Agenda

Propera assemblea: Contacta amb nosaltres si hi vols participar!

dissabte, 24 de novembre de 2012

MANIFEST 25N Dia Internacional Contra les Violències de Gènere


El 25 de novembre és el Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, però sembla que al govern de la Generalitat li importa ben poc... Per nosaltres, en canvi, aquesta diada és clau i no renunciem al nostre dret de reivindicar-la. Volem denunciar que ja han assassinat 18 dones als Països Catalans, les mateixes que al desembre del 2011. Però tant important com això és el fet que, malauradament, el feminicidi és la punta visible d'un enorme iceberg, compost per múltiples formes de violència de gènere, més subtils, més esteses i que romanen ocultes en la normalització de la quotidianitat.
Avui en dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.
Però cal fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional i assistencialista, per a comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com hem estat reivindicant en els darrers anys. Els assassinats per violència masclista només són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.  i que són conseqüència directa de l'ordre patriarcal. És més, moltes d'aquestes situacions tenen per objectiu salvaguardar i perpetuar aquest ordre patriarcal. 
La discriminació laboral i salarial, les violacions i l'assetjament sexual, l'assetjament sexual de carrer (que molts cops es vol disfressar de "piropos"), la responsabilitat exclusiva envers les tasques de la llar,... són només alguns exemples que remarquem any rere any. El 2012, però, ens ha brindat grans exclusives:
Afirmar "las leyes son como las mujeres, estan para violarlas", com va fer José Manuel Castelao, (president del Consell de la Ciutadania a l’exterior) també és violència de gènere.

Afirmar que els embarassos fruits de violacions succeeixen perquè "Déu ho vol", com va fer Richard Mourdock (candidat republicà al Senat), també és violència de gènere.

Afirmar que "la libertad de maternidad hace a la mujer", com va fer Alberto Ruiz Gallardón, també és violència de gènere.

TOTES les declaracions que va fer l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el passat gener, quan parlava de les funcions “naturals” de les dones, o de quines són les opcions sexuals que mereixen respcte, també són violencia de gènere

VOLER REFORMAR LA LLEI DE L’AVORTAMENT, per a penalitzar i dificultar encara més la interrupció voluntària de l’embaràs, és violència de gènere.
D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.
És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el vostre paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.
L'única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per trencar amb el silenci que empara aquestes formes subtils de violència masclista, perquè només reconeixent l'opressió li podem plantar cara!
Cap silenci davant les violències masclistes!!!


Col.lectius que donen suport a aquest manifest:

Brot bord
Endavant
Arran
Casal Popular Sageta de Foc
Casal Popular la Turba de Valls
Co.bas
Cup
Casal Popular La Calderera (Riudoms)
CGT
SEPC Martí i Franquès i URV
L’asssemblea 15M de Tarragona
USTEC.STES IAC
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Col·lectiu H2O
Adona’t de Cardedeu
Jovent Llibertari