Des de Cau de Llunes,
assemblea feminista revolucionària de Tarragona, considerem un deure i una
necessitat urgent aportar una sèrie de reflexions en clau de gènere al debat
que hi haurà sobre la taula en la pròxima assemblea general de la CUP, prevista
pel pròxim dia 27 de desembre.
Com a col·lectiu membre del
moviment que aglutina el conjunt de l'Esquerra Independentista ens sentim
interpel·lades i cridades a fer-ho, tenint en compte com s'han obviat i
silenciat en aquest llarg procés de negociacions, acusacions creuades,
pressions mediàtiques i debats en diversos formats, les referències a un dels
eixos que sosté l'engranatge ideològic de la CUP i el conjunt de l'EI: l'eix
transversal feminista.
De sobres s'ha argumentat
que facilitar la investidura del màxim representant de l'establishment i la
dreta neoliberal catalana pot afectar durament a la coherència política de les
CUP. S'han fet públics documents,
articles i declaracions en aquest sentit, els quals desgranen amb suficient
claredat, al nostre parer, les raons de ser de la mutació calculada dels
dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya cap a un independentisme de
declaracions èpiques i pocs fets consumats, de pactisme de passadissos i líders
inqüestionables.
Però no només volem parlar
de viratges estratègics, pactes fiscals i intercanvis de cartes entre ERC i CiU
per tal d'imposar una única via cap al procés d'independència. Pensem que cal
posar sobre la taula que donar el vistiplau a la investidura de Mas també
suposaria acceptar les regles del joc patriarcals que sustenten el discurs de
la dreta conservadora a casa nostra.
Exposarem algunes de les nostres
apreciacions:
•En
primer lloc, no podem obviar que els darrers cinc anys de govern d'Artur Mas
han suposat un atac directe a les condicions de vida de la classe treballadora,
i més concretament, als sectors més vulnerables de la societat, entre els quals
es troben joves i gent gran, però especialment les dones, ja que
representen la taxa més alta de persones afectades per les mesures econòmiques validades
en el Parlament espanyol i català.
•Els
pressupostos pactats i aprovats al Parlament català per part de l'executiu
d'Artur Mas
al llarg d'aquests cinc anys de govern (s'han retallat
500 milions en protecció, promoció i drets socials) han dinamitat les
partides destinades al sector educatiu, de la sanitat, i a la prestació de serveis a la dependència, àmbits
especialment feminitzats dins del sector públic.
•La crisi econòmica ha tingut un impacte considerable en el treball
reproductiu i de cures, ja que les ajudes a la dependència s'han paralitzat. Les dones
segueixen sent les principals cuidadores, no només de manera informal i no
remunerada, sinó com a presumptes beneficiàries de les prestacions reconegudes
pels serveis de cura i, per tant, les principals afectades per la manca de
partides per aquestes ajudes.
•La reforma laboral aprovada pel Partit Popular el 10 de febrer de 2012, gràcies als vots de CiU, ha afectat especialment les dones, ja que
l’ocupació femenina es concentra en feines més temporals, més
precàries o amb menys estatus. Per tant, les dones són acomiadades més
fàcilment i es veuen afectades per pitjors condicions laborals.
•Entre el 2009 i el 2014, a Catalunya, els recursos destinats a
les polítiques d’igualtat s’han reduït un 34%. S'han retardat o negat directament els
recursos i partides pressupostàries per aplicar les lleis contra la violència
de gènere i la llei contra l'homofòbia, bifòbia i transfòbia. A la pràctica, això vol dir que tampoc
es duen a terme polítiques actives de prevenció i atenció a les dones que
pateixen violència masclista, i no es posa sobre la taula la necessitat
d'invertir i prendre mesures contra els feminicidis.
•Les polítiques en matèria d'habitatge perpetrades pel govern
d'Artur Mas també han afectat les dones de manera diferenciada.
Malgrat l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van impulsar fa més d'un
any la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Catalunya és
el territori amb més desnonaments de tot l'Estat Espanyol, i els informes
alerten que la situació empitjora per les persones solteres o divorciades
−incloent-hi les víctimes de violència de gènere− sense dos fills al
càrrec, ja que no podran accedir a la moratòria de dos anys als desnonaments
encara que tinguin ingressos anuals inferiors als 20.000 euros.
•Malgrat els vots en contra, de
cara a la galeria, CiU ha donat suport explícit a la llei d’estabilitat
pressupostària del PP, que al seu torn ha desenvolupat la LOMCE, llei que fomenta una
educació patriarcal i orientada a la privatització. No podem oblidar, a
més, que CiU es posicionava en contra per una qüestió lingüística, però no
rebutjava la segregació per sexes o la
manca d'un currículum basat en la coeducació, laic i integrador.
•Malgrat
el rebuig generalitzat a la proposta de llei del ministre Gallardón, el
consentiment de CiU va servir per aprovar la reforma parcial que impedirà les
dones menors d'edat avortar sense el consentiment patern, fet
que atempta de manera directa als seus drets sexuals i reproductius.
•Des de 2011,
Catalunya, sota el govern d'Artur Mas, exclou lesbianes i
dones soles de la reproducció assistida, generant
de nou desigualtats de gènere en l'atenció mèdica en casos de demanda
d'inseminació artificial o tractaments in vitro. Recordem que el programa
electoral de CiU només contempla les famílies heteropatriarcals tradicionals o
les dones estèrils com a beneficiàries d'aquest servei*.
• Les polítiques que regulen l'exercici de la prostitució aprovades
per CiU representen de nou un discurs retrògrad i que criminalitza les dones en lloc de
generar espais d'acompanyament, reconeixement o assessorament. La Generalitat
de Catalunya va establir la creació d’un fitxer en el qual constarà el
nom i cognoms, el DNI, l’adreça, la data de naixement, la nacionalitat, el
tipus d’infracció administrativa i "dades especialment protegides
(naturalesa sexual)" de les persones que infringeixin l’article 56.4
de la Llei de carreteres. Així les coses, tipifica com greu l’ocupació de
manera temporal de les zones de domini públic de les carreteres per negociar
serveis de naturalesa sexual perquè suposa un perill per a la seguretat viària.
I multa amb fins a 30.000 euros tant a clients com a prostitutes. Es tracta
d’una reforma pionera que va aprovar el Govern de la Generalitat, liderat per
Artur Mas (CiU), amb la intenció de prohibir la prostitució de carretera. La
mesura comporta també la polèmica creació d’un fitxer on constaran dades
delicades sobre la vida sexual de les persones.
Amb exemples com aquests,
creiem fermament que donar suport a una investidura d'aquestes
característiques, amb Artur Mas com a cap visible (una figura que ha demostrat
especialment maneres de fer impositives i autoritàries), suposaria un greu
retrocés i un dur colp a les companyes del moviment feminista que batallem a
peu de carrer, dia a dia, per combatre el patriarcat que atempta, en les seves
diverses formes, contra els nostres drets més fonamentals, els nostres cossos i
les nostres vides.
Considerem que, a hores
d'ara, ja no valen mitges tintes, no podem cometre errades del passat i
posposar l'aplicació i defensa de polítiques feministes tot condicionant-les a
l'assumpció prèvia d'altres objectius polítics considerats prioritaris.
Des del nostre punt de
vista, ens cal fer autocrítica i interioritzar el feminisme com una ideologia
transversal que ha de marcar necessàriament el nostre full de ruta polític com
a moviment a curt i llarg termini. És urgent i imprescindible integrar els seus
principis en la nostra praxi política diària, en la nostra aposta econòmica i
social, en els usos del temps i dels espais, en la vida íntima i pública, si
volem assentar veritablement les bases d'un canvi social real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada