En record a Montserrat Roig. TRES VOLTES REBEL!

Va ser actriu, periodista, escriptora, docent i feminista d'esquerres. Avui fa vint anys de la seva mort. Montserrat Roig i Fransitorra va néixer a Barcelona el 13 de juny de 1946, envoltada d’una família que li transmet l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalana.

El 1963 ingressa en la universitat i s’hi implica amb els moviments marxistes de resistència al franquisme, al 1970 rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". El 1972 apareix "Ramona, adéu" un llibre de revoltes, El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb "El temps de les cireres", que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca d'un pensament polític, va causar un gran impacte en la crítica literària del moment. És l'any 1977 quan el reconeixement unànime es confirma amb "Els catalans als camps dels nazis" —premi de la Crítica Serra d’Or—, rotunda obra de recuperació de la memòria històrica. El 1980, a més, apareix "L’hora violeta", novel·la que reflecteix la seva maduresa literària, i "¿Tiempo de mujer?", recull d’articles que, amb "El feminismo", mostra el seu compromís amb la lluita per l’alliberament de la dona. El 1987 edita la novel·la "La veu melodiosa" i TV3 retransmet l’obra dramàtica "El mateix paisatge". Dos anys després, apareix el recull de relats "El cant de la joventut", que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. Poc després, viatja a la Universitat Estatal d'Arizona i quan torna se li diagnostica un càncer de mama, contra el qual comença una lluita contra rellotge. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol "Un pensament de sal, un pessic de pebre", i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, "Digues que m’estimes encara que sigui mentida". Mor el 10 de novembre de 1991.

Montserrat Roig va viure marcada pels anys del règim franquista i per la necessitat de donar continuïtat a les esperances de llibertat d'abans de la guerra civil. Com bé ho reflecteixen les seves obres, va ser en vida un model de compromís en la seva lluita social i política d'esquerres per la defensa dels marginats, els oprimits, els perseguits o els vençuts. Adjuntem un fragment del text de "El Feminismo" que prenem com a referent del feminisme:

"El feminisme és la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d'haver nascut dona; és aconseguir, juntament amb els homes, una nova i superior categoria: la de persones (...)El feminisme no implica una ruptura amb l'home com a ésser humà sinó amb la idea creada a través de la història que l'home és, per definició, un ésser superior i pensant, i la dona l'altra cara del mirall. El feminisme és una filosofia que lluita per la llibertat... La llibertat de les dones no implica l'esclavitud dels home, de la mateixa manera que els homes no poden somiar a ser lliures si segueixen oprimint a les dones. Però el feminisme és també una nova concepció del món, vist a través del prisma de les dones. Un món en pau on convisquin, sense marginació ni opressió, homes i dones... Seria massa fàcil dir que la dona només ha de lluitar contra l'home per arribar a ser lliure. També ha de lluitar contra si mateixa. Ser dona, avui dia, no és gens fàcil. Però tampoc ho és ser home. En realitat el que és difícil és poder arribar a comportar-se i a ser considerats com a éssers humans, tant les dones com els homes"