Agenda

Dijous 19 d’octubre a les 20.00h. Passi ponència Angela Davis, Casal Popular Sageta de Foc.

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dijous, 3 de maig de 2012

On són les dones de Pobleviu?


Donant el cop d’ull diari a Pobleviu, no he pogut evitar sentir certa resignació al veure que tots els articles d’opinió han estat escrits per homes. No és la primera vegada que ho veig, però avui m’he decidit a repassar les diferents pàgines de la secció d’opinió. Més o menys, de mitjana, només un de cada deu articles d’opinió han estat escrits per una dona. Si ens hi fixem més, dóna la casualitat que la majoria de les dones que han escrit i escriuen a pobleviu som militants d’una assemblea feminista… Casualitat? És evident que no.
El motiu d’aquestes línies no és posar sobre la taula un seguit de dades estadístiques obtingudes de manera matussera. Només pretenc remarcar la mancança que tenim al moviment en relació a la militància femenina. És obvi que una de les raons que expliquen que hi hagi tan pocs articles escrits per dones, és que la militància és majoritàriament masculina. Ara bé, el que cal preguntar-nos és el per què.
Fa poc vaig assistir a una taula rodona organitzada pel SEPC a Burjassot, en el marc de la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans. Malauradament, la major part del debat que vam compartir va girar al voltant de la idoneïtat o no dels col·lectius de dones… Com molt bé va sentenciar el company del Brot Bord, que també hi participava, el debat no va ser gens interessant, i vam perdre una bona oportunitat per a aprofundir en totes les mancances que té el moviment a nivell antipartiarcal, tant externament com interna. El postfeminisme, el transfeminsme (que transcendeix el feminisme…) i d’altres invents són l’última moda. Com en molts altres camps, els postulats postmoderns estan fent molt de mal, sobretot perquè la majoria de vegades, la gent els repeteix sense ser-ne conscients del que són.
No m’estendré descrivint quins són els nous tòpics del postfeminisme, això ho deixo per a un altre article, i així compensar això de la mitjana. Simplement acabaré remarcant que avui com ahir, els col·lectius de dones són una necessitat però també una gran oportunitat. I no puc acabar si no és animant a totes les companyes que tenim al moviment a que facin un pas endavant i s’atreveixin a aportar les seves impressions, les seves opinions i reflexions!

Laia Estrada, militant de Cau de Llunes i Endavant