Carolina Recio Cáceres
La perspectiva de gènere ha contribuït a trencar alguns dels mites més estesos sobre la relació de les dones i el treball, i ha permès entendre millor el funcionament i la estructuració dels mercats de treball. En aquest sentit a finals dels anys 60 es genera un debat entre les teòriques feministes que integraven les files de partits polítics d’arrel marxista que va permetre fer una ruptura conceptual amb el concepte de Treball. Fins a llavors s’entenia que el Treball era només ocupació, és a dir, era aquella activitat que es feia a canvi d’una relació monetària. En d’altres paraules, el Treball era treball remunerat, treball en el mercat laboral formal. Les analistes feministes van posar de relleu que el Treball incloïa moltes més activitats. Concretament van assenyalar que les tasques que realitzaven les dones a l’interior de les llars per tal de tenir cura de la llar i dels altres membres de la família era igualment treball. El treball domèstic i familiar era igualment essencial per la supervivència de les persones i a més a més tenia – i té- un paper principal pel benestar social. Tot i que aquest treball necessari era invisible i sense valor social. Així mentre que el treball mercantil era font de reconeixement i valor, i font de la organització dels temps de vida, el treball reproductiu – domèstic i familiar- es veia com una activitat inherent a la naturalesa de les dones, i com a tal no obtenia valor. Així s’assenyalaven dos règims de desigualtat social: el capitalisme i el patriarcat. Per algunes eren dos règims separats mentre que per altres eren les dos cares d’una mateixa moneda. En tot cas, el que sembla clar és que els homes s’han dedicat exclusivament al treball productiu i han dedicat molta menys dedicació al treball domèstic i familiar. Per les dones la realitat ha estat una altra ja que han estat protagonistes del treball domèstic i familiar. El més rellevant és que aquesta relació de presència i absència en el treball domèstic i familiar ha determinat el tipus de presència de dones i homes al mercat laboral. Així mentre que els homes han estat plenament disponibles pel mercat laboral, les dones ho han estat en règim de doble presència.
Aquest és el marc general de partida per presentar alguna de les dinàmiques i de les desigualtats en relació al treball. La intenció és desvetllar que el treball s’ha de mirar des d’una perspectiva de desigualtat. I tenir present que a la desigualtat de gènere se li poden sumar altres eixos de desigualtat, com per exemple l’edat, la ètnia, i la classe social. Al llarg de la sessió ens centrarem en els diversos aspectes:
· Aquí cal aclarir què volem dir amb gènere és la construcció social del sexe. És evident que existeixen diferències físiques entre homes i dones, però el gènere intenta posar de relleu com es construeix socialment la masculinitat i la feminitat, és a dir, com es construeixen les idees socialment acceptades sobre el que és un home i el que és una dona. És un acord social sobre aquelles activitats i maneres de fer considerades masculines i les considerades femenines. I sobretot veurem quina valoració han tingut cadascuna d’aquestes activitats.
· Trencar mites sobre dona i treball. És real que les dones s’han incorporat recentment al treball? És real que les dones treballen menys que els homes? Què vol dir plena ocupació? Per què no es posa l’accent en la incorporació dels homes al treball domèstic i familiar?·
Oferir algunes dades específiques de com s’han traduït aquestes desigualtats al mercat de treball. Quines desigualtats operen al mercat de treball? A quins col·lectius afecten més? I els i les joves?
Pensar en algunes possibles vies pel canvi social....cal ser optimista.
La perspectiva de gènere ha contribuït a trencar alguns dels mites més estesos sobre la relació de les dones i el treball, i ha permès entendre millor el funcionament i la estructuració dels mercats de treball. En aquest sentit a finals dels anys 60 es genera un debat entre les teòriques feministes que integraven les files de partits polítics d’arrel marxista que va permetre fer una ruptura conceptual amb el concepte de Treball. Fins a llavors s’entenia que el Treball era només ocupació, és a dir, era aquella activitat que es feia a canvi d’una relació monetària. En d’altres paraules, el Treball era treball remunerat, treball en el mercat laboral formal. Les analistes feministes van posar de relleu que el Treball incloïa moltes més activitats. Concretament van assenyalar que les tasques que realitzaven les dones a l’interior de les llars per tal de tenir cura de la llar i dels altres membres de la família era igualment treball. El treball domèstic i familiar era igualment essencial per la supervivència de les persones i a més a més tenia – i té- un paper principal pel benestar social. Tot i que aquest treball necessari era invisible i sense valor social. Així mentre que el treball mercantil era font de reconeixement i valor, i font de la organització dels temps de vida, el treball reproductiu – domèstic i familiar- es veia com una activitat inherent a la naturalesa de les dones, i com a tal no obtenia valor. Així s’assenyalaven dos règims de desigualtat social: el capitalisme i el patriarcat. Per algunes eren dos règims separats mentre que per altres eren les dos cares d’una mateixa moneda. En tot cas, el que sembla clar és que els homes s’han dedicat exclusivament al treball productiu i han dedicat molta menys dedicació al treball domèstic i familiar. Per les dones la realitat ha estat una altra ja que han estat protagonistes del treball domèstic i familiar. El més rellevant és que aquesta relació de presència i absència en el treball domèstic i familiar ha determinat el tipus de presència de dones i homes al mercat laboral. Així mentre que els homes han estat plenament disponibles pel mercat laboral, les dones ho han estat en règim de doble presència.
Aquest és el marc general de partida per presentar alguna de les dinàmiques i de les desigualtats en relació al treball. La intenció és desvetllar que el treball s’ha de mirar des d’una perspectiva de desigualtat. I tenir present que a la desigualtat de gènere se li poden sumar altres eixos de desigualtat, com per exemple l’edat, la ètnia, i la classe social. Al llarg de la sessió ens centrarem en els diversos aspectes:
· Aquí cal aclarir què volem dir amb gènere és la construcció social del sexe. És evident que existeixen diferències físiques entre homes i dones, però el gènere intenta posar de relleu com es construeix socialment la masculinitat i la feminitat, és a dir, com es construeixen les idees socialment acceptades sobre el que és un home i el que és una dona. És un acord social sobre aquelles activitats i maneres de fer considerades masculines i les considerades femenines. I sobretot veurem quina valoració han tingut cadascuna d’aquestes activitats.
· Trencar mites sobre dona i treball. És real que les dones s’han incorporat recentment al treball? És real que les dones treballen menys que els homes? Què vol dir plena ocupació? Per què no es posa l’accent en la incorporació dels homes al treball domèstic i familiar?·
Oferir algunes dades específiques de com s’han traduït aquestes desigualtats al mercat de treball. Quines desigualtats operen al mercat de treball? A quins col·lectius afecten més? I els i les joves?
Pensar en algunes possibles vies pel canvi social....cal ser optimista.
ÉS QUE ENCARA QUEDA MOLT PER FER,
SEGUIM TRANSFORMANT LA SOCIETAT!
Aquest 8 de març, fem sentir la nostra veu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada