Fa uns dies, el Govern de la Generalitat ha anunciat que s’efectuarà una nova retallada en els nostres serveis socials. Aquest cop la retallada afectarà les ajudes a les famílies amb fills i filles menors de 3 anys. A partir d’ara els requisits per a accedir a aquesta paga seran molt més estrictes, però no s’endurirà l’accés a aquest servei en funció de la renda de les famílies, fet que encara podria semblar prou lògic, sinó que s’estableix la norma de que les famílies que la rebin hauran de portar al menys 5 anys residint a l’Estat Espanyol, i és que es veu que els nadons de fora porten menys feina i menys despeses que els nascuts a casa nostra.
Des dels mitjans de comunicació han anunciat que els diners que no es destinen a aquestes ajudes es derivaran a pagar les tant esperades prestacions de la Llei de la Dependència. S’obre un forat per a tapar-ne un altre, i a nosaltres se’ns planteja el dubte de si hem d’entendre que hi ha serveis socials més prioritaris i d’altres que ho són menys... i és que pensant-ho bé ens sembla que hi ha un altre tipus d’ajudes que podrien retallar i se’ns acudeixen les ajudes a bancs i caixes, l’ajuda que s’ha donat al que més tenen en forma de supressió de l’impost de successions o l’ajuda que s’ha donat als empresaris creant formes d’acomiadament sense motivació.
La sensació que se’ns queda després d’aquest anunci del nostre nou govern és que, quan es tracta de complicar la vida, sempre ens toca als i les mateixes. Que aquelles persones que fins ara feien mans i mànigues per tirar endavant amb la seva gent gran, ara faran mans i mànigues per tirar endavant amb les seves criatures i, quan ja hagin retallat de tots cantons, retallaran la presència de les dones a la vida pública, perquè serem nosaltres les que majoritàriament retornarem a les cases a fer-nos càrrec de tot allò que uns serveis socials dignes haurien de garantir.
Ja en tenim prou de retallades a la nostra qualitat de vida, ja n’hi ha prou que els efectes de les mesures anti-crisi només els patim unes quantes, volem polítiques públiques que apostin per combatre les dificultats econòmiques amb un sistema d’impostos progressius real i que no protegeixi els interessos privats en detriment de les persones. Exigim que s’acabin les retallades a les ajudes que repercuteixen en les tasques de cura i el treball reproductiu, volem un reconeixement real d’aquestes tasques que continuen sent exercides majoritàriament per les dones i que són fonamentals per al sosteniment de la societat.
CAP MÉS RETALLADA!
LES NECESSITATS BÀSIQUES SÓN EL DRET DE TOTES LES PERSONES!
1 comentari:
Aquesta ajuda negada a uns grups i facilitada a altres, crec que es basa en la creença que el primer cicle (0-3) és necessari per adaptar els infants al sistema educatiu i evitar que fracassin per un problema d'inadaptació. Hi hauria molt a dir..., segur perquè senzillament es tracta de gastar on es vol i no fer-ho on no ve de gust, però vigilem com ho diem, "això de: És veu que uns donen més o menys feina que altres" es pot prestar a males interpretacions. Crec que "no es veu res", és que qui ho administra, ho interpreta així, i d'aquesta manera, evidentment, fan mal a tots els col·lectius, els beneficiats economicament i perjudicats en respecte i viceversa. A Roda de Berà tampoc no està la cosa per llençar coets, aquí en teniu un exemple de les condecoracions a "les dones que uneixen l'escola i la societat", en comptes de demanar que hagin més incorporació d'homes al món de l'educació infantil, com un referent important per als infants que són educats, això passa, a "Els petitons",la llar municipal, un nom sigui dit de pas, no gaire coeducatiu.
http://lesnoticiesderodadebera.blogspot.com/2011/03/les-monitores-de-la-llar-dinfants-els.html
Publica un comentari a l'entrada