Les dones del segle XXI (fragment de Najat el Hachmi)

Us deixem penjat un capítol del llibre "Jo també sóc catalana", de l'escriptora Najat el Hachmi.
Hem decidit titular-ho "Les dones del segle XXI". És per reflexionar-hi!

7:30 del matí d’un dia qualsevol de dilluns a divendres. Et lleves més tard del que tenies previst, seduïda per la tebior dels llençols, punt intermedi entre el somni i la vigília. Et comences a organitzar, de camí al lavabo ja ensopegues amb alguna joguina abandonada el capvespre anterior. Hauries de ser més bona mare: al nen li hauries d’ensenyar més disciplina, que endreci les seves coses abans d’anar a dormir. Sempre et jugues la vida a aquestes hores del matí, paranys dels descuits. Tens mitja hora per fer tot el que has de fer. Mira si vas fer una última rentadora a última hora del dia abans, per allò d’estalviar, que una bona mestressa de casa ho ha de fer. Estén la roba, no deixis de fer-ho com va ensenyar-te la mare: tot espolsant cada peça amb energia perquè quedi ben estirada. Mira si tens cap bata neta per l’escola, el pitet, la muda si ahir va escapar-se-li el pipí...

Mira de fer un esmorzar equilibrat, com a bona mare, no et deixis el suc de taronja natural i la llet amb cola-cao, encara que sempre acabin a l’aigüera. Ara desperta el teu fill, rescata’l de la son d’on ell no vol marxar amb carícies i petons, la veu més dolça que siguis capaç de fer, xiuxiueja-li el seu nom a cau d’orella, no fos cas que s’espantés a primera hora i li quedés un trauma que et pogués retreure de gran. Ell arrufa les celles, t’ha sentit, però es queixa per la teva intrusió en el seu estat de benaventurança. Rida, Rida... Encara amb els ulls closos, se sent ofès i et pregunta enfadat:

- Què?
- Aixeca’t, que hem d’anar a l’escooooooooooola.
- Per què?
- Perquè sí.
- I per què sí?

Arribats a aquest punt, desisteixes de la via dialogada i et tornes expeditiva: falten cinc minuts per a les 8 del matí, l’autobús passa a tres quarts de nou. L’agafes a coll i, això sí, amb molts petons, el portes fins la dutxa.

- No, no em vull dutxar... que jo tinc fred, mama, ai, tinc fred. Que em picarà als ulls el sabó, mama, no em vull dutxar.

En moments com aquest et planteges si tanta democràcia en el sí de la família és realment la millor manera d’educar el teu fill. Decideixes convertir-te en dictadora per imperatiu higiènic i comences a ruixar-lo amb la mànega de la dutxa. Tot són crits i magarrufes, és clar, i fins que no li has acabat de posar la roba no cessen les queixes.

Li plantes davant el suc de taronja...


Llegeix-lo sencer:

Open publication - Free publishing - More cau de llunes

Informació de l'autora aquí