura. Ens hi va el nostre futur, ens hi va la vida. Sols i desorganitzats no podem fer res. Unim-nos! Sortim al carrer! Aturem aquest atrotinat Estat i adonem-nos de la força que tenim les treballadores!
Divendres 21 de gener manifestació a la Plaça Catalunya, Reus a les 19.30 hores
ORGANITZEM-NOS PER LLUITAR!
ORGANITZEM-NOS PER LLUITAR!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada