Manifest 25 de novembre

Avui alçarem la veu per totes les dones, perquè som nosaltres qui patim les conseqüències en forma de violència molt diversa però amb una arrel comuna, el sistema patriarcal i capitalista.Se’ns invisibilitza, objectivitza, se’ns assetja, abusa i se’ns mata.

No fa falta que mirem molt enrere, aquests últims mesos hem sigut testimonis de casos que demostren la part més salvatge d’aquest sistema, que és cruel, injust i que ens té com a ciutadanes de segona. 

 

Com el de la nena degollada com a càstig a mans del seu pare a Alzira, en motiu de la possible intenció de separació per part de la mare.

Com l’assassinat de la dona de 35 anys a Vinarós, a qui va matar la seva exparella arribat d’Alemanya amb aquesta única intenció. 

O el judici a La Manada al que totes estem assistint aquesta setmana. Com a feministes, sabem que res podem esperar de la justicia patriarcal, més tenint en compte que els únics casos que es consideren violència de gènere a ulls d’aquesta es quan hi ha una agressió a la parella o exparella. Tinguem clar que els agressors no són un fet aïllat, sinó fills sans de la cultura patriarcal. I que la jutjada per la societat serà la dona que sobreviu a aquestes agressions, a la que li preguntaran com anava vestida, si havia begut o perquè s’ha refet i està gaudint de la seva vida.

O mirant en un entorn més immediat, la publicitat que trobem cada dia als nostres carrers, on som només objectes de venda, malgrat les institucions públiques diuen vetllar per a que això no passi.

Cada un dels assetjaments, menyspreus que patim dia rere dia, són la base que subjecta i perpetua aquest sistema de violències. Violències que no només pateixen algunes dones, sinó que patim totes en cada àmbit de la nostra vida, pel simple fet de ser dones en un sistema patriarcal.

Davant d’aquesta violència no podem callar, no podem ser còmplices, no podem mirar cap a un altre costat. Les dones també responem, com la mare que va cremar al violador de la seva filla, quan aquest li va fer mofa de l’agressió, com totes les dones que sortim al carrer per cridar que nosaltres som la manada, com les dones que s’organitzen en els llocs de treball més precaris i feminitzats.

Contra la violència masclista hem de lluitar col·lectivament: organitzant-nos en col·lectius, creant protocols d’agressions masclistes en els espais d’oci, en els espais autoorganitzats, a la feina, a les universitats i els instituts ,creant xarxes de solidaritat amb les supervivents, treballant en l’autodefensa feminista.

Perquè cal que una cosa quedi molt clara: no volem ser víctimes d’aquest sistema patriarcal i capitalista que ens vol anul·lades, silenciades i victimitzades.

Aquest sistema que ens vol dones passives, dones objecte, esclaves al servei de les necessitats dels homes, família, infants… de les necessitats de qualsevol persona, menys de les nostres.

El que demana que assumim la feminització de la pobresa, que suplim totes les seves mancances amb el nostre temps i treball, encarant tota la feina reproductiva amb resignació.

Però alcem la veu avui i tota la resta de dies per dir que no ens volem així, som i serem supervivents, organitzades. Per defensar els nostres drets, els nostres cossos i les nostres vides; perquè la nostra vida només ens pertany a nosaltres. Ningú, cap jutge tampoc, ens pot dir com ens hem de sentir quan hem sigut violades, menyspreades, assetjades, etc.

Volem ser dones lliures, no valentes! Volem poder caminar a totes hores i per tot arreu, com qualsevol altre ciutadà, sense sentir-nos insegures, sense tenir por. Volem que realment els carrers siguin nostres.

Seguim i seguirem lluitant per construir una república catalana feminista que posi al centre d’atenció a totes les persones per igual, que treballi per acabar amb els privilegis d’uns en detriments de les altres, que lluiti per igualar els salaris, tenint en compte la perspectiva feminista transversalment a l’hora d’implementar lleis, que no toleri la publicitat sexista, on es treballi per una santitat i una educació pública i de qualitat.

Perquè malgrat totes les agressions, malgrat tot el que hem anat nombrant, les dones seguim dempeus, i no pararem de lluitar per canviar aquesta realitat que ens ha tocat.

No ho oblideu, la revolució serà feminista o no serà! Visca la lluita feminista!