Agenda

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

divendres, 18 de febrer de 2011

El negoci del patriarcat

Durant aquestes últimes setmanes hem assistit al desvetllament de centenars de casos d’adopcions il·legals i tràfic de menors a tot l’estat espanyol coneguts, pel que es veu, des dels anys cinquanta i que s’allarguen fins la dècada dels noranta.

Com ja és costum en el nostre temps, sembla que tots els mitjans de comunicació s’hagin posat d’acord sobre quin ha de ser el tema que ens preocupi i ens faci esgarrifar durant aquest mes, fins que, d’aquí unes setmanes trobin una altra notícia que els interessi ficar en boca de tothom.

Deixant de banda aquesta consideració, hem de fixar-nos en quin és l’enfocament que se li ha donat a aquest tema. Ens parlen de nens perduts i de mares desolades, de persones que han quedat traumatitzades durant tota la seva vida perquè d’altres persones despietades els hi van robar els seus fills o els van prendre del pit de la mare quan eren recent nascuts, però sembla que ningú va més enllà. El problema és tractat com una consecució de casos aïllats, històries per fer-nos plorar i perquè se’ns ompli la boca d’aquella expressió que tant agrada a la televisió d’avui en dia... “pobrets!...”.

Si ens plantegem una mica més a fons el que ha passat, si parem un segon i pensem en què tenen en comú tots aquests casos trobem l’ombra de dècades d’una societat patriarcal, d’un sistema social que menyspreava a les dones soles i sense recursos, d’unes institucions que consideraven que una dona jove, soltera i embarassada no tenia dret a decidir sobre el seu futur, moltes vegades ni tant sols tenia dret a poder veure la criatura que havia parit perquè se les considerava poc més que dèbils mentals que s’havien deixat seduir pel pecat. I encara podem anar més enllà i pensar en quina era la finalitat de treure aquests fills a les seves mares, què era el que hi havia darrere d’una aparent voluntat d’allunyar els nadons de la luxúria? Hi havia un negoci, l’estratègia ideada per persones benestants i, normalment molt ben relacionades amb l’Església, d’enriquir-se amb la compravenda de les filles i fills d’altres dones.

Ara, la Fiscalia General de l’Estat diu que no investigarà els casos com una causa conjunta i en deriva la instrucció a les diverses fiscalies provincials. Un cop més, es nega l’evidència de que més enllà dels casos que han sortit per la televisió i de les persones que s’han atrevit a denunciar el que els hi van fer, segueix vigent la idea de que les víctimes d’aquests robatoris eren persones que es trobaven en un mal lloc en un mal moment i s’escapa de la lluita contra una societat que durant dècades (si no segles) ha permès que es tracti a les dones com a éssers inferiors, que no se’ls hi reconeguin ni tant sols els drets més bàsics i que permet que la posició social d’alguns justifiqui la riquesa i l’avarícia dels altres.

No deixem que aquests casos es transformin en un fenomen de les revistes del cor. Reivindiquem que aquest sigui l’inici d’una nova lluita pel dret a decidir de totes, independentment de la situació econòmica i de l’estatus social.

Pel nostre dret a decidir i a viure en llibertat, encara ens queda molt per fer!

Joana Badia Rion (Militant de Cau de Llunes)


Seguim transformant la societat!

Aquest 8 DE MARÇ, fem sentir la nostra veu!

8 de març: actes al carrer a Tarragona i a Reus

12 març: Manifestació 18h, Rambla Nova (Estàtua dels Despullats), Tarragona