El 25 de novembre és el Dia
Internacional Contra les Violències de Gènere, però sembla que al govern
de la Generalitat
li importa ben poc... Per nosaltres, en canvi, aquesta diada és clau i no
renunciem al nostre dret de reivindicar-la. Volem denunciar que ja han assassinat 18 dones als Països Catalans, les mateixes que al
desembre del 2011. Però tant important com això és el fet que, malauradament,
el feminicidi és la punta visible d'un enorme iceberg, compost per múltiples
formes de violència de gènere, més subtils, més esteses i que romanen ocultes
en la normalització de la quotidianitat.
Avui en dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per
parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament
sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en
major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació.
Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que
diuen les estadístiques oficials.
Però cal fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del
feminisme institucional i assistencialista, per a comprendre que aquests casos
de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només
són la punta d’un gran iceberg, tal i com hem estat reivindicant en els darrers
anys. Els assassinats per violència masclista només són la punta que els
mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part
invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa
a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra
la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament
normalitzades, o fins i tot justificades. i que són conseqüència directa
de l'ordre patriarcal. És més, moltes d'aquestes situacions tenen per objectiu
salvaguardar i perpetuar aquest ordre patriarcal.
La discriminació laboral i salarial, les
violacions i l'assetjament sexual, l'assetjament sexual de carrer (que molts cops es vol disfressar de "piropos"), la responsabilitat exclusiva envers les
tasques de la llar,... són només alguns exemples que remarquem any rere
any. El 2012, però, ens ha brindat grans exclusives:
Afirmar "las leyes son como las mujeres, estan para violarlas", com
va fer José Manuel Castelao, (president del Consell de la Ciutadania a
l’exterior) també és violència de gènere.
Afirmar que els embarassos fruits de violacions succeeixen perquè "Déu
ho vol", com va fer Richard Mourdock (candidat republicà al Senat), també
és violència de gènere.
Afirmar que "la libertad de maternidad hace a la mujer", com va fer
Alberto Ruiz Gallardón, també és violència de gènere.
TOTES les declaracions que va fer l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol,
el passat gener, quan parlava de les funcions “naturals” de les dones, o de
quines són les opcions sexuals que mereixen respcte, també són violencia de
gènere
VOLER REFORMAR LA LLEI DE
L’AVORTAMENT, per a penalitzar i dificultar encara més la interrupció
voluntària de l’embaràs, és violència de gènere.
D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans
de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim
molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan
patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut
dones en una societat que avui segueix sent masclista.
És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el vostre
paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el
nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió
reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les
institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una
agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.
L'única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de
poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les
formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per
recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de
ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels
nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir
per trencar amb el silenci que empara aquestes formes subtils de violència
masclista, perquè només reconeixent l'opressió li podem plantar cara!
Cap silenci davant les violències masclistes!!!
Col.lectius
que donen suport a aquest manifest:
Brot
bord
Endavant
Arran
Casal
Popular Sageta de Foc
Casal
Popular la Turba de Valls
Co.bas
Cup
Casal
Popular La Calderera (Riudoms)
CGT
SEPC Martí i Franquès i URV
L’asssemblea 15M de Tarragona
USTEC.STES
IAC
Revolta
Global-Esquerra Anticapitalista
Col·lectiu
H2O
Adona’t
de Cardedeu
Jovent Llibertari
Jovent Llibertari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada