Unes setanta persones han participat aquest dijous al migdia en la concentració contra l’arquebisbe en motiu de les declaracions obertament masclistes i homòfobes a TV3. Primer de tot, les organitzadores han llegit el manifest de l’acte i, a continuació, s’ha deixat el torn obert de paraules, una d’elles Marta Saún de Cau de Llunes que ha llegit l'article que podeu trobar en l'anterior post.
Per tal de fer visible la protesta, posteriorment han animat a totes les assistents a participar en una enganxada de queixes a la façana de l’Arquebisbat. Finalment, s’ha ubicat a mode de protestantisme luterià el manifest a la porta de la institució.
5 comentaris:
Me llama la atención, entre otras cosas, el hecho de que el manifiesto está apoyado por algunas organizaciones totalmente integradas (por no decir que son cómplices)en ese patriarcado que tanto criticáis (UGT, CCOO, por ejemplo).
Sloks, comprenem perfectament que et cridi l'atenció; nosaltres som les primeres en criticar el col·laboracionisme d'aquests dos sindicats grocs, no només amb el patriarcat, sinó també amb la implantació de les mesures neoliberals, i amb l'opressió nacional, que també denunciem i combatem. L'organització de la concentració no estava feta només per Cau de Llunes, i nosaltres no érem les úniques que decidíem a qui se li enviava per tal que s'hi adherissin. També hi ha l'adhesió de les joventuts de diversos partits polítics amb els que no només no combreguem, sinó que també denunciem per les seva hipocresia... Cal diferenciar aquelles convocatòries que un col·lectiu promou i per tant pot delimitar amb qui treballa, i aquelles en les que el col·lectiu és un convidat més.
Gràcies per participar al nostre blog.
Salut!
La cosa es complicada, admitámoslo. ¿Cuál es el enemigo? Si el arzobispo dimitiese seguiría habiendo machismo y homofobia, si las mujeres pudiesen ser curas seguiría habiendo represión sexual, si Catalunya fuese independiente seguiría habiendo opresión, si reinase el socialismo seguiría habiendo injusticias, etc.
Incluso si nos centramos en el feminismo es difícil sacar agua en claro. Por ejemplo, la mujer en el ejército es un triunfo del igualitarismo pero también, y más aún, es un triunfo del militarismo. Y así muchas cosas más.
Si no fos complicat, no seríem on som... "L'enemic" és molt fàcil de detectar, són sistemes de dominació de classe, gènere i pobles. La lluita és llarga, els objectius no poden assolir-se d'un dia per l'altra i els processos de transformació estan carregats de contradiccions individuals, col·lectives i estructurals. No s'han de confondre dels mitjans amb els objectius; l'objectiu mai serà fer dimitir una o altra persona, sinó que es tracta de mitjans per a desemmascarar les estructures de poder i els seus missatges. No pel fet en si, sinó per a contribuir a despertar consciències, perquè només sumant a més i més persones en un procés de lluita, fent-les partíceps del seu proper poder, podem tenir l'èxit.
La consecució d'uns Països Catalans independents, no és la nostra fita, si no hi ha un procés d'emancipació política real, com a poble i com a persones; si no hi ha una veritable sobirania: econòmica, energètica, alimentària,...
La clave está en el despertar de la consciencia. Pero eso es un proceso individual y privado; se convierte en social y público cuando se suman las individualidades. Ese trabajo concierne tanto a hombres como a mujeres pero no como hombres y mujeres sino como personas. Ser hombre o mujer particulariza la tarea pero ni añade ni quita dificultad. El mayor defecto que le veo al feminismo es que parece que pone más énfasis en culpabilizar al hombre que en liberar a la mujer.
Publica un comentari a l'entrada