Ni verges, ni submises!

Me n'alegro molt de les declaracions fetes per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol als matins de TV3. Sí, de debò, tanta claredat en les seves declaracions facilita a la gent veure el que l'Església promou: fidelitat, amor i perdó. O era homofòbia, masclisme i sexisme?

Sobre els gais, aquesta institució de Tarragona comenta: “el comportament no és adequat ni per a ells ni per a la societat”. “Jo estimo a tothom, però distingeixo molt bé entre el que són les persones i els seus comportaments. Com a persones, tots som fills de Déu, ens hem de respectar i tots mereixem la màxima consideració; però hi ha comportaments que no són bons”. Sap què seria bo per a la societat? No robar 250 milions d'euros d'IRPF. Fa molt de temps que els “fills de Déu” tenim la paraula “cura” com a sinònim de pedòfil, i potser llavors em respondria per dir-me: “hem de saber demanar perdó, trobo bonic demanar perdó, i després et quedes tranquil” Perdoni’m vostè a mi, però és molt fàcil demanar perdó i tenir la consciència neta un cop has ejaculat i el teu company d'ofici et fa resar quatre ave maries. Potser que sigui la víctima la que es quedi més tranquil·la amb la castració del seu agressor.

A l'Església només li fa por l'homosexualitat perquè trenca els seus esquemes de “família tradicional” (clarament estructurada, de rols definits, monògama i patriarcal) eix central per mantenir el ramat d'ovelles controlat. No només l’Església en fa campanya, només cal veure aquest govern de la rància dreta i el que propaga.

Aquesta família tradicional es basa en un matrimoni i el paper de la dona en aquest. L'arquebisbe no ha dubtat en tocar el tema, afirmant que “a les dones de la meva església sempre els dic el mateix: ‘de qui has de cuidar més és del teu marit’”; “Una dona no pot oficiar una missa perquè cadascú té la seva funció. Jo tampoc puc fer algunes funcions com ara portar fills al món.” Sobre l’avortament, ha dit que “no pot ser que la vida sigui tractada d’aquesta manera”. I a aquest no el detindran per apologia del masclisme, oi? Perquè recordem-ho: el masclisme mata!

Déu - mascle tot poderós - va castigar a la dona a donar a llum, no a l'home, o altrament dit: un home biològicament no pot parir. Però vostè ja ho sap senyor Jaume Pujol, i també és conscient del veritable motiu pel qual una dona no pot dictar missa. Si una dona tingués poder dins de l'Església, fallaria un peu del patriarcat. El patriarcat és una estructura sociopolítica que articula la societat mitjançant el control masculí del poder religiós, polític, econòmic i militar. I la religió no és més que una eina ideològica que neix de la societat patriarcal, totes i cada una de les religions principals sustenten estructures de poder masclistes, i són el principal suport de les societat igualment masclistes i jeràrquicament discriminatòries amb les dones. I això no interessa que se sàpiga, oi? Per sort, l'inconscient em porta fins a la perla destacada de l'entrevista, que evidentment no és aquesta absurda comparació d'oficiar missa amb parir, sinó el rerafons d'aquest exemple. Els exemples s'utilitzen per entendre o facilitar l'enteniment del missatge, i en aquest cas l'exemple aclareix molt bé el missatge que ens transmet l'Església des de fa segles: assenyalar la funció que té la dona de portar fills al món, ser una bona esposa i no decidir sobre el seu propi cos. Dictàmens generats pel masclisme i que generen tot el conjunt de violències masclistes.

Després d'aquestes declaracions, encara té el valor de dir que les cinc morts per violència de gènere, a Catalunya, des de principis d'any, es deuen a problemes de fons de la societat, on s'han capgirat els valors com la fidelitat, l'amor i el perdó. Justament són aquests valors imposats els que promouen la violència de gènere a la llar, i a més a més no és suficient la proclamació que en fan, sinó que també aquests valors en són la justificació. La religió acompanyada de la mà del sistema patriarcal fomenta un amor romàntic de rols basat en la desigualtat de sexes que supediten la dona a l'home. Trenquem amb aquesta fidelitat que esclavitza la dona, aquest amor que la condemna i aquest perdó que la mata.

Ni de l'Església, ni de l'Estat. La teva vida és teva, que ningú decideixi quin paper has de prendre en aquesta societat. Prou de posar l'altra galta! Contra el patriarcat, AUTODEFENSA FEMINISTA!

Marta Saún (militant de Cau de Llunes)