Resposta a l'article "Com anaven vestits els nostres regidors i regidores?"

Al llarg de la setmana passada vam veure moltes notícies relacionades amb la formació dels nous governs municipals i dels actes de presa de possessió dels càrrecs electes sortits del passat 24 de maig. Entre els esments que se n’ha fet d’aquest acte a la nostra ciutat, volíem respondre des d’un punt de vista feminista a un d’ells, que duu per títol Com anaven vestits els nostres regidors i regidores? , publicat al diari digital La República Checa.

En aquesta ocasió, la crònica fa referència a la indumentària que duien els i les noves conselleres de l’Ajuntament de Tarragona, fent  un especial esment  mitjançant  una descripció totalment detallada  de com anaven vestides les nou de les deu dones que formen part de la corporació municipal. Malgrat el títol, als homes se’ls esmenta de manera genèrica, titllant els seus vestits de més discrets.

Ens movem en un miratge d’igualitat en el que se’ns diu que no hi ha diferències entre  homes i dones, des del que s’apunta el patriarcat com una cosa del passat. Se’ns posa el focus en un  augment del nombre de dones en les esferes públiques i en la política tradicionalment entesa com representació als òrgans de poder de les diferents administracions.

Però la societat patriarcal i androcèntrica, i aquest fet es continua deixant fent evident. Les dones seguim sent dibuixades en nombroses ocasions a molts dels mitjans de comunicació seguint els mateixos patrons i estereotips que suposadament no existeixen.  En l’esfera de la política representativa les dones són vistes des d’un calidoscopi diferent dels homes, vistes primer com dones i després com subjectes actius en la política insitucional, al contrari que als seus companys masculins. D’aquest fet, una clara constatació: les dues persones de la CUP de Tarragona el dissabte passat duien la mateixa samarreta reivindicativa, però només ell és nombrat a la notícia , i per tant ,reconegut com “agitador” , però ella apareix més d’un cop en imatges. Un és discurs, l’altra dibuix.

Les dones continuem essent valorades dins la societat pel nostre cos i per la nostra vestimenta, per la seva adequació o no al context, pel nostre físic. Ens volen seguir representant com uns objectes per ser vistos, i no uns subjectes pensants i actuants.

Des de Cau de Llunes reivindiquem que la imatge de les dones i la seva plasmació als mitjans de comunicació siguin dones reals, amb poder per perpetuar la societat en què vivim o revolucionar-la, segons la persona que aparegui, fent trontollar els sistemes que ens oprimeixen, tant el patriarcal com el capitalista. Continuem lluitant per acabar amb que pel fet de ser dona se’ns adjudiqui el paper de l’esfera privada i, en el moment que sortim a l’esfera pública, siguem jutjades per uns aspectes que en el cas dels homes s’obvien, com la nostra vida privada, el nostre cos o la nostra indumentària.

Volem ser escoltades i no observades, volem ser reconegudes com a subjectes i no com a objectes, som dones, no rètols publicitaris. Exigim respecte i lluitarem per tenir-lo, des de tots els fronts i amb totes les eines que tinguem!