Els "quilets" de Pajín

Per Laia Estrada, militant de Cau de Llunes (AFRT)

La pel·lícula "Perversiones femeninas" il·lustra molt bé els efectes que té la pressió estètica avui en dia sobre les dones, mostrant com una prestigiosa jutgessa quan és entrevistada per la premsa, després d'un judici molt important, és incapaç de fixar-se en res més que en una taca de pinta-llavis que tenia a les dents: una petita imperfecció estètica és capaç d'anul·lar totes les seves capacitats i qualitats personals. És a dir, les dones podem assolir quotes de poder masculines, però sense deslliurar-nos dels estigmes de l'estereotip femení, que ens tornen a situar en inferioritat d'oportunitats, ja que romanem sota la mirada masculina d’aprovació o de rebuig.

L'exemple del reportatge del El Mundo corrobora aquesta denúncia, doncs no té cap sentit que es critiqui a Leire Pajín (amb la que Cau de llunes no simpatitzem en absolut per òbvies raons polítiques i ideològiques) amb el pretext de ser la ministra de sanitat, quan no té cap problema d'obesitat: http://www.ara.cat/politica/reportatge-Mundo-recomana-Leire-Pajin_0_514749034.html Algú ha qüestionat la professionaliat d’un director d’hospital pel seu pes?

Un altre exemple recent, en la mateixa línia, és la intenció de reduir les talles dels uniformes de bàsquet, obligant a les jugadores a portar shorts i samarretes més ajustades que ressaltin la figura femenina al·legant absurdes raons de comoditat per a les jugadores: http://www.redfeminista.org/Noticia.asp?ID=7254. Es tracta d’una mesura que torna a il·lustrar aquesta voluntat de mantenir les dones en el rol de dona-objecte, sigui quina sigui la seva activitat.

Avui en dia s’afirma que la pressió estètica ja no es pot denunciar com una forma d'opressió patriarcal, ja que els homes també en són víctimes. És cert que la indústria capitalista ha dirigit cap als homes part de la seva ofensiva; només cal donar una ullada als anuncis publicitaris per veure cosmètics creats especialment per a un públic masculí. Aquesta pressió estètica cap als homes és evident, però també ho és que aquesta queda lliure de les urpes del patriarcat, que des del Renaixement ha qualificat la dona com el sexe bell.

És cert, també, que actualment un polític pot ser triat en base a la seva bona aparença física, però aquest atribut estètic no deixa de ser això: un atribut més. Les dones, en canvi, duem la càrrega estètica com si es tractés de la càrrega de cura, és per això que algunes feministes han passat de denunciar la doble jornada, a denunciar la triple jornada, afegint-hi tot el temps que les dones dediquem a tenir cura del nostre aspecte físic.

Per nosaltres, la bellesa no és un atribut més, sinó l'atribut que ens caracteritza, tant en positiu com en negatiu. Som al S.XXI i el patriarcat ens segueix tractant com objectes, en un moment en que la pressió estètica s'ha democratitzat, doncs ja no és cosa de les elits, sinó de totes les capes socials. No estem en situació d'escollir si volem seguir els cànons de bellesa o no, com poden fer els homes (qui sap si d'aquí unes dècades, si res no canvia, la indústria posarà els homes en la mateixa situació absurda), sinó que tenim l'obligació d'estar atractives si no volem ser repudiades, criticades, ridiculitzades, o menystingudes.

El reportatge realitzat pel diari El Mundo sobre els "quilets de més" de la ministra Leire Pajín o el cas dels uniformes de bàsquet, ens resulten molt interessants per a promocionar l'escola d'estiu feminista que realitzem enguany Cau de Llunes, el 5 i 6 d'agost a Tarragona, centrada en les causes i els efectes de la pressió estètica: http://caudellunestgn.blogspot.com/p/2a-escola-feminista-destiu-pressio.html

I és que la raó que ens ha dut a centrar la nostra II Escola d’Estiu en la pressió estètica és que aquesta no només és una realitat, sinó que es troba en el seu màxim apogeu. És capaç d'esquitxar dones amb suposades quotes de poder, i això ens ha de fer qüestionar-nos si aquest poder és real o simplement és una il·lusió. Tenia poder l'esclau negre que arribava a ser majordom de l'amo blanc qui li confiava els seus secrets? La pressió estètica és una de les moltes formes de violència de gènere, i la violència de gènere és l'eina que empra el patriarcat com a gos d'atura que guia el ramat. Quant més subversives som les dones, però, amb més virulència actua el patriarcat per a mantenir-nos dins del ramat.