Agenda

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dilluns, 9 de gener de 2012

Crònica de la concentració del 7 de gener

Unes cinquanta persones han acudit un any més a la crida feta per Cau de Llunes (AFRT) en solidaritat amb les militants dels moviments socials que van patir agressions per part de la Guàrdia Urbana fa ja tres anys. Dues membres explicaven el cas mentre d’altres aixecaven fulls amb imatges dels fets del 7 de gener de 2009. Cada any es duu a terme aquesta concentració per recordar que encara estan pendents de judici -en el qual l’Ajuntament forma part de l’acusació particular- i que segueixen rebutjant l’ordenança cívica de la ciutat.

Entre les assistents, a diferència d’edicions anteriors, hi ha hagut representació de gran part dels moviments socials de la ciutat, com ara indignades, llibertàries i de l’Esquerra Independentista. Tot i que el rebuig social cap a l’ordenança de convivència cívica ha perdut intensitat -també perquè els efectes de la crisi i les retallades s’han fet més patents-, s’ha volgut remarcar que si fos per ella el 15M no hauria existit i tota protesta social seria limitada. Entre d’altres, aquesta normativa impedeix parlar pel megàfon sense permís, ocupar la via pública per fer-hi qualsevol acte o repartir diaris.

El 7 de gener de 2009, dins dels actes contra la pressió estètica i en motiu del primer dia de Rebaixes, membres de Cau de Llunes (AFRT) però també d’altres col·lectius van ser sorpreses mentre feien una performance al terra just davant de l’establiment de venda de roba “Bershka”, al bell mig de la Rambla Nova. Segons mostren les imatges de TV3, que el jutge no ha acceptat, un agent agafa del coll un dels detinguts posteriorment i, juntament amb un parell, se’ls emporten a un portal proper. Dins d’ell, expliquen que van rebre pallisses i que van trencar una càmera de fotos que recollia tot el que estava passant. Tot seguit, van endur-se’ls a la comissaria en qualitat de detinguts malgrat la pressió de la gent que esperava a fora al carrer. Es queixen del silenci als mitjans de comunicació malgrat que aquelles imatges van córrer per tota la ciutat, i que el cos policial actua com a part agredida i no com a agressora.