Agenda

Propera assemblea:Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dijous, 28 de juny de 2012

Manifest per al 28 de juny


Quan passaven cinc minuts d’un quart de dues de la matinada del dissabte 28 de juny de 1969, una batuda policial va provocar que els clients del bar Stonewall Inn, freqüentat per homosexuals, transvestits, lesbianes i altres persones considerades de “mal viure”, es rebel·lessin contra un poder repressiu que aixafava els seus drets i la seva dignitat com a éssers humans pel sol fet de viure una realitat sexual diferent a la norma establerta. Fruit d’aquests disturbis, la comunitat lesbiana, gai, bisexual, transsexual, intersexual, pansexual i queer (LGBT+) es va sentir forta, i es considera aquesta data com l’inici de la lluita per l’alliberament sexual.
El model econòmic capitalista actual, que tot ho mercantilitza, ha mercantilitzat fins i tot la lluita pels drets socials, convertint, en part, el 28 de juny en una festa i un negoci. Nosaltres no tenim res en contra de les festes, però en els temps actuals, en què la ideologia de la dreta reaccionària s’imposa al poder i a la societat, volem fer l’esforç per a recuperar l’esperit guanyador i de lluita d’aquell 28 de Juny de 1969.
És per això que no només reclamem drets com: el matrimoni entre persones del mateix sexe, la gratuïtat de la reassignació de sexe o el dret a adopció. També reclamem un canvi social que elimini, d’una vegada per totes, el patiment que provoca un model social basat en el patriarcat i l’heterocentrisme. No volem que cap infant pateixi la por de sentir afectivitat per un altre infant, independentment del seu sexe, la por al rebuig, volem una educació pública i de qualitat on el professorat transmeti a l’alumnat valors positius com la lluita contra l’homofòbia i la igualtat entre les persones. No volem ser fortes i valentes, volem viure a pobles petits i ciutats grans la nostra pròpia vida sense enfrontar-nos a una realitat hostil, no volem ni tan sols plantejar-nos si ho diem a la feina. Treballem per l’educació, volem explicar a tothom que porti una vida al món que ha de saber que la nounada tindrà una identitat sexual pròpia i única i que no se li ha de marcar un camí vestint-la de blau o de rosa i dient-li quantes xicotes tindrà. Volem que la paraula “marica” no sigui un insult, ho explicarem allà on calgui.
Assumim com a nostres les reivindicacions dels col·lectius feministes perquè totes i tots som víctimes del Patriarcat. Ser un mascle 365 dies a l’any, 24 hores al dia esgota, tenir “ploma” no és dolent, no creiem en la feminitat i la masculinitat, creiem en la singularitat de cada persona. No veiem just que una dona hagi de demostrar més que un home per guanyar menys i volem trencar el sostre de vidre. No només lluitem pels drets de les i els homosexuals, volem la llibertat sexual de tothom i acabar amb els malestars produïts per la reproducció dels rols de gènere limitats a la dicotomia home-dona com a dos pols absoluts i oposats. Totes les pràctiques sexuals són correctes si són consentides, conscients i sense tabús. Considerem una falta de respecte cap a la llibertat sexual la categorització mèdica de certes pràctiques poc normatives com a “parafílies”. D’altra banda també lluitem per la despatologització de la transsexualitat. Actualment les persones transsexuals són considerades transtornades mentalment. Segons el manual de referència per a psicòlegs i psiquiatres (DSM-IV-TR) aquestes persones pateixen un transtorn d’identitat sexual. I hauran de passar per un procés complex on demostraran la seva feminitat o masculinitat i el compliment amb els rols socials d’home o dona socialment esperats, si és que volen aconseguir la reassignació sexual.
El “cruising”, buscar sexe esporàdic amb altres persones a espais públics, s’origina en una època en què la comunitat no heteronormativa era criminalitzada i s’havia d’amagar. Era l’única manera de conèixer a algú i, per tant, és fruit de l’homofòbia. Avui dia és una activitat que es continua practicant, molts la gaudim lliurement i altres ho fan d’amagat. La criminalització d’aquesta activitat va lligada a la cultura hegemònica heterocentrista, existeixen zones de trobada o d’expressió d’afectivitat entre persones de diferent sexe, les anomenades heterosexuals, i no són portada de diaris o motiu de discussió. No volem menysprear ni treure-li valor a l’opinió de certes ciutadanes i del veïnat de zones properes, volem mediar, fer entendre i, en cas necessari, buscar solucions conjuntament des del constructivisme i no des del rebuig frontal o l’homofòbia.
Reclamem als poders públics que siguin proactius en el canvi social, que vetllin pels drets de tothom, que garanteixin la igualtat i que lluitin contra l’aparició de declaracions que incitin a l’odi, condemnant-les, provinguin d’on provinguin, tant de figures polítiques com de religioses. En aquest sentit demanem a la institució catòlica que es moderi i que s’uneixi a la lluita per la igualtat en lloc de promoure la crispació social. Figures com els bisbes tenen un paper influent i han d’entendre que les persones que volem gaudir la nostra sexualitat lliurement no som enemigues. Els convidem a què abandonin la croada que al nostre parer han encetat sota el paraigües d’uns governs que els donen impunitat i fins i tot legitimitat.
La nostra lluita és global, cada dos dies mor una persona al món a causa de l’homofòbia i cada segon una il·lusió és frustrada pel mateix motiu. Milers de dones i d’homes al món no poden desenvolupar-se com a persones en llibertat pel sol fet de tindre uns atributs determinats. Volem canviar el món i ho farem des d’un marc d’actuació local. Començarem pels pobles i ciutats del nostre entorn, i avançarem creant xarxa fins que ningú més pateixi l’odi del patriarcat. Ho estem fent i ho aconseguirem.

 Comissió Unitària 28 de juny