Agenda

16 de juny, 20.00h: Cicle "Palestina amb ulls de dona". Pel·lícula La terra parla àrab, de Maryse Gargour (2007). Casal Popular Sageta de Foc. Organitza: Cau de Llunes, Hora Violeta I BDS Tarragona.

20 de juny, 20.00h: Cicle "Palestina amb ulls de dona". Pel·lícula Diaries, de May Odeh (2010). Casal Popular Sageta de Foc. Organitza: Cau de Llunes, Hora Violeta I BDS Tarragona.

Propera assemblea: Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dilluns, 24 de gener de 2011

Els rols de gènere i el negoci de les farmacèutiques


Aquests són dos plafons propagandístics que fàcilment ens podem trobar en qualsevol farmàcia de la ciutat.

Aquests productes, amb els seus corresponents anuncis, són un exemple més del model de dona adulta (però eternament jove) que des del sistema patriarcal i amb una visió androcèntrica, se’ns imposa i s’accepta i es perpetua: la dona irremeiablement preocupada per la seva figura i la dona estressada perquè se sent amb l’obligació d’ocupar-se de tot el que gira al seu entorn. Des de sempre, aquestes qüestions s’han intentat recloure a l’àmbit privat, però a mesura que anem veien que és quelcom que afecta a la majoria de dones, ens adonem que no es tracta d’una qüestió personal, sinó més aviat política i estructural. I des de Cau de Llunes emfatitzem que és estructural perquè té el seu origen i fonament en les normes i valors socioculturals que determinen i retroalimenten l’ordre social establert.
Aquests plafons exemplifiquen l’aprofitament econòmic que fa la indústria farmacèutica de dos dels grans pesos que el patriarcat ens fa portar a l'esquena. Un d'ells, la pressió estètica que patim per ser bombardejades amb imatges de dones esquelètiques que ens venen com quelcom perfecte, tot i poder arribar a posar en perill la nostra salut. El 90% de les dones del nostre país se senten preocupades per la seva aparença física i veuen minvada la seva autoestima a mesura que s'allunyen dels cànons establerts.
La següent conseqüència de l’estructura socio-econòmica i patriarcal actual és l'estrès al qual estem sotmeses la majoria de les dones ja que a banda de la jornada laboral, hem d'ocupar-nos de mantenir una llar, d'educar i criar els seus fills i filles, tenir cura de les persones grans, etc. I a més, aquestes tasques s’han d’assumir amb alegria, devoció i de manera altruista. La nostra societat no contempla la importància d'aquest treball de cura i de tasques domèstiques (tècnicament anomenat treball reproductiu), de manera que queda relegat com una tasca "de segones" sense parar atenció a com n'és d'imprescindible tant la cura de la llar com la criança dels futurs i futures membres de la societat.
La indústria farmacèutica, com la indústria de la imatge o moltes altres, no ho passa per alt i no dubta en treure’n profit (sense entrar en altres pràctiques lucratives de les farmacèutiques també allunyades de l’ètica mèdica). És una mostra clara de la relació simbiòtica que s’estableix entre el capitalisme i el patriarcat. El patriarcat determina i perpetua rols d’opressió i explotació, i el neoliberalisme es lucra directament a través de la societat de consum, a l’hora que estalvia quantitats enormes de diners amb el desenvolupament gratuït de les tasques reproductives.
Des del govern, s’intenta mostrar esforços per aconseguir paritat i igualtat entre sexes, però es veu clarament que aquests esforços són més per aparença que per creences i voluntat real. Ens intenten fer creure que amb les seves lleis per la paritat, la interrupció voluntària de l’embaràs, contra la violència de gènere, etc s’aportarà una solució real. Però això no són res més que simples pedaços que es posen sobre el problema de base: el sistema. Per tant, si volem arribar a una societat igualitària de debò, hem d’aspirar a transformacions profundes en la moral, els mitjans de comunicació, l’educació, en definitiva: en el sistema polític.
Perquè encara queda molt per fer, continuem transformant la societat!