Crònica Concentració 25N

Mentre els ciutadans dipositaven la seva butlleta en qualsevol col·legi electoral, ignoraven la data assenyalada. A les 12 del migdia a la Plaça de la Font de Tarragona el col·lectiu feminista revolucionari Cau de Llunes ens vam voler fer sentir en la lluita contra el patriarcat. Un conjunt de dones van mostrar el seu desacord vers la violència sexista de manera pacífica i cultural.

L’acte va anar acompanyat de música i poesia. Gairebé un centenar de persones es van apropar en aquesta reivindicació. Moltes d’elles eren procedents dels moviments socials i de l'esquerra independentista del Camp. Els apoderats de la CUP també van donar el seu suport a l’acte no institucional abandonant durant una hora les meses electorals. El grup de música tradicional format per noies Ai Carai! van convertir en una festa els poemes de Maria Mercè Marçal interpretats pel col·lectiu de dones llibertàries de l’Ateneu Alomà de Tarragona: “A l’atzar agraeixo tres dons, haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. Tot seguit es va llegir el manifest per una membre de Cau de Llunes, posant èmfasi en que no som objectes sinó subjectes. Vam reivindicar el dret a decidir sobre el nostre cos i la nostre sexualitat. Aquestes idees es van afirmar amb el gran crit conjunt de “no em faran callar ni em faran desaparèixer”. En acabar es va fer una xiulada popular que va durar més de deu minuts. Per altra banda, algunes de les assistents es van solidaritzar amb la dona que va perdre l’ull a Barcelona per culpa d’una pilota de goma en la càrrega policial del Mossos d’Esquadra durant la vaga del 14-N. Es van tapar l’ull esquerre i van cridar: “Totes som Ester!”.

Aquest acte reivindicatiu va passar desapercebut. Les eleccions al Parlament de Catalunya van fer que quedés aïllat ignorant, degut a que la Llei Electoral impedeix celebrar qualsevol tipus d'acte reivindicatiu durant la jornada electoral. El 25-N va quedar substituït per l’atenció ciutadana als resultats electorals, però totes les persones que lluiten en el dia a dia, no van voler renunciar a fer sentir la seva veu encara que fos de manera festiva. Tal i com vam anar repetint al llarg del dia per tots els carrers de la ciutat per on passaven: “Anar a votar a persones que diuen que les lleis són com les dones, que estan per violar-les, és violència de gènere”.