Dieta i circ per al poble!

Un any més la firma Victoria's Secret realitza la seva passarel·la de nadal (en emissió televisiva aquest 29 de novembre), la més esperada de totes. En aquesta, les dones “més espectaculars i sexis del món” (així és com ho denominen els mitjans de comunicació), desfilen en roba interior amb ales d'àngel per a ressaltar la seva dolçor, puresa... en definitiva tota classe d'estereotips. La protagonista d'enguany serà Miranda Kerr amb el famós Fantasy Bra. Segurament si no estàs molt posada al món de la moda no tindràs ni idea del que t'estem explicant, possiblement no coneguis aquesta model i encara menys què és això del Fantasy Bra. No pateixis, que a continuació te’n fem cinc cèntims: El Fantasy Bra és un conjunt de roba interior valorat en quasi 2 milions de dòlars i la Miranda Kerr és una model que té l'honor de lluir-lo posat perquè fa menys d'onze mesos que va ser mare i ha tornat a aconseguir la seva “meravellosa figura”.

El pes mitjà de les dones que desfilen en aquesta passarel·la és de 50 kg amb una alçada d'1,78 m, fent-nos creure que “tot” el necessari per assolir aquests cossos és una dieta normal, saludable i una mica d'exercici a la setmana. Continuant amb aquestes dades, si li apliquem la fórmula de l'Índex de Massa Corporal (IMC) (kg/(m)²), que serveix als professionals per a valorar l'estat nutricional de les persones, obtindrem que aquestes dones tenen un IMC mitjà de 15,8. L'Organització Mundial de la Salut, en la seva Classificació Internacional de Malalties (CIE- 10) considera com a criteri diagnòstic d'un Trastorn de la Conducta Alimentària la presència d'un IMC menor a un 17,5. Per tant, l'ideal de bellesa de dona que aquests mitjans de comunicació ens estant venent és l'ideal d'una dona malalta.

I com ens afecta aquest ideal de bellesa malaltís a la resta de dones? Un ideal basat en la cerca d'una figura corporal impossible d'aconseguir si no és a base d'esforç, sacrifici i dolor. Psicològicament (i en els casos més positius) es tradueix en baixa autoestima, inseguretat, rebuig cap al nostre cos, distorsió de la nostra imatge corporal, etc. I és que la dona que avui en dia es situa en el pes que fisiològicament li correspon per la seva edat i estatura, pot sentir-se i ser vista pels altres com “gordeta” o, almenys una mica “passada de pes”, “gràcies” als referents de bellesa que se'ns transmeten des dels mitjans de masses. Es tracta d’aconseguir que continuem sent esclaves, esclaves del nostre propi cos i del capital, ja que aquest ens pot proporcionar pastilles, cremes, dietes, aparells i tants altres “remeis” que la ment humana sigui capaç d'idear per arribar a l'objectiu esperat: tenir un cos malalt per dins però “bonic” per fora.

Cau de Llunes, com moltes altres vegades ha fet, vol advertir que aquests ideals de bellesa són perillosos per a la salut física i psicològica de les dones i poden desembocar en Trastorns de la Conducta Alimentària. I vol mostrar com el capital també s'ha aprofitat dels múltiples beneficis econòmics que es poden desprendre de tota la indústria destinada a la bellesa, estenent, cada vegada més, el mercat cap als homes.

Per últim, i en el context de crisi que estem vivint, ens sembla insultant que s'afalagui i es gastin tants milions d'euros en continuar perpetuant aquest ideal malaltís de bellesa. Mentre unes es preocupen per aliments consumits, altres ens preocupem per si demà tindrem quelcom per menjar, i és que notícies com aquesta ens fan veure que cada dia és més palpable la diferència de classes, tal i com dirien els romans del segle XXI: “dieta i circ per al poble”.

Zelia Camps